Bonavista ha acollit una de les Jornades més interessants sobre la sanitat pública i la salut dels darrers temps.
“La manca de transparència es la principal debilitat del model sanitari catala” Xavier Lleonart.
Xavier Lleonart, metge i membre del sindicat Metges de Catalunya (vicesecretari)ha estat qui ha trencat el gel després de les presentacions de les companyes i companys del Grup de Treball en defensa de la sanitat pública de Tarragona donant la benvinguda amb una xerrada amb el títol adient Quo Vadis Sanitat Catalana (recordem que ens trobavem a la Imperial Tarraco), situant-nos en la cruïlla del sistema sanitari per als nostres polítics . A una banda la opció pública, un camí que ens presneten com dificil i complicat. A l’altre la opció privada, impopular, per assumir seguir el model nordamericà . Enmig el model mixte públic-privat, que sistematicament ens el presenten com el més atractiu.
Després ha repassat mitjançant un anàlisis DAFO el model sanitari català explicant primer quines son les seves fortalesses que són alseu parer la xarxa existent, el nivell tecnològic, els professionals, la recerca biomèdica mañlgrat la dotació insuficient.
Per contra les debilitats son clarament la falta de transparència, el finançament, la història clínica (cada hospital tenia el seu sistema ) i la precarietat laboral.
Amenacen al nostre sistema sanitari principalment la fuga de talents, ” els professionals quan es formen marxen. Portugal paga el doble als treballadors” i l’envelliment dels professional sdel sector, que en un període de cinc a deu anys patirà una jubilació massiva que no es substituirà per que precissament tindrem professionals a l’extranger que no tornaràn.
Per oportunitats destaca la participació dels professionals enel sistema sanitari, “els caps de serveisón triats a dit i son un mitjà de transmissió de l’administració”, i la integració de les noves tecnologies.
Després s’ha centrat en la transparència com debilitat principal del sistema sanitari català. Ens ha explicat que en el seu moment va voler saber els sous dels alts càrrecs del sistema sanitari, acció que li ha suposat un desbordament de notificacions (450) i fins i tot amenaces velades. El portal de transparència si en un any va rebre només 85 peticions en tot l’any 2015, ell vafer solament ja 120. Va descobrir que hi havien gerents a lasanitat concertada que cobraven més de 150.000 euros any, i algun més de 200.000.
Com pot ser que un gerent de l’ICS d’un hospital de tercer nivell no arribi a 100.000 euros any i en canvi el responsable d’un CAP passi de 100.000 i el gerent d’un hospital amb 150 llits superi els 250.000 euros?
Pel que fa al Conseller Toni Comin , “el discurs ha canviat en la forma però no en el fons”. Un exemple es la dotació extraordinaria prevista pels CAPS en funció d’una serie d’indicadors socials, que si be a dia d’avui han permes un petit increment pressupostari, l’any que ve pot suposar una retallada pressupostària. “Ens estan venen rovellons quan el que estan posant és la processionària”
Per finalitzar la xerrada ha afirmat que “si aprofundim en les fortalesses, aprofitem les oprtunitats i fem fora les debilitats i amenaces , tindrem el millor sistema sanitari del món”.
“El model de sanitat a Catalunya funciona a base de trilerisme: mouen els diners amb molts intermediaris i al final no saps on són” Xavier Milian
El segon ponent i el segon Xavier. Xavier Milian es regidor a l’Ajuntament de Reus per la CUP i alhora per aquest càrrec participa com a conseller en tot unseguit d’empreses públique municipals. Des del primer moment hadestacat la gran complexitat del sistema sanitari cataàlà i com se n’han aprofitat per a fer-la encara major. Per exemple SAGESSA pertany en un 60% a l’ajuntament de Reus i la resta a diferents consells comarcals.
La construcció de l’Hospìtal Sant Joan de Reus, el paper del holding INNOVA, ara tot sota instrucció judicial amb una quantitat de peces separades entre les que destaca per exemple la de les protesis Traiber, el deficit de 8,5 M € generat l’any 2016 , l’aportació des de l’Hospitalde Mora d’Ebre de 4 milions i de 1 milio des de l’Ajuntament de Reus…….acaben portant al Departament de Salut a anunciar la creació d’un consorci format per l’Ajuntament i la Generalitat pero del que a dia d’avui s’en desconeixen més detalls.
“La sanitat té un problema i es que mou molts diners. El 25 % del pressupost de la Generalitat”. El Catsalut fa de “repartidora” i deixa un 39% del pressupost a l’ICS. La resta a la sanitat concertada. Sense transparència. “Aquest model sanitari fomenta la competencia i no la cooperacio” i ha afirmat que “es un sistema sanitari classista pagat amb diners publics” amb el fenòmen de la doble porta per a llistes d’espera . A més “les mútues imposen les seves condicions a Hospitals com Valls i Reus ”
Ha repassat el de la Fundació Xarxa Santa Tecla a Tarragona i a comarques com el Baix Penedés. Curiosament una fundació de la que pengen 14 empreses. Ah i té dos consorcis. L’extranya aventura argentina amb Boi Ruiz, president llavors de la Unió Catalana d’Hospitals.
Un cop ha acabat s’ha obert un torn de paraules entre el públic assistent on ha destacat la problemàtica dels drets laborals en la possible creació de nous consorcis, la necessitat d’una participació real ciutadana i com un company ha afirmat ” l’únic públic 100 % a dia d’avui és l’ICS”.
Xavier Milian ha afirmat en relació al nou consorci a Reus que “les propostes per eixugar déficit passen per reduir serveis o drets laborals” i Xavier Lleonart que “Tenim la pitjor inversio sanitaria en PIB de tota Europa” .
La següent xerrada ha estat la de lluites en defensa de la salut on ens han presentat un conjunt interessant dels diferents moviments socials, objectius i accions.
Manuel de los Riscos, veterà sindicalista i ara ja jubilat ens ha fet una breu història de Rebelion Bellvitge. 52 setmanes seguides tallant els treballadors la Gran Via. El moviment veïnal alertat pels tancaments dels CAPs es tancaba 222 dies consecutius al CAP de Rambla Marina.
Destaca una de les eines l’empoderament produït per les reclamacions i dret de petició. La resolució satisfactoriament del 98 % del total de mes de 400 reclamacions.
Finalment aquell mes de juny, per Sant Joan quan els pacients van dcidir no moure’s dels seus llit per que no tanquessin les plantes. Un total de 13 pacients. Però en aquell moment Rebelion Bellvitge eren gairebe 400 persones conectades en grups de whatssap per a actuar rapidament.
La lluita a Rebelion Bellvitge continua amb les anomandes ocupacions informatives dels cAPs els dijous, reforçant als professionals de Rebelion Primaria.
Isa Garnika ens ha explicat la lluita de la Paicam que denuncia un sistema patriarcal i capitalista que no reconeix els drets . “El conveni de l’INSS i ICAM es economicista i es basa en objectius” . Son feministes perque les dones son les mes afectades per les condicions laborals . “El sistema ens enmalalteix i ens oprimeix ” i pèr acabar conclou que “les dones de classe treballadora no volem tribunals, volem el dret a la salut” .
Xus Merino de la Plataforma Assembleària de Treballadors del Taulí (PATT) ha expressat que defensen una sanitat 100% pública, i que si bé no fan gaire cas a nivell de direcció d’Hospital, si que els hi fan els moviments veïnals de Sabadell així com l’ajuntament.
Finalment Agustí Aragonés, de la Secció Sindical de la CGT de l’Hospital del Joan XXIII ha repassat la història del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona. Lluites com per exemple la duta a terme per a recuperar la hemodinàmica 24 hores per a l’Hospital Joan XXIII, en la que es va ocupar els Serveis Territorials a Tarragona durant dies acabant amb una magnifica manifestació mostra de la indignació ciutadana.
Després de dinar sota el titol “Per un altre model sanitari” va ser el torn de Nines Maestro , veterana política i activista, metgessa i militant de Red Roja i de Isabel Vallet , exdiputada al Parlament i militant d’ Endavant OSAN .
“Nos roban vida. La clase obrera paga las condiciones de explotación” Nines Maestro
La primera qüestió que planteja Nines Maestro es “si son posibles salidas sectoriales saliendo del marco de la lucha de clases”. La correlació de forces posterior a la Segona Guerra Mundial fa entendre al capitalisme que valia la pena dur a terme determinades polítiques socials i establir així unpacte social.
El conflicte social així es desenvoluparia sense qüestionar l’ordre establert. Però serà cap als anys 70 del segle XX que el neoliberalisme trenca aquest pacte.
Tot seguit ha repassat el model sanitari canadenc aixi com el cubà, destacant d’aquest darrer el paper de laparticipació ciutadana i la salut comunitària, així com la construcció material per part de la població del seu sistema sanitari. Les noves técniques desenvolupades i introduïdes….
El deute existent, el paper de l’article 135 de la CE, les pretensions de reduïr el deute , les obligacions imposades a lesadministracions per la Llei Orgànica 2/2012 aixícom la conseqència prevista de l’article 61 de la LRL que permet la dissolució de l’ajuntament com a ultima ratio i la sevasubstitució per una gestora plantegen una interessant afirmació: es impossible canviar el model sanitari o fer altres politiques que vagin en aquest sentit dins el marcde la UE i l’euro. Però també en necessari i imprescindible que lluitem cada dia.
“Ens esperen anys de salut precària ” Isabel Vallet
Enfront d’un “un sistema sanitari dissenyat i pensat per homes, blancs i de classe alta” el que ens planteja és un sistema sanitari sobirà , que ha de posar al centre la vida i que ha de lluitar contra les desigualtats de classe i també de genere. Ens ha recordat les desigualtats en salut pel Codi Postal (12 anys d’esperança de vida de diferencia entre barris a Barcelona), però també cal que superi el patriarcat. Que sigui universal, sense exclussions i públic pel que fa la seva titularitat, gestió i provissió. En el que l’atenció primaria ha de ser la peça angular del sistema sanitari.
Planteja, entre altres, la nacionalització dela industria farmacéutica.Alerta també ambbig data sanitari, anteriorment VISC+ ja aturat però que ara es situa dins AQUAS.
Reclama un sistema sanitari que sigui controlat i participat per la població , lliure de processos d’explotació.
No es pot construïr dins el marc espanyol , el de la UE i l’autonomic aquest sistema sobirà .Cal exercir tots els drets que tenim ,inclos el dret a l’autodeterminació.
Ja al final i abans que Laia Estrada ens acomiades als assistents, en el debat sorgiyt es van apuntar diferents fets com el model sanitari holandes (4 mutues), la telemedicina com a mecanismes pervers que suprimeix l’assitència real, l’exit de la lluita mesurat en el casde Bellvitge en un increment de un centenar de llits, i la oposició frontal a l’avantprojecte de la Llei de Gestió. Un avantprojecte que requerirà l’esforç i la col.laboració de totes i de tots per que s’aturi.