Cap a la III Assemblea General : “Emergència climàtica, una guerra contra la vida”

Facebooktwitter

 

A partir d’avui publicarem les ponencies que es presentaran a la III Assemblea General de la Marea Blanca de Catalunya. I ho fem amb la que inagurara l’Assemblea, la intervencion de Sicom, entitat fundadora de la  Marea Blanca de Catalunya i tambe un petit homenatge a la persona del seu president, el periodista i activista Josep Cabayol que aquest passat mes d’agost ens va deixar

 

Josep Cabayol, Pep Cabayol, era un dels periodistes que més a fons va anar en la investigació de les causes i les conseqüències del canvi climàtic. Hi va dedicar moltes hores, dedicació i esforços a divulgar la realitat de l’emergència climàtica que estem patint. Abans d’endinsar-se a fons en aquesta causa, va ser un dels impulsors de la Marea Blanca de Catalunya, i avui estaria encantat d’estar amb vosaltres en aquesta assemblea. No podrà ser. Ens va deixar el 8 d’agost. 

Cinc dies abans de deixar-nos, Catalunyaplural.cat va publicar el seu darrer article. El va titular “Emergència climàtica, una guerra contra la vida”https://catalunyaplural.cat/ca/emergencia-climatica-una-guerra-contra-la-vida/. Era el cinque capítol d’una sèrie que n’havia de tenir sis, però que malauradament es va quedar incompleta.

En aquest darrer article, Cabayol escrivia coses com aquestes:

. “Augmentar la despesa militar quasi sempre ha significat reduir les partides que es preocupen per la vida de les persones i no pas les que investiguen com matar-les. Per exemple, protecció del medi ambient i emergència climàtica, salut/sanitat, educació, protecció social, pensions, habitatge, serveis comunitaris. És a dir, allò que la socialdemocràcia més progressista anomenava ‘Estat del Benestar’, i que no era altra cosa que redistribuir part de la riquesa i pagar el repartiment, espoliant el sud global i en especial Àfrica. Aquest espoli no tan sols perdura sinó que funciona més que mai, emprant la violència, apropiant-se dels recursos i empobrint habitants i estats (no a les castes dirigents) sense preocupar-se del futur dels desposseïts”.

. “A Davos, Suïssa, es reuneixen cada any les elits del capitalisme polític i econòmic del Nord, financer, especulador, governant, amb la intenció d’imposar els seus criteris de present i futur a la resta dels habitants del planeta. 

Estan treballant-se l’esdevenidor que desitgen pels seus interessos  dominadors,excloents,  necropolítics [Achille Mbembe defineix la necropolítica com el poder de què disposen les elits governants per donar la vida o la mort] tot explicant, predisposant i finalment imposant, la societat que tenen predissenyada a polítics, influencers, lobbies, societat civil domesticada, serfs i companys de viatge, perquè participin de la construcció de la seva societat del futur. Un primer objectiu de l’Agenda 2020/2030 escrita a Davos és fer desaparèixer els estats i la democràcia tal com els coneixem”.

. “Us faig a mans un llistat d’alertes climàtiques, indiscutibles pels científics, evidents a la vida quotidiana, de les quals no tan sols se n’ha informat malament, sinó també amb mala fe: Escalfament global. Crisi energètica: dels combustibles fòssils (al gas li falta poc). Degradació/destrucció de la biosfera. Pèrdua crítica de la biodiversitat.”

. “Sobreexplotació/degradació dels ecosistemes. Traspàs de noves fronteres per obtenir més recursos: Crisi de l’aigua. Crisi dels aliments: els sols sotmesos a temperatures extremes i a la manca d’aigua, degradats i sobreexplotats, són cada cop menys productius. Recursos cada cop més escassos per culpa de l’augment del seu ús i a viure en un planeta finit: fem servir més recursos que són limitats. Explotació/espoli del sud global al qual el nord roba els recursos per assegurar-se la mateixa supervivència, siguin quines siguin les conseqüències”.

. “No s’aplica la Justícia Global: en cap cas (elits al marge) al sud i reduint-se encara més i ràpidament al nord. Transferència de diners dels més pobres que cada cop ho són més, cap als més rics que n’acumulen més i més. El canvi climàtic afavoreix la despossessió. Augmenten les migracions i les persones que moren després d’abandonar casa seva: als camps de concentració, al desert, en els camins cap a nous destins, al mar. Necropolítiques: capacitats de les elits de decidir qui mor i qui viu”.

. “L’amenaça resideix en les pròpies elits que potser sí que volen un canvi de rumb però és un canvi supeditat – no ens cansarem de dir-ho – en la seva reproducció i posicionament a la cúpula del poder. I si les coses no van bé – i no els aniran bé perquè els límits planetaris són els que són i les solucions tecnològiques no funcionen ni de miracle-, aleshores decidiran repartir els recursos disponibles tot calculant quantes persones hi caben en funció de la disponibilitat i el nivell de vida que volen per elles. És a dir, decidir qui pot viure dins del nou sistema i qui seria expulsat o no se li permetria entrar”.

.“De fet, està passant. Mirem els morts que causen els processos migratoris procedents del sud global als camps de concentració (li diuen refugiats, però..): Sàhara, Mediterrània, ruta a Canàries, i tanques Ceuta, Melilla, est d’Europa o frontera dels EUA per posar alguns exemples. O amb els conflictes que s’impulsen per assegurar els recursos, – petroli, gas, urani, minerals crítics, terres fèrtils, aigua… – que proporcionaran territoris convertits en estats fallits. O en el procés de despossessió que comporta el canvi climàtic, que està transferint els diners dels més pobres als més rics (no tothom té les mateixes oportunitats de respondre al clima extrem). O en el procés d’empobriment que s’està generant a les societats del nord amb la disminució de la qualitat i l’esperança de vida. Vigent al sud… i al nord”.

Acabava citant una resposta de Dennis Meadows, un dels autors del premonitori informe “Els límits del creixement”, escrit ara fa 50 anys. En una entrevista que li van fer Juan Bordera i Ferran Puig el 21 de juliol, deia: ““Crec que veurem més canvis en els pròxims 20 anys que els que hem viscut en els últims 100. No vull que passi el que diré, però crec que és el més probable: hi haurà desastres significatius a causa del caos climàtic i l’esgotament dels combustibles fòssils. Això tornarà la humanitat a estats més descentralitzats i desconnectats. Lentament, evolucionaran cultures que estiguin més preparades per a la situació. Només així, crec, podrà aparèixer una ‘nova cosmologia’ apropiada”.

I acabo compartint amb vosaltres aquesta darrera reflexió de’n Pep Cabayol: De tots nosaltres depèn si volem continuar sotmesos a la minoria d’edat autoimposada o preferim, com a ciutadans adults i lliures, escoltar la realitat, entendre-la i posar-hi remei, costi el que costi. De si preferim mirar cap a una altra banda o complir amb el nostre deure de ciutadans i exigir actuacions immediates. Sigui en l’àmbit que sigui. Únicament de nosaltres depèn ser individus mesells amb el cap cot o ciutadans responsables i exigents amb els drets, però també amb els deures. Ens hi va la nostra supervivència”.

Insisteixo, li hauria fet molta il·lusió estar avui aquí amb tots nosaltres. Ens ha deixat aquests deures, però.

 

Siscu Baiges (19 de setembre del 2022)

Facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.