Que ha de fer un ministre o conseller quan , en relació a uns fets, afirma que es tracta només d’un “error administratiu” i després resulta que la Fiscalia manté que es tracta d’una actuació delictiva?
La resposta cau pel seu propi pes: si fóssim un país europeu, dimitir. I si no,un cessament fulminant per part del primer ministre o president corresponent.
Però Catalonia is different i jugant amb el nom de l’obra de teatre de Dario Fo: “Aquí no plega ni Déu”.
L’any 2013, el nostre estimat Conseller Boi Ruiz, quan sorgeix el Cas Villaran, ens parla d’irregularitats, d’errors administratius. Així ho fa a Radio 4 i també ho recullen els mitjans escrits. De fet, el Departament de Salut mesos després imposa la sanció mínima per dues faltes administratives greus a la Mútua de Terrassa. I aquí s’acaba el conte, segons Boi Ruiz.
Però el conte era més llarg del que es pensaben. Dos anys després la Fiscalia demana al doctor Maestro de Leon 4 anys per la comissió d’un presumpte delicte d’estafa.
Els polítics, com persones, poden cometre errors. Haurien de comparèixer davant de la ciutadania i explicar que han comés una errada i que en funció d’aquesta errada pleguen. Una errada no vol dir que quedin impedits per a l’exercici de la política i de la gestió pública. Pot ser que la ciutadania, malgrat els errors, decideixi donar-li suport, però sempre serà en una decisió democràtica i popular.
En canvi, a casa nostre, els responsables polítics prefereixen mantenir-se en la impostura de defensar allò que és indefensable. Boi Ruiz, en aquest cas, és un aprenent del gran mestre Felip Puig amb el Cas Quintana. Segurament aquesta actitud va en l’ADN dels consellers del govern dels millors d’Artur Mas.
Aquest ADN també el té Artur Mas. Com President de la Generalitat gaudeix de plena llibertat per a nomenar i separar consellers. Però no exigeix al seu Conseller que respongui políticament. Ni tant sols el detall d’una esceneta de penediment.
Per acabar la cadena, recordem que el govern dels millors no és possible si no té el suport del lleial cap de l’oposició, que negligeix les funcions de control del govern. La posició d’Esquerra Republicana ha permès a Boi Ruiz, un cops amb silencis i altres amb complicitats, no sortir reprobat del Parlament. Per tant, Esquerra valida les polítiques de la conselleria de Salut.
Boi Ruiz vol fer-nos creure que el Cas Villaran és un fet accidental, un conjunt de casualitats. Però el doctor Maestro de León es fill del model català de sanitat pública, de la confusió public-privada, igual que el cas Innova destapat per David Vidal de la CUP de Reus, el Cas Crespo tant ben explicat per Cafeambllet, o el cas de la intervenció de pròtesis a l’Hospital d’El Vendrell com ens va descobrir Sicom. Són productes sistèmics de la realitat que pateix la sanitat pública catalana gràcies a Boi Ruiz, i aquest capitalisme d’amiguets tant català.
Només transformant la realitat i imposant un veritable Servei Nacional de Salut podrem transformar els problemes sistèmics i crònics de la sanitat pública catalana que encarnen Boi Ruiz, i tants de Maestro de León, uns descoberts però encara avui, molts d’amagats.
Per això es important recordar quan anem a votar que ens hi va la vida.