La “Xarxa Europea contra la privatització i la comercialització de la salut i la protecció social” fa 10 anys que existeix. Aquesta organització agrupa col·lectius, associacions i sindicats d’arreu d’Europa, entre les quals les Mutuelles de France. Per al Dia Mundial de la Salut, el 7 d’abril de 2022, el moviment va organitzar diversos esdeveniments arreu d’Europa.
“La comercialització de la salut és una autèntica pandèmia. Una malaltia extraordinàriament greu, que exclou gran part de la població de l’assistència sanitària”. Yves Hellendorff és un dels portaveus de la Xarxa Europea contra la Privatització i la Comercialització de la Salut i la Protecció Social. Aquest últim representa un dels sindicats belgues més grans, el Centre Nacional d’Empleats CNE. Els membres de la Xarxa es troben llavors a París. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut, que va tenir lloc el 7 d’abril de 2022. En aquesta ocasió, el moviment va convidar tots els col·lectius internacionals, associacions i sindicats que el donen suport a participar en accions de sensibilització. Destacant una manifestació a l’actual capital de la Unió Europea.
El declivi dels sistemes sanitaris europeus
A París, la jornada va començar amb una roda de premsa. Amb diverses organitzacions sindicals belgues, italianes i holandeses al voltant de la taula, així com els col·lectius interhospitalaris i interurgències, Stoppatents, Notre santé en danger, la federació sanitària i acció social de la CGT, les Mutuelles de France i la Federació Europea de Sindicats de Serveis Públics (EPSU)… Cadascú, al seu torn, va explicar la decadència del sistema sanitari del seu país. El deteriorament de les condicions laborals dels professionals sanitaris. “Vam tenir un altre exemple amb l’escàndol d’Orpea”, ha recordat el sindicalista belga del CNE.
Retenció de l’estat francès
“I durant la crisi sanitària, el govern fins i tot va arribar a saquejar el pressupost de la Seguretat Social, afegeix Lucas Jourdain en nom de les Mutuelles de France. Perquè abans no s’ha posat en marxa cap política de salut real. Així, quan va arribar el Covid, va ser necessari finançar l’equipament dels professionals sanitaris, PCR i proves antigèniques, el desenvolupament de vacunes. I l’estat va anar a submergir-se a les arques de la seguretat social. Això és un autèntic atracament”, ha lamentat el representant de la Federació. Destacant el suport de la FMF, que agrupa 80 grups mutualistes sense ànim de lucre. “Com a gestors de centres de salut, també ens trobem davant d’escassetat de professionals”, va dir Lucas Jourdain. Abans de recordar que el 10% de la població francesa avui viu en un desert mèdic.
No rendibilitat
Les dramàtiques conseqüències de la comercialització de la salut s’observen arreu d’Europa, continua el sindicalista del CNE belga. “El mateix mecanisme destructiu es reprodueix a cadascun dels Estats membres. I fins i tot més enllà. Així, la població solvent i els beneficis rendibles es troben dins del sector comercial. Mentre que el sector públic i les associacions no comercials han de donar suport a la població insolvent i als serveis no rendibles. Per tant, és el cercle viciós. El sector públic i no comercial continua sense finançament. I bloquejat en una no rendibilitat que porta per definició a serveis de menor qualitat. »
El sector privat afavorit per la UE
A nivell de la Unió Europea, la situació és la mateixa. L’exemple del fons “Next Generation EU” està avançat. Aquesta dotació de 750.000 milions d’euros concedida en el moment de la crisi sanitària. “Avui sabem que una part important d’aquest pla de recuperació es concedeix al sector comercial, afegeix Yves Hellendorff. És cert que Europa ofereix recursos. Però aquests diners no estan destinats a un servei públic, o associatiu no de mercat. El sector comercial es veu així afavorit en tot un seguit de països”.
Aliats entre els parlamentaris europeus
A continuació, el portaveu de la Xarxa va esmentar la tasca de consulta realitzada amb les autoritats europees. “De fet, diversos parlamentaris estan compromesos amb la nostra causa. I ens reunim regularment amb ells perquè puguin portar aquests temes al Parlament”. Yves Hellendorff subratlla el paper decisiu d’Europa en la lluita contra la comercialització de la salut.
Interdiccions pressupostàries
Identificar com influeix la UE en les diferents polítiques de salut és una de les principals missions del moviment. Així, l’organització encarrega als acadèmics de desxifrar la manera a Europa d’imposar les seves pròpies opinions sobre tots els sistemes sanitaris. I la primera intervenció directa es troba durant el semestre europeu. L’objectiu del qual és establir un marc econòmic per als Estats membres. “Després reben mesures cautelars pressupostàries. En particular, en polítiques de salut”, continua Yves Hellendorff.
La crisi grega com a detonant
La Xarxa Europea contra la comercialització de la salut fa 10 anys aquest any. Jean Vignes, administrador de l’organització, ens parla de la seva creació l’any 2012. “En plena crisi financera a Grècia. Aleshores, el país vivia una situació sanitària catastròfica. Els hospitals estaven tancant. No hi havia més recursos per al tractament. I Europa estava en primera línia. En conseqüència, no ens la podem creure quan afirma no ser competent en matèria de salut. »
Aquest article es una traducció de :
Contre la privatisation de la santé : la mobilisation européenne s’intensifie