“DETERIORAMENT PER PRIVATITZAR, UNA ESTRATÈGIA PERVERSA I ELS SEUS EFECTES SOBRE LASALUT DE LES DONES “

facebooktwitter

Aquest darrer cap de setmana la Universitat Pompeu Fabra ha estat el lloc on s’han celebrat les jornades RADICAL-MENT FEMINISTES . Tres dies de reivindicació i lluita però també de festa i afirmació. Dins del conjunt de tallers, taules i debats organitzats us portem pel seu interès la ponència d’un d’ells: DETERIORAMENT PER PRIVATITZAR, UNA ESTRATÈGIA PERVERSA   a càrrec de l’Amparo Loren, infermera de les comarques de Ponent, activista de la Marea Blanca de Lleida i sindicalista de CCOO. Podeu seguir-la a Twitter @Vivekka  .

jornada 2

 

  1. Pots DESCRIURE el deteriorament que has observat ?

Aquesta pregunta té dos vessants molt diferenciades. Per una part el deteriorament del sistema sanitari ha afectat a les treballadores de la salut (74% són dones) i a les usuàries (al voltant del 50% de la població). En primer punt, parlem que la sanitat està cada vegada més femenitzada.

 

Treballadores:

En un món laboral on tres quartes parts són dones, i va en augment, cada dia hi ha més especialitats que estan sent conquerides per dones: pediatria, ginecologia, metgessa de familia i altres, així com l’accés a places MIR, que en els últims anys estan més ocupades per dones que per homes. Igual passa en les matrícules universitàries de professions sanitàries.

Les brutals retallades envers a les treballadores de la sanitat ha fet que es perdi entre un 25-30% de sou anual en molts casos i que les condicions laborals, d’estrés, càrregues físiques i psicològiques, vagin en augment per la pressió assitencial del dia a dia i per l’increment de jornada laboral anual. Aquest aspecte repercutirà en un futur pròxim en alteracions físiques i psicològiques de les professionals de la salut.

 

Usuàries:

Com a usuàries, el deteriorament ha estat més gradual. Primer s’han retallat serveis especialitzats, com els programes de reproducció assistida, on en aquests moments hi ha una llista d’espera de 4 anys i on, actualment, les dones de 40 anys o més ja no poden accedir.

I poc a poc es van reduïnt parcel·les més bàsiques: les revisions ginecològiques ja només són per patologies i l’únic screnning que es fa és la citologia cada 3 anys.. Això té un perquè: els canvis a nivell de patologia cervical o del coll uterí són lents i s’ha demostrat que no cal fer-ne tant . Aquests són només dos exemples de com les dones, que cada vegada tenim una etapa reproductiva més llarga, manifestada per canvis hormonals, físics i psicològics, hem deixat de ser una prioritat en l’atenció Primària i hem estat relegades a una atenció de segon pla.

IMG_20160604_115629Així el greuge el trobem en totes les etapes: des de l’adolescència, amb l’escassa educació sexual i planificació familiar,  fins la menopausa amb “pren-te les pastilles hormonals i et passarà tot”. Val a dir que el deteriorament és pervers quan no s’incorporen teràpies naturals per processos també naturals del pro.

Si ens referim a un altre procés de vital importància per la vida de moltes dones i famílies, i per extensió per la humanitat, és el tracte durant l’etapa de la maternitat. Tota dona mereix ser atesa durant el seu part i el del seu nadó pel personal imprescindible, atenent les seves necessitats, que tingui al seu costat i en tot moment el personal format per aquest moment crucial de la seva vida. Per contra, actualment ens trobem amb dones que manifesten el seu disgust per no haver pogut ser ateses com calia, com elles necessiten perquè el poc personal contractat que hi ha actualment ha de complir cada vegada més amb més protocols, usar més màquines, treballar amb més programes informàtics i tot això resta el que realment és important: l’atenció individual i personalitzada, sense importar temps ni objectius protocolaris a complir en un temps determinat.

  1. Si és que si, creus que té relació amb algunes finalitats i estratègies polítiques i amb quines?

Segurament tot té una relació amb el món social capitalista i individualista en què vivim. No hem d’oblidar la càrrega genètica que porta l’èsser humà en quant egocentrisme de l’home, com el pilar fonamental de la societat i de la família, tant economicament com a drets socials i morals. Aquesta informació està molt arrelada encara a la nostra societat i per tant en el món polític. Els partits conservadors que ens governen i han governat durant tantes dècades tenen una ideologia clara sobre la figura de la dona.

 

La dona sempre ha treballat a casa sense percebre sou, ni cotitzar per la jubilació. La seva tasca ha estat cuidar, curar, alimentar, netejar, ensenyar….Més endavant, i com pais modern que voliem ser, es va decidir que la dona podia sortir de casa: ens modernitzem  com pais europeu que volem arribar a ser i de pas la dona rep un “souet” que ajuda a casa i té pels seus capricis. Aquesta ha estat la realitat de moltes llars del nostre pais. Però la dona no n’ha tingut prou i ja fa més de dues dècades que  va entrar en massa a les universitats i vet aquí que  s’ha professionalitzat igual que l’home.

Ara les classes polítiques conservadores tenen un problema: les dones investiguen, negocien, aprenen i a vegades són el sou principal de casa. Aquesta disertació és fàcil que fiqui els pèls de punta a algunes persones.

Des del punt de vista de precaritzar el sistema sanitari vers les dones té un final clar: és que la gent es pagui aquests serveis, que són tan llaminers, per empreses privades. És una vegada més mercantilitzar el cos de la dona i treure el suc econòmic. Proves diagnòstiques, exploracions fisiològiques, tractaments farmacològics, un sistema car de mantenir i barat de privatitzar.

Com que la el nostre sistema sanitari, retallat brutalment, no pot arribar a totes les recomanacions que es fan des de societats científiques i mundialment reconegudes com per exemple la OMS o UNICEF, les empreses de la sanitat privada ja fa temps que ofereixen tot el que les dones no podem accedir des de la sanitat pública per falta de recursos humans i tècnics: una atenció més personal, individualitzada i quasi amb un temps il·limitat en quant a l’atenció. Igualment, les noves propostes com l’ús de recursos més naturals i respectuosos amb el cos de la dona estan agafant embranzida en els centres privats, en detriment la nostra sanitat pública. Per exemple, un part a l’aigua, un tractament de fertilització, accés més ràpid a una teràpia de planificació familiar o rapidesa en la realització de proves durant l’etapa reproductiva de les dones.

  1. Quines experiències de canvi coneixes.

En el nostre cas, des de Lleida, portem una lluita de fa temps que per nosaltres és molt positiva. La Marea Blanca de Lleida va nedar contra corrent però la perseverància i la constància han estat claus així com el recolzament de moltíssimes plataformes pel dret a la salut. El moment polític convuls a Catalunya també ha ajudat a aturar el Consorci de Lleida, vet aquí les vegades que ha sortit a Parlament, i amb eleccions consecutives ja se sap, “ningú es tira a la piscina”.

Per a nosaltres el Consorci no és una figura jurídica neta de corruptel.les, com s’ha vist des dels últims mesos, on no paren de sortir escàndols de poder, adjudicacions , malversació de fons públic, etc. En definitva, des del primer dia, la Marea va dir que era una manera de privatitzar la sanitat perquè no hi hauria un control públic real.

A la població de Lleida se li va explicar, des de l’Administració, que el territori guanyaria recursos i més bona assistència sanitaria, més serveis mèdics,etc. Tot en global és perquè el pressupost que dona l’ICS a Lleida, on és el 75% dels dispositius assistencials, és molt inferior del que ens tocaria.

Lleida té una població terciària i molt dispersa. Des de la Marea estem d’acord que s’ha de dotar bé a tots els territoris, i sabem que el nostre potser és el menys atractiu, a diferència de Girona i Tarragona, ciutats obertes, amb mar, amb molt turisme. El nostre, àrea d’agricultura i pagesia i poc industrialitzat, és l’aneguet lleig a l’hora de pressupostar la sanitat.

 

La Marea ha realitzat 3 grans manifestacions, va recollir més de 38000 signatures en contra del canvi de model sanitari, 11.000 al·legacions en contra dels estatuts del Consorci i més de 300 actes reivindicatius . Així el nostre grup és molt divers i pluridisciplinar: en formem part professionals de la salut, usuaris, estudiants, economistes i organitzacions sindicals.

Haurem de continuar treballant, inclús qui sap si elaborant el model sanitari que volem per tots.

 

          

facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *