El cercle de salut o l’ànima pública al diable

facebooktwitter

Els autors RosaSBD i AndreuSG són activistes de ja llarga trajectòria d’Acampada Sabadell.    Tots dos formen part de la Marea Blanca de Catalunya, i  la Rosa , a més,forma part de la PAICAM, la Plataforma d’afectats per l’ICAM i l’INSS.

El cercle de salut o l’ànima pública al diable

Es constitueix el Cercle de Salut per a defensar el “Model Català, el  del so de la caixa de caudals. Per a defensar el mateix model on el senyor Boi Ruiz imposava criteris sense donar explicacions. I veus aquí el panorama, que volen treballar com ho feia el Cercle d’Economia, on el senyor Salvador Alemany, que  va ser president fins l’any 2011, comentava que el model català havia de caminar en la direcció d’un sistema d’assegurances, on els co-repagaments es fessin a través d’assegurances privades.

Fa molta gràcia això de “per defensar el Model Català”, on la paraula públic queda relegada a les veus del carrer o serveix com a mamella dels grans xucladors de diners públics,  i la reivindicació parteix de la patronal, els empresaris de la sanitat o el clan de la conxorxa. En aquest cercle ens trobem a l’Helena Ris, presidenta de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH, patronal de sanitat) d’ençà que el senyor Boi-Ruiz deixà aquest càrrec. Francesc García-Cuyàs, Director de la Fundación TicSalut, una fundació que és l’encarregada d’impulsar les TIC en el context de la salut de Catalunya i amb una estructura que permet que més d’un centenar d’ empreses privades en formin part del seu Consell Assessor .  En Guillem Lopez-Casasnovas, economista i assessor del Banc d’Espanya –i amb moltes altres ocupacions-, impulsor del funcionament “neoliberal” del sistema sanitari, ell estaria encantat amb la privatització dels serveis públics. La gerent del Consorci Parc Salut Mar de Barcelona Olga Pané, afí a les aliances estratègiques entre el món públic i el privat i una de les persones que cobra més que els consellers… i més.

No continuem perquè quedà palesa la naturalesa  interessada d’aquest cercle de salut i no deixa de ser un cercle que pot continuar posant perill  la sanitat pública.

El manifest[1] d’aquest cercle tracta a la població com a una ciutadania ignorant, incapaç de saber determinar per a què han de servir els diners públics, i diu:

“És un fet que el ciutadà quan accedeix als serveis públics no diferencia la titularitat del centre que l’acull i la seva valoració del servei prestat es basa en la qualitat dels professionals i les infraestructures del centre.”

Aquesta demagògia, jugar amb la poca informació que ha estat donant l’administració pública a la ciutadania i  interpretar de manera capciosa el desconeixement, suposen un guany constant per a la patronal sanitària. De fet, encara hi ronda pel youtube un vídeo de l’exconseller Boi-Ruiz on respon a la pregunta sobre el públic i el privat, “no confongui”. I la confusió és la paraula que a tot el grup empresarial català els interessa transmetre a la població sobre el nostre model sanitari.

Continuem amb el manifest,

El sistema sanitari actual és fruit d’una historia d’iniciatives públiques i privades que es remunten a la Generalitat republicana i que fruit d’un gran consens social es consolida amb la Llei d’Ordenació Sanitaria de Catalunya (LOSC) de 1990

En aquest darrer paràgraf el que tornen a mostrar és la demagògia, usar la paraula “Generalitat republicana” per convèncer que les iniciatives públics i privades són fruït de la història. Extrapolar les necessitats de la república catalana que tenia la Llei de la Beneficència amb els  interessos econòmics actuals dels empresaris de la sanitat és del tot tendenciós.

Respecte a la consolidació de la LOSC a Catalunya, es per tots/es sabut, que es va consolidar un model que no respon a les necessitats actuals. Tot el desenvolupament del model conxorxial va ser recolzat per ells mateixos, en la primera etapa sota l’abric de Jordi Pujol i els seus consellers, després  amb la consellera Marina Geli en el tripartit, posteriorment amb el nostre amic conseller Boi-Ruiz (ironia) sota el vist-i-plau del president de la generalitat Artur Mas…

Els conxorxis, que en principi van iniciar-se amb el bon ànim dels ajuntaments i comarques (sense tenir l’obligació de fer en aquest sentit) i que han estat controlats per la generalitat,  han format part d’un model que ha evolucionat cap a la perversió i l’absoluta confusió. Perversió perquè els empresaris de la sanitat, en la majoria de casos, han fet i tret el que han volgut, rebent  diners públics, a més, com a patronals sanitàries, han imposat el regim laboral que han volgut (el personal dels consorcis, per majoria, és personal laboral). Confusió quant a la gestió dels seus comptes, a la participació ciutadana, a la transparència, a la contractació de serveis, etc.

El model que aquests empresaris sempre estimen com a “model d’èxit” està basat en mantenir la ignorància de la gent en un esglaó alt, en vetar que ens preguntem sobre el que és públic i el què és privat perquè la resposta pot obrir la caixa de Pandora. I el que ara defensen en realitat, és mantenir les seves quotes de poder amb el manteniment d’aquest model que posa en risc la vida de les persones i que omple la butxaca dels que més tenen.

 

 

 

 

[1] http://cercledesalut.cat/files/5314/8425/7135/manifest_Cercle_de_Salut__WEB.pdf

 

facebooktwitter

One thought on “El cercle de salut o l’ànima pública al diable

  1. Absolutament d’acord. Aquests senyors defensen clarament el dret d cuixa que fins ara, ha garantit l’enriquiment de les grans corporacions de serveis privats. Es hora de despullar el “Model Català” q ha suposat l’abandonament des de fa anys del Sistema Públic d Salut. Es hora d treure mascares als polítics que han planejat i posat en marxa aquesta devastació i q ara es diuen portadors d la solució d futur per a Catalunya. Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *