L’Espai Veïnal Calabria 66 va acollir aquest divendres 11 de novembre una reunió de la Xarxa Europea contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut a la que van ser presents diferentes companyes i companys procedents de Madrid, França, Bèlgica així com membres de la Comissió Permanent de la Marea Blanca de Catalunya. Una jornada complerta en sessió doble de matí i tarda.
Des de Madrid van venir Carmen Esbri de la Mesa en Defensa de la Sanidad Pública de Madrid, Luis Fernandez, del MATS (MovimientoAsambleario de Trabajadoras-es de la Sanidad ), y Carmen San José, diputada a la Asamblea de la Comunidad de Madrid. També representants de sindicats belgues i de francesos com Yves Hellendorf de l’ ACV-CSC , Jean Vigne de la Federation Nationale SUD Santé Sociaux i Sebastian Franco responsable de la Xarxa i de la Plate-forme d’action Santé & Solidarité .
Van intervenir per part de la Marea Blanca Trini Cuesta de CE SAP Muntanya , Jose Aznar Que no pase más, Pep Cabayol de Sicom i Toni Barbarà de Dempeus per la Salut Pública
A falta del rapport o informe, el punt de partida és l’anomenada Declaració de Varsovia de l’any 2012 i destaca dins de l’ambit de la mobilització el proper 7 d’abril, dia europeu contra la mercantilització de la Salut que ja va ser objecte d’accions aquest primer any (http://www.mareablanca.cat/health4all-a-barcelona-la-marea-blanca-de-catalunya-contra-la-mercantilitzacio-de-la-salut/ ).
També vem intercanviar coneixement sobre les nostres respectives realitats i els diferents efectes de les polítiques d’austeritat pels governs nacionals així com la pròpia UE. Les transferencis de fons públics al sector privat, les retallades pressupostàries per complir amb les exigències de la UE, la precarietat dels treballadors sanitaris, el CETA i el TTIP, constatant malgrat lesdiferents caracterísques que tenen totes un objectiu comú: privatitzar el sistema sanitari i mercantilitzar un dret fonamental com és el dret a la salut.
Es va constatar que l’evolució política dels diferents països ha afectat la capacitat d’acció i ressó social delsdiferents moviments a cada un dels països. Que alhora que es pateix una desmovilització es reorganitza el moviment social i surgeixen noves iniciatives descentralitzades. Cal explicar que sí que hi ha una alternativa.
A fí que la lluita continui en aquest cas les accions ciutadanes pel proper dia 7 d’abril caldrà un esforç d’organització. Millorar en les xarxes de comunicació, integrar contactes a països europeus on fins ara no s’hi està, incidir a Brusel.les , millor estructuració de la pròpia xarxa (organització interna, repartiment de tasques, financiació…).
Una lluita que haurà de tractar els següents temes :
- retallades i dret a lasalut
- la col.laboració públic-privada (PPP)
- l’efecte del TTIP, TISA i CETA
- la precarietat de les condicions laborals dels treballadors.
Preparem docns entre tots el proper 7 d’abril doncs com diem aquí : Ens hi va la vida !!!
