En aquests temps d’austeritat, la privatització de l’atenció sanitària es presenta sovint com la gran solució i la millor manera d’assegurar una atenció mèdica eficaç i de qualitat en benefici de tots.
Però és així?
Desmuntem cinc idees preconcebudes:
1. Gràcies a la privatització, l’atenció sanitària costa menys als governs.
Doncs no! La investigació d’Oxfam [1] ha demostrat que un hospital publico-privat a Lesotho va costar al govern tres vegades més que l’hospital públic al que va substituir. Als hospitals privats, els costos imprevistos, com ara l’augment de la renda o dels preus de l’energia, són majoritàriament assumits pel govern o pels pacients.
2. La privatització permet que tothom accedeixi a una atenció mèdica d’alta qualitat.
Això no és cert. Els hospitals privats han d’obtenir beneficis i, per tant, afavoreixen als pacients que poden pagar la seva atenció. Així és corre el risc de tenir un sistema de salut de dos nivells. D’una banda, una atenció altament tecnològica i especialitzada per als rics, i d’altra banda, atenció pública bàsica per als menys afortunats. Tot això malgrat que els poders públics tenen el deure de cuidar a tots, sense cap mena de discriminació.
3. La privatització garanteix una major eficiència i millor qualitat.
Malauradament, en la lògica actual del mercat, les institucions privades sempre afavoriran tractaments més interessants econòmicament. I aquests no han de ser necessàriament els més útils per al pacient. Al Perú, per exemple, els hospitals privats practiquen moltes més cesàries més que parts naturals. Amb una cesària, el metge pot cobrar una quantitat més gran. El resultat per a la mare és que ha de pagar els costos adicionals i córrer els riscos per a la salut que pot suposar una cesària.
Al contrari, els sistemes públics funcionen millor ja que poden comprar medicaments i equips en quantitats molt més grans, reduïnt el preu. A més, les institucions privades tenen una lògica privada. Al Regne Unit, el nombre de gestors del Servei Nacional de Salut s’ha triplicat des de la introducció de la lògica del mercat. Als Països Baixos, les asseguradores privades han gastat 500 milions d’euros anuals només per a campanyes publicitàries.
4. La privatització garanteix una major transparència.
Molt al contrari, les negociacions entre actors privats solen tenir lloc d’acord amb regles de confidencialitat en termes molt estrictes. Això dificulta el control públic, augmentant significativament el risc de corrupció. A més, la societat no pot imposar tant fàcilment els estàndards ambientals i socials, a diferència del que passa amb les institucions públiques. Pitjor encara, alguns contractes permeten a l’empresa demandar a l’Estat els costos imprevistos com els causats per una vaga de personal.
5. La privatització assegura més personal sanitari i millors condicions de treball.
No és així. Les empreses comercials aconsegueixen treure del sector públic els seus mitjans limitats, per exemple, els treballadors sanitaris. Aquesta fuga de cervells provoca escassetat en el sector públic i en regions geogràficament més remotes. A més, l’atracció de marges de beneficis més alts sovint és sinònim de condicions de treball més pobres, sense pagament de les hores extres o una major pressió sobre el personal. Els símptomes de cremades i estrès són molt freqüents en el sector sanitari.
Com podem garantir una atenció mèdica de qualitat per a tothom?
És necessari un radical canvi de sentit. El dret a la salut només es podrà garantir si l’atenció i els medicaments són gratuïts per a la població i si hi ha una inversió pública suficient en infraestructures i personal sanitari, educació sanitària i prevenció. Es necessiten forts moviments socials per no permetre que una lògica comercial entri en el camp de l’atenció sanitària.
Uneix-te a la nostra acció!
El 7 d’abril és el Dia Mundial de la Salut. Deestaquem la importància d’una atenció sanitària de qualitat. Al tot el món, es duran a terme accions per a aconseguir que l’atenció sanitària sigui accessible per a tothom.
M3M fa campanya per a una atenció mèdica pública de qualitat amb convidats de Cuba i Filipines: Katharina Berza de la nostra organització associada filipina Consell per a la Salut i el Desenvolupament (CHD) i la Dra. Aissa Naranjo de Cuba parlaran sobre l’atenció sanitària pública al seu país. Descobreix aquí on pots conèixer-los!
[1] Oxfam (2014), ‘A dangerous diversion. Will the IFC’s flagship health public–private partnership bankrupt Lesotho’s Ministry of Health?’
Aquest article és una traducció de 5 mythes sur la privatisation des soins de santé dévoilés escrit per Julie Steendam @JulieSteendam de la ONG belga M3M que promou el dret a la salut i al desenvolupament sobirà.