· ELS ACORDS DE PARÍS SÓN INSUFICIENTS I A MÉS NO ES COMPLEIXEN
· MÉS ENLLÀ DELS 1,7 º C ELS CANVIS ES PODEN PRODUIR EN CADENA
· LA VIDA ANIMAL NO DESAPAREIXERÀ, LA HUMANA POTSER SÍ
· LES PREDICCIONS PER L’INTERIOR DE CATALUNYA SUPEREN ELS 52 ºC
· EL DESCONGELAMENT DEL PERMAFROST POT ALLIBERAR NOUS VIRUS
Aquest article és la segona part de: http://www.mareablanca.cat/creixement-emergencia-climatica-i-crisis-energetica-1/
Josep Vallhonesta ha estat responsable de comunicació de la Plataforma Pel Dret a la Salut (PDS) i el primer responsable de comunicació de la Marea Blanca de Catalunya. Durant diversos articles ens parlarà de clima i energia
ELS ACORDS DE PARÍS
Des de la COP15 de Copenhaguen (1) sempre s’havia pensat que el límit de temperatura mitjana que no convenia ultrapassar era l’increment de 2º C. Pot semblar poc però tenint en compte la diversitat de climes de la Terra amb temperatures extremes de fred o calor, els increments de temperatura mitjana tenen efectes multiplicadors molt diversos segons la regió del globus terraqui. Passar de 15º a 17 º C de mitjana és un increment molt important.
I no és només que sigui molt important, és que ja des del 2013 i 2014 l’IPCC, en la seva cinquena ronda d’avaluació, havia establert que ultrapassar aquesta temperatura podia desestabilitzar el sistema climàtic i entrar en una nova fase de equilibri protagonitzada per fenòmens que —essent ja de per sí propis dels 2 graus—, ara tindrien característiques extremes: pluges torrencials, sequeres profundes barrejades amb tempestes violentes, alteració dels nínxols ecològics amb extinció massiva de fauna, pèrdua de conreus i els seus habitats, enfiladissa de les temperatures… És a dir un paisatge climàtic tan pervers que l’IPCC va recomanar que, si es podia, es baixes a l’1,5º C d’increment.
Per tant al 2015 la COP21 de París va acordar mantenir l’augment de la temperatura mundial “molt per sota dels 2ºC respecte als nivells preindustrials i continuar els esforços per limitar aquest augment de la temperatura a 1,5 º C (2)…”
L’acord va ser venut als mitjans de comunicació com un èxit sense precedents perquè havia estat acceptat per tots els països, incloent-hi Estats Units encara que, com ja sabem, amb el mandat del Trump s’hi va acabar retirant fins el 19 de febrer del 2021 quan amb Biden s’ha tornat a reincorporar.
Tanmateix va ser criticat des del primer dia amb molta duresa; el climatòleg James Hansen (3) va dir:
«Realment és un frau, una falsificació. És una merda per a ells dir: “Tindrem un objectiu d’escalfament de 2oC i després tractarem de fer-ho una mica millor cada cinc anys”. Són només paraules sense valor. No hi ha acció, només promeses. Mentre els combustibles fòssils semblin ser els combustibles més barats, es continuaran cremant (4)».
I, efectivament, l’acord era del 2015, però no va entrar en vigor fins el 2020. Es marcaven objectius, però les accions per complir-los no són obligatòries —millor dit: no existeixen—, i es deixen a la bona voluntat de cada país membre presentar propostes nacionals de reducció d’emissions segons considerin que les possibilitats econòmiques els ho permetin. I per altra banda, el límit dels 1,5º C no es planteja com objectiu principal sinó com intenció aproximada: “continuar els esforços”.
Tal com reconeix l’IPCC, molts països van considerar que un nivell d’escalfament global pròxim a 2º C no seria segur i li van demanar quines conseqüències diferents hi hauria entre un objectiu de 2 graus i un altre de 1,5.
A l’octubre del 2018 l’IPCC va fer públiques les seves investigacions i deia el següent:
«El informe especial (5) confirma que el cambio climático ya está afectando a las personas, los ecosistemas y los medios de vida de todo el mundo. Demuestra que limitar el calentamiento a 1,5 °C es posible según las leyes de la química y la física, pero para ello se necesitarían transiciones sin precedentes en todos los aspectos de la sociedad. Se llega a la conclusión de que mantener el calentamiento en 1,5 °C en lugar de alcanzar o superar 2 °C presenta claras ventajas. El calentamiento, por mínimo que sea, tiene su importancia.
[…] Este informe también pone de manifiesto que las tendencias recientes de las emisiones y el nivel de ambición internacional que dejan patente las contribuciones determinadas a nivel nacional recogidas en el marco del Acuerdo de París se apartan de una trayectoria consecuente con la limitación del calentamiento a menos de 2 °C. Si no se aumenta de forma urgente la ambición en materia de mitigación en los próximos años para reducir drásticamente las emisiones de gases de efecto invernadero de aquí a 2030, el calentamiento global superará los 1,5 °C en los próximos decenios y se producirá la perdida irreversible de los ecosistemas más frágiles y una crisis tras otra afectaran a las personas y sociedades más vulnerables».
[…] Las trayectorias que reflejan la actual ambición de mitigación declarada a nivel nacional hasta 2030 concuerdan en general con las trayectorias costo-efectivas que conducen a un calentamiento global de alrededor de 3 °C en 2100, con una continuación del calentamiento posteriormente».
ELS TIPPING POINTS, PUNTS DE NO RETORN
Així doncs, l’IPCC reconeixia que amb els plans nacionals de reducció d’emissions presentats fins ara el propòsit de limitar-se als 2 graus no es complia, que “para ello se necesitarían transiciones sin precedentes en todos los aspectos de la sociedad”. També va determinar que el límit de temperatura que podia desencadenar reaccions en cadena de caràcter irreversible no eren els 2 °C sinó els 1,5 °C, i va afegir que aquesta temperatura es podia assolir sense sobrepassar-la (6) mai, o amb sobrepassament temporal per poc. Si es donava el cas s’havia de retrocedir als 1,5 °C recorrent a tecnologies d’extracció de CO2 de l’atmosfera que són, avui, molt poc eficients i perilloses, com reconeix el propi IPCC:
«Dar marcha atrás al calentamiento después de producirse un sobrepaso de 0,2 °C [respecte als 1,5°C] o más durante el presente siglo supondría aumentar la escala y aplicar la remoción de dióxido de carbono a tasas y volúmenes que tal vez no se podrían alcanzar en vista de los considerables desafíos de implementación (7)».
És a dir, tecnologies més pròpies de la fantasia que de la realitat. I sempre amb un límit precís: 1,7 °C. A partir d’aquest punt les característiques no lineals del sistema climàtic es manifestarien de forma imprevisible i possiblement irreversible.
Per què? Per diversos factors que la literatura científica anomena “tipping points” (8), més o menys punts d’inflexió, o punts de no retorn a escala temporal humana:
· Els oceans en convertirien en emissors de CO2. El mar és un regulador i estabilitzador del clima, com ja hem vist més amunt, també és el màxim embornal (“sumidero”: retira CO2 de l’atmosfera), i alhora un acumulador d’energia. Un excés de CO2 acumulat pot saturar la funció d’embornal del mar i alliberar el gas a l’atmosfera, passant el mar, de receptor a emissor de gasos d’efecte hivernacle.
· La cinta transportadora oceànica (o corrent termohalina) s’encarrega de renovar l’aigua calenta de superfície amb l’aigua freda del fons; també aporta nutrients —provinents de les deposicions biològiques al fons del mar—, fins a les capes marines superficials. Escalfa les façanes continentals occidentals i refreda les orientals. Si les aigües fredes i pesades del nord-est Atlàntic s’escalfen, la cinta transportadora oceànica es pot aturar i deixar de fer la funció reguladora de la temperatura continental.
· Si la circulació termohalina cessa, els oceans es converteixen en mars d’aigua estancada.
· Tenim un paisatge de neu i gel al Pol Nord, a l’Antàrtica, a Groenlàndia i als glaciars. Si el pol sud o Groenlàndia es fonen, el nivell dels oceans puja i les ciutats costeres queden cobertes per les aigües.
· Si la neu i el gel es fonen, deixen de reflectir els raigs del sol i l’efecte hivernacle s’incrementa.
· Si el permafrost (terra perpètuament gelada) es descongela, s’emet gas metà provinent de la matèria orgànica dipositada al llarg de milions d’anys i l’efecte hivernacle augmenta. També el despertar de microorganismes i virus que l’espècie humana actual desconeix.
No hem d’oblidar que és l’acumulació de gasos la que crea l’efecte hivernacle, i no el flux més o menys intens de les emissions; les conseqüències d’una saturació es manifesten de la mateixa manera que una sola gota d’aigua quan fa vessar el got. Al ritme actual, i segons les previsions de l’IPCC, molt moderades, els 1,5 °C d’increment s’assoliran en algun moment entre 2030 i 2050.
Més enllà de l’increment dels 1,5 °C produït per l’acumulació de CO2equi, el procés guanya en velocitat i el que podria ser una transició climàtica natural en cicles de milers d’anys es realitza en molt poc temps: les temperatures es disparen fins que s’estabilitzen en escenaris que trastoquen l’organització econòmica i social de forma profunda, tal com la coneixem ara, o en d’altres que poden impedir la vida, no tota, però sí la humana.
Per evitar anar més enllà dels 1,5 graus d’increment l’IPCC ens deia el 2018 que calia que fins el 2030 les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’haurien de reduir un 45% respecte als nivells del 2010 i arribar a les zero emissions el 2050. I ho deia encomanant-se a “las leyes de la física y la química” que en boca d’un científic és com encomanar-se a Déu. Però no ens ha d’estranyar perquè…:
CAL CANVIAR EL MODEL DE DESENVOLUPAMENT ECONÒNIC I L’ESTIL DE VIDA
PREOCUPACIÓ DE NACIONS UNIDES
“El cambio climático —deia (9) Guterres, el Secretari General de NNUU el 2018— es la cuestión definitoria de nuestro tiempo, y estamos en un momento decisivo. Nos enfrentamos a una amenaza existencial directa. El cambio climático se mueve más rápido que nosotros, y su velocidad ha provocado un estruendoso grito de socorro en todo el mundo. Si no cambiamos de rumbo para 2020, corremos el riesgo de traspasar el punto en el que todavía podemos evitar un cambio climático desbocado, con consecuencias desastrosas para las personas y para todos los sistemas naturales que nos sustentan”
I malgrat això en un informe de NNUU (10) previ a la COP25 de Madrid es reconeixia que en l’última dècada el creixement anual de gasos s’ha mantingut estable en un 1,5%, i també que:
les «emisiones totales de GEI en 2018 —que engloban las que se derivan del cambio del uso de la tierra— alcanzaron una cifra sin precedentes: 55,3 GtCO2e. Ese mismo año, las emisiones de CO2 de los combustibles fósiles destinados al consumo de energía y a los procesos industriales, que constituyen la mayor parte de las emisiones totales de GEI, aumentaron en un 2% y se situaron en 37,5 GtCO2e al año, un nivel nunca visto».
És a dir, encara que s’és conscient de la gravetat de la situació el flux d’emissions continua i s’escurça el temps disponible per fer les reformes i transicions energètiques necessàries. Som com un cavall desbocat que avança en direcció al precipici.
“Se siguen buscando con afán nuevos yacimientos petrolíferos; se unen más países para implementar la extracción de combustibles fósiles mediante técnicas no tradicionales como el fracking; se sigue extrayendo cientos de camiones de troncos de árboles de por lo menos diez bosques del mundo, incluyendo los de la selva lluviosa del Amazonas. Se siguen contaminando mares y océanos con plásticos, vertederos industriales y aguas residuales. Ante nuestros ojos las partes por millón de CO2 saltaron la barrera psicológica de los 400 PPM, que se había mantenido debajo de este valor por millones de años (11)”.
CATALUNYA BAULA DÈBIL
Així no és estrany que cada nova dada científica que es coneix empitjori la percepció del desastre, per exemple, el Supercomputing Center de Barcelona, un dels ordinadors més potents del món, conclou que on l’IPCC preveia un augment de 3,5°C, ara la previsió és de fins a 5°C de mitjana mundial. Segons Paco Doblas (12) —director del centre, investigador de l’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i membre de l’IPCC—, a les zones de l’interior de Catalunya les màximes diàries es poden enfilar cap als 52°C temperatura molt propera al límit que l’ésser humà pot suportar.
A Espanya, on estem acostumats a les altes temperatures, quan aquestes voregen els 40°C s’acostuma a decretar l’alerta roja; en països com Bèlgica, per exemple, quan sobrepassa els 30°C. Màximes diàries de 52°C ens acosten molt al mapa de temperatures de New science vist més amunt on potser es manté la vida humana, però es desarticula la societat.
Per entendre-ho, ens va molt bé l’exemple de la pandèmia del coronavirus i les seves repercussions en la economia i la vida social; les altes temperatures tindran un efecte similar. Al 2003 l’onada de calor que va patir Europa es va saldar amb 70 mil morts (13). Hem d’imaginar-nos el via crucis que ens tocaria passar durant tot el període de transició que ens dibuixa si es compleix el pronòstic del Supercomputing Center: primer augmentarien exponencialment les quantitats de nits tropicals —aquelles en les que el termòmetre no baixa dels 20°C—, després es convertirien en nits tòrrides — quan superen els 25°C—. Llavors les defuncions augmentaran perquè el cos humà pot suportar elevades temperatures de dia, però no de nit. Necessita una pausa tèrmica per poder recuperar-se. Es calcula que les nits en que les temperatures no baixen de 23°C el nombre de defuncions (14) augmenta un 9,2%.
Es repetiran les crides a no sortir de casa a la gent gran que té aire condicionat. I als que no en tenen a acudir a refugis especialment habilitats, o als centres comercials on hi ha refrigeració, com ja s’ha fet altres cops.
Per altra banda, encara que totes les empreses disposessin de refrigeració, es obvi que determinats treballs —molts treballs—, no en podrien gaudir, per exemple, les feines del camp; tot i que aquest no serà el principal problema sinó que la producció agrícola haurà perdut, per causa del canvi tèrmic, els productes habituals del país.
No només haurà canviat el paisatge agrari, també el forestal perquè el gran incendi que vaticinen els tècnics (15) a Catalunya ja s’haurà produït. I possiblement al litoral només hi haurà platges (16) mentre hi hagi excedents econòmics —i turisme— que les permeti reconstruir perquè molt probablement successius episodis com el Glòria les hauran malmès i els usuaris estrangers de les platges s’hauran traslladat al nord d’Europa.
També pot ser diferent el paisatge microbià. La fosa del permafrost (17), a banda d’alliberar gas metà, pot alliberar tota mena de bactèries i virus responsables d’antigues malalties oblidades, o futures i noves malalties. No estic escrivint sobre cap cosa inversemblant, ja s’han donat casos a Sibèria. (18)
Quan aquestes circumstàncies s’agreugin totes juntes, la vida econòmica i social serà impossible, i els espais nacionals desapareixeran. Serem membres de la segona onada migratòria perquè la ribera nord del Mediterrani expulsarà població cap a latituds més altes en un procés que seguirà fins a l’extinció, o la permanència en nuclis de civilització reduïts que no tindran res a veure amb el món tal i com avui el coneixem. Però si s’és conscient de la gravetat de la situació, si se sap quines són les causes, què caldria fer, i quines conseqüències té no fer-ho… encara hi podríem posar solucions.
Però per què no es fa? Per entendre-ho caldrà veure el següent article http://www.mareablanca.cat/creixement-i-el-necessari-decreixement/
Notes :
1 La COP, Conferència de les Parts de la CMNUCC, Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic es reuneix cada any.
2 Vegeu el text oficial de l’Acord de París a https://bit.ly/3cbfKuo La Unió Europea maquilla l’acord transformant un vacil·lant “continuar els esforços per limitar” en un més contundent “limitar l’augment” que no figura en el text original https://ec.europa.eu/clima/policies/international/negotiations/paris_es
3 Un dels climatòlegs més importats i respectats, professor de la Universitat de Columbia, fins el 2013 va dirigir l’Institut Goddard de Estudis Espacials de la NASA
4 https://www.theguardian.com/environment/2015/dec/12/james-hansen-climate-change-paris-talks-fraud
5 IPCC, 2018: Resumen para responsables de políticas. En: Calentamiento global de 1,5 °C, Informe especial del IPCC sobre los impactos del calentamiento global de 1,5 °C con respecto a los niveles preindustriales y las trayectorias correspondientes que deberían seguir las emisiones mundiales de gases de efecto invernadero, en el contexto del reforzamiento de la respuesta mundial a la amenaza del cambio climático, el desarrollo sostenible y los esfuerzos por erradicar la pobreza. Pròleg, pàg. V
6 En la literatura del canvi climàtic veurem gairebé sempre que utilitzen el terme overshoot.
7 Paràgraf D.1.2 IPCC, 2018: Resumen para responsables de políticas. En: Calentamiento global de 1,5 °C, Informe especial del IPCC sobre… pàg. 18
8 Per una major explicació dels tipping points https://ustednoselocree.com/2010/05/06/tipping-points/
10 PNUMA (2019). Informe sobre la disparidad en las emisiones de 2019. Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente, Nairobi.
11 https://sgkplanet.com/analizamos-el-quinto-informe-del-ipcc/ 12https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/nous-calculs-prediuen-pujades-de-mes-de-5-graus/video/6029892/ minut 19:08 Vegeu també https://www.ccma.cat/324/lescalfament-global-es-pot-disparar-5%C2%BAc-a-finals-de-segle-segons-els-experts/noticia/2990071/
13 Organització Mundial de la Salut: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/cambio-clim%C3%A1tico-y-salud
14 https://www.publico.es/ciencias/salud-noches-tropicales-aumentan-mortalidad-barcelona.html
18 Mort d’un nen de dotze anys per àntrax al descongelar-se el permafrost a Sibèria https://www.lavanguardia.com/natural/20160802/403636252000/antrax-carbunco-siberia.html