El passat 8 de maig a la Sala Maria Aurèlia Capmany dell Centre Cívic Centre Cívic Pati Llimona el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l’Ajuntament de Barcelona presentaven un estudi sobre la Contractació pública socialment responsable.
Toni Barbarà , metge i secretari de Dempeus per la Salut, fundador de la Marea Blanca de Catalunya va assistir-hi a l’acte on va coincidir amb altres companyes i companys de la Marea Blanca . Aquí el seu anàlisis de l’interessant acte.
El programa:
Objectiu: Exposició del resultat d’un Grup de Treball fruit de Col·laboració entre el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC) i l’Ajuntament de Barcelona per tal d’actualitzar/adaptar noves clàusules de contractació social i ambiental a les entitats proveïdores de salut a la ciutat. Han participat en aquesta tasca professionals d’una relació d’entitats, del sector i de les administracions. El document es pot consultar de forma integral a www.consorci.org
La Comissionada de Salut, Gemma Tarafa ha presentat la jornada i ha fet esment de la importància que suposa el sector sanitari (2.000 milions d’euros) i de com l’Administració pública, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, ha de “donar exemple” de bones pràctiques. Aquest municipi disposa des de 2016 d’una Guia per la contractació amb criteris sòcio-ambientals. Però és al gener de 2017 que comença la seva labor el mencionat Grup de Treball, Des de 2014 eren públiques les Directives europees 23/ i 24/ sobre contractes de concessió i contractació pública, que recomanen però no obliguen a canvis legislatius en la direcció d’harmonitzar tot aquest món complexa. Finalment la nova Ley de Contratación pública, estatal es va aprovar al novembre de 2017 i va entrar en vigor el 9 març de 2018.
Les presentacions dels ponents, van ser rigoroses i clares, màxim en la descripció de criteris per a les clàusules a implementar: socials, condicions laborals, salaris, inserció de persones aturades i excloses, discapacitades, igualtat de gènere, col·lectiu LGTBI, tipus d’empreses d’ “economia social” a subcontractar (art 4 de la llei 5/2011 de 29 març), o la limitació del 35% del pressupost total del contracte, pagament diligent, clàusules ambientals en consums i emissions, productes i materials, economia circular, de forma molt especial en serveis de neteja, alimentació, bugaderia, etc. Fins aquí tot en el guió previst. Com es va reconèixer “posats a contractar, fem-ho millor que fins ara”.
El llenguatge emprat, però, mereix comentari apart.
Termes com “Canvi cultural”, “ Compra pública innovadora”, “aliances”, “informació prèvia i planificació”, “conversa amb les empreses”, “compra responsable”, acords de “codis de bones pràctiques”, “sostenibilitat”, “ètica”, “no prevalença prioritària del factor preu”, “temps d’implementació”, “aportació d’indicadors i discriminació”, o allò de “passar de veure l’empresa com un enemic i sí com un partenaire”, “Nova era” i la necessitat d’optar per un dels dols models: o posicionament “conservador- immobilista- centralista”, o “modern, pragmàtic i innovador”. I fins i tot considerar la contractació pública com a “eina estratègica per a les polítiques públiques”, en la línia de celebrar l’ oportunitat de la llei per tal de millorar-ho tot. Tota una sobredosi d’aquest neo-llenguatge economicista, lèxic neoliberal, joc d’eufemismes, oxímorons, maquillatge- camuflatge semàntic.
També algunes aportacions positives com la realització de memòria i rendició de comptes, i fins confecció i tot confecció d’un Mapa de les contractacions. Això en la línia de la proposta de cartografia/ Mapa de las consorciaciones plantejada per Marea Blanca a Catalunya i a tot l’Estat.
En acabar les dues hores d’exposicions s’ha obert torn d’intervencions. On he tingut de verbalitzar en forma succinta alguns comentaris -reflexions al respecte i que passo a modus d’opinió personal:
0.- Presentació com a membre de Dempeus i de Marea Blanca. Una observació respecte de l’ exaltació de les virtuts de joventut, modernitat, canvi de paradigma de les ponències, front la que he plantejat la pervivència i la prevalença dels valors i principis que van permetre els avenços socials cap a un estat d’enyorat benestar, i que segueixen inspirant la reivindicació per assolir /revertir/ recuperar un futur, Sistema Nacional i PUBLIC de Salut.
1.- Absència total i cridanera de la participació ciutadana. Cap entitat representativa de la ciutadania empoderada, – començant a Barcelona ciutat per la seva FAVB -, ha estat cridada a integrar-se al referit Grup de treball.
2.- Malgrat el caràcter tècnic de la jornada no es pot ometre que abans de discutir les clàusules de la compra cal una decisió sobirana i prèvia: Cal comprar ??.
Ens neguem a instal·lar-nos fatídicament i acceptar la premissa major: ”cal comprar”. Es legítim posar-ho en qüestió ? (ho és !!) I considerar la possibilitat d’incorporar serveis a un futur Sistema públic com a mitjà propi, en regim de provisió i gestió pública 100 % ? És inapel·lable la col·laboració públic-privada (ara públic – “social”), la relació de compra-venda, la lògica mercantil i el tractament empresarial ?.
Algunes reclamem just aquest Mapa de la consorciació/ns per conèixer finalment i a fons on som en cada cas. Just per estudiar la forma i manera de revertir a públic allò que s’ha vingut externalitzant /venent/ privatitzant. Reclamem auditories ciutadanes en cada cas, transparència plena per obrir cada trama consorciada. Ningú ha mencionat avui que els darrers temps estan aportant exemples, sentencies i recomanacions en la direcció de la “reapropiació” pública de serveis i fins i tot Hospitals complerts com el cas Alzira i en curs i ben aviat el cas Dènia. Un oblit imperdonable. Fins i tot el Tribunal de Comptes europeu.
3.- Controvèrsia servida quan llegim/escoltem el concepte d’ empreses d’ “economia social”, suposadament destinatàries de la nova contractació ètica i sostenible. Malgrat algun intent de definir aquestes empreses socials (art. 4 Llei 5/2011 de 29 de març). El més cert és que l’ambigüitat, la discrecionalitat, la interpretació subjectiva, es la norma i que la referencia al “bé comú” o l’ ”interès general”, o de la pròpia empresa, sense massa concrecions no limita gairebé res per a velles i noves formes lucratives sofisticades, i de més elaboració.
4.- Aquí purament i per tancar una PREGUNTA: On queda, on és , com s’articula aquí aquella coneguda “Llei Comin” sobre “noves formes de contractació de serveis…. a càrrec del Departament de salut”. Ara parlant de Catalunya, és clar. Aquell projecte, Suma ?, complerta ? competeix ? complementa ? ingereix ? confronta ? amb la Llei Estatal ??
Les “respostes” de la mesa eren imaginables: la jornada tenia un caràcter “tècnic” i les meves preguntes tenien un rerefons més “polític” o sòcio-polític, i les persones que ens han informat treballen per a directrius i directius de les administracions o consorcis.
Finalment, altre cop el que sabíem i insistim: Per canviar de polítiques cal canviar de polítics i de governs. La capacitat i habilitat dels “mercats” i dels poderosos lobbys mercantils per parasitar el/s sistema/es públic/s i fer-ne una impúdica font de beneficis és inqüestionable i la seva voracitat no s’atura davant institucions, tampoc de reconegut tarannà progressista.
El moment és àlgid. El debat és un fet. És la lluita de sempre, és la lluita de classes.
Badalona 8 de maig de 2018
Toni Barbarà