La Marea Blanca. amb moltes altres entitats, estem reivindicat des de fa mols anys una Sanitat per tot-hom al servei de la salut i no nomes de la malaltia: Cal recordar els antecedents de la Marea Blanca van ser la constitució el 2011 (fa 10 anys) de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) i Dempeus per la Salut Pública (febrer 2009). Aquests antecedents tenen tres etapes temporals: la primera, de denúncia i protesta de la situació sanitària, amb tres manifestos i vàries manifestacions (contra l’Euro per recepta, com a exemple). La segona etapa, fruit de l’assemblea anomenada ‘Sedeta 1’, una etapa de múltiples protestes i accions, radicalització i extensió a tot Catalunya contra actuacions i retallades. Destaquen importants manifestacions a Lleida contra l’intent d’un Consorci amb l’ICS, a Mataró per l’hospital, a Barcelona, el SAP Muntanya, cadenes humanes i ocupacions a l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, el Clínic, manifestacions contra la venda de dades sanitàries (projecte VISC+), l’impuls de la revista Cafè amb Llet, i altres. Després, la tercera etapa, l’assemblea de la Sedeta 2, «De la protesta a la proposta», on es va definint el programa cap a un autèntic Servei Nacional de Salut.
I d’aquí neix la Marea Blanca de Catalunya. Es constitueix el 28 de febrer de 2015 en una assemblea amb 300 assistents representant a 60 entitats, organitzada pel Parlament Ciutadà, al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, amb l’aprovació del nostre Decàleg del Sistema de Salut Públic que volem i defensem per Catalunya., penjat al nostre Bloc
Aquesta lluita per la salut, pels drets de la ciutadania, per la defensa dels serveis públics i el bé comú, ha seguit aquests anys amb diverses intensitats i s’ha globalitzat al territori. Marea Blanca ja és un referent a Catalunya de lluita social, coordinada en l’àmbit de l’estat amb altres Marees i entitats
Així va estar possible al 2021 tornar a convocar les mobilitzacions per tot Catalunya per la campanya per la salut ‘Ara més que mai sanitat pública, sí o sí Atenció Primària’. L’objectiu de la campanya, que compta amb un manifest de reivindicacions urgents que han signat més de 100 entitats, és aturar la degradació progressiva de l’Atenció Primària i Comunitària i començar a millorar-la. Nosaltres seguim, amb la determinació i l’esperança de millora.
Però, en front del silenci i la corrupció de molts que defensen el negoci de la sanitat i interessos personals i corporatius avui cal defensar i fer entendre a molta gent el per que la volem Pública i de qualitat
El model i l’organització de la Sanitat pública a Catalunya (la nomenada col·laboració públic-privat) és un desgavell d’entitats jurídicament i funcionalment variable i dispersa, no integrada com a Sistema i parasitada per les privatitzacions, el lucre i la corrupció. Posem com a exemple els hospitals de la ciutat de Barcelona (que és el que jo conec de mes a prop) però que podríem extrapolar als 62 hospitals concertats de Catalunya i ja no diguem de sociosanitaris i altres sectors.
Barcelona ciutat te un pressupost del CatSalut de uns 2.000 milions d’euros a l’any: dels quals 200 milions van a para a privats amb lucre (negoci) A Barcelona tenim 84 entitats o serveis pagats pel CatSalut: 1 hospital de l’ICS, 10 altres empreses públiques, altres 32 nomenades “sense afany de lucre” (aquí en podríem parlar molt i caldrà legislar estrictament), i 41 amb afany de lucre. El pressupost es reparteix: 34% ICS (HUVH i casi tota la Primària), 45% altres publiques (Consorcis i empreses, sobre tot hospitals), “privada sense lucre” 10%, i privada amb lucre 11,4% (uns 200 milions al any)
Els sistemes públics son els únics que poden garantir la permanència, estabilitat i continuïtat dels serveis, cosa que no pot fer la iniciativa privada, on si no hi ha negoci directe o indirecte, no hi ha servei perquè poden tancar l’empresa
El serveis públics poden dedicar-se al mes important que es la salut de les persones i no nomes a l’atenció a la malaltia ja instaurada que fa la privada. La malaltia es només un determinat mes de la salut
Primer: què entenem per entitat o empresa pública?: Servei Nacional de Salut integral com empresa única o el Sistema públic pot tenir concerts amb proveïdors que no siguin de propietat pública? Si és així, quins valors i compromisos hauríem de demanar als proveïdors concertats. Què entenem doncs per entitat o empresa pública:
Primera definició: Públic és tota entitat o empresa que sigui propietat de l’administració pública (sigui estatal, autonòmica o municipal). Segona definició (segons la Unió Europea): aquella entitat en la qual el poder públic pot exercir una influència dominant, a raó de la seva propietat (definició 1), de la seva participació financera majoritària o de les normes que la regeixen (estatuts de l’entitat i majoria de l’administració en el seu òrgan de govern, considerats com a «ens» públic).
Sembla doncs que l’element crucial de l’empresa o entitat pública és la capacitat de l’administració pública d’exercir la direcció de l’empresa. Dues característiques més d’una entitat pública: que la seva raó d’existència no és l’obtenció de lucre dels seus accionistes o administradors i que està sotmesa al control públic específic per part de l’administració i les seves dades han de ser transparents i públiques.
Des del punt de vista de la salut, els Sistemes Sanitaris Públics són millors que la iniciativa privada concertada, aquestes son algunes raons:
Per llei, la prestació de serveis, sempre que es pugui, ha de ser pública. Jurídicament el Servei Nacional de Salut és l’establert a Espanya i les comunitats autònomes, per la Llei General de Sanitat (1986) i la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC, 1990 i 1995) que integra tots els serveis sanitaris d’una comunitat en una organització única. Però de fet aquestes lleis han quedat sense desenvolupar-se completament.
Els components d’un sistema sanitari públic poden ser dirigits i controlats al 100% per òrgans derivats d’eleccions democràtiques. Encara que les diferències reals entre públic i privat també és un problema de governança i de democràcia real, ja que poden haver-hi empreses públiques que per manca de transparència i de governança democràtica funcionin com a privades dels interessos lucratius i/o de poder social d’uns quants (recordem tots els casos de corrupció).
Els sistemes públics poden garantir la permanència, estabilitat i continuïtat dels serveis, cosa que no pot fer la iniciativa privada, on si no hi ha negoci directe o indirecte, no hi ha servei perquè poden tancar l’empresa.
Els Serveis públics de salut poden dedicar recursos a vigilància i promoció de la salut i prevenció d’una manera planificada i poblacional, i no només atenció a la malaltia.
Suposant igualtat de qualitat i d’eficiència, amb bona gestió, els públics són menys costosos econòmicament, ja que no hi ha beneficis pels accionistes ni directius.
Els públics, i dins d’un Sistema públic també els concertats amb els criteris que després s’esmenten, han d’assegurar l’equitat, igualtat d’accés i de tracte igual per a tothom, d’acord amb la solidaritat impositiva.
Encara que el nostre sistema català és de provisió de serveis dual: uns de propietat de l’administració autonòmica (ICS), altres públics d’administracions com ajuntaments, diputacions o empreses públiques i altres concertats amb entitats «sense afany de lucre», o privats amb lucre. Com menys dispersió i tipologia jurídica dels proveïdors, menys costos de seguiment i avaluació, més transparència i major control públic.
Com més unitaris i integrats són els serveis majors possibilitats d’ajustar-se a la planificació, de fer sinergies de serveis clínics, de continuïtat assistencial, de tenir serveis comuns mancomunats: de compres, sistemes de TIC integrats, de manteniments, etc. per tant més eficient i sostenible serà el sistema públic.
La formació dels professionals, la gestió del coneixement i la recerca, poden ser planificades i finançades segons necessitats socials i de salut (no segons interessos particulars, corporatius i de negoci). I majors possibilitats de participació real i control per part dels ciutadans i dels professionals.
La Marea Blanca tracta i reivindica també de com es pot fer una millor gestió del Sistema públic estricte, avui encara molt centralitzat, burocratitzat, amb rigidesa funcionarial, poca autonomia de gestió, mal finançat i mal gestionat. Fa 11 anys que estem lluitant per aquesta nova i radicalment millor Sanitat, sempre amb vent fe cara i la situació empitjora, però nosaltres seguirem, cada com amb mes gent compromesa, per que estem convençuts que nomes la força de la gent ho aconseguirà.
Pep Marti
