L’Associacio Dones no Estandars denuncia l’abandonament per part de l’administració de dels casos de persones amb discapacitat durant aquesta pandèmia del Coronavirus 19
La falta d’atenció saniària han suposat un minim de tres morts
“Soc carn de canó, nomes per anar amb la cadira” explica Josep, que és tetraplèjic i expresa la por que té ell des de que va començar la pandèmia del Covid19 no només per ell mateix sino sobe tot per la seva familia.
L’Associació Dones No Estàndards denuncia que actualment algunes persones amb discapacitat infectades per Covid-19 no han rebut cap tractament mèdic i han mort per abandonament. Segons dades directes que els han fet arribar familiars dels difunts, són ja tres els casos en els que clarament el sistema de salut s’ha negat a donar-los oxigen amb el pretext que d’altres persones tenien més possibilitats de sobreviure. Val a dir que aquestes tres persones amb discapacitat no presentaven cap malaltia anterior; per tant, eren persones sanes.
Així doncs, s’ha realitzat un cribratge totalment discriminatori per raó de la discapacitat, que res té a veure amb criteris de salut, sinó amb un sistema social basat en la suposada perfecció racial i especicista.
“Ens enfrontem doncs, com ja succeí en l’Alemanya nazi, a una emergència d’aquests valors, que es posen en evidència en moments extrems com els que vivim” manifesten de de l’Associació.
Per això, animen a totes les persones, siguin físiques o jurídiques, a denunciar i visibilitzar:
• “Les pràctiques eugenèsiques que s’estan donant dirigides a les persones amb discapacitat en forma de negacions a proveir-los d’oxigen o respiradors amb el pretext de que d’altres estan més sans i tenen doncs més possibilitats de sobreviure. Tenir una discapacitat no és sinònim d’estar malalt o tenir pitjor salut!”
• “La ignorància, inconsciència, irresponsabilitat i passivitat del personal sanitari que permet i justifica un cribratge basat en prejudicis sobre la discapacitat”
• “L’abandonament per part de l’administració de no controlar la atenció sanitària dels casos de persones amb discapacitat durant aquesta pandèmia del Coronavirus 19.”
• “La indiferència dels mitjans de comunicació de la realitat que estan patint aquestes persones”
• “El patiment, consternació i preocupació de les persones amb discapacitat, les seves famílies i amics, davant aquestes pràctiques i també davant de la falta de complicitat social alhora d’executar-les.”
• “La inquietud de les persones amb discapacitat, les seves famílies i amics, de nos saber si la persona amb discapacitat serà tractada per igual per part del sistema de salut o si, per contra, han d’esperar la mort en triple soledat, davant de la sospita d’una infecció”
L’ Associació es reafirma en la seva voluntat de ser actores i actors en l’ajuda que poden aportar en la nostra societat, ja que ” nosaltres també cuidem!”, en que cal aprendre del passat i d’aquestes pràctiques del present per, a construïr una societat on no es repeteixin aquest tipus de conductes.
Des de l’Associació posen en valor la vida i el que aquestes persones aporten a la comunitat, no només perquè moltes hagin treballat i treballin com qualsevol altre, sinó perquè ajuden al canvi social, a enriquir la cultura i el pensament amb la diferència que encarnen i del qual n’estan molt orgulloses.
Acaben el comunicat dient ” Només unides les persones poden sortir-se’n d’aquesta pandèmia.
