EL CONTROL DE LES INCAPACITATS SOTA EL 155

Facebooktwitter

Primer cribratge: direcció per objectius

 

Quan parlem del conveni INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) – ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques), sovint ens oblidem que els metges/es de família de l’Atenció Primària, estan subjectes a un conveni singular amb objectius que van canviant i que signen anualment, en aquest cas es diu «Direcció per Objectius»:

«Aconseguir que la durada dels episodis d’IT no superi el temps òptim establert, segons diagnòstic, edat i CNO (codi nacional d’ocupació), en un determinat percentatge mínim d’episodis causats per contingència comuna deguda a malalties del sistema osteomuscular, malalties mentals, traumatismes/causes externes i símptomes o signes no classificats».

 

Si els/les metges acompleixen les fites establertes per la Divisió de Planificació Operativa i Projectes de CatSalut, aleshores cobren aproximadament, un sou extra.  Els/les metges que volen acomplir aquestes fites proposades, han de vigilar que cap baixa excedeixi «el temps òptim establert» i el temps ho diu el mateix programa informàtic, quan entren les dades de la patologia, la ocupació de treball i la edat.

 

En cas que la persona malalta sigui controlada per una mútua, les aberracions encara són més grans, ja que les mútues els interessa guanyar diners i qualsevol treballador/a de baixa els suposa una càrrega econòmica. A més, les mútues poden fer propostes d’alta laboral a l’ICAM.

 

Segon cribratge: conveni INSS-ICAM

 

El mes de maig de 2016. el senyor Toni Comin, aleshores conseller de Salut, va destituir la directora de les inspeccions mèdiques Sra. Consol Lemonche i va situar a l’ICAM a sota de la Direcció General  d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària, amb la Sra. Neus Rams com a directora,  per netejar la cara de l’organisme, que maltractava i humiliava les persones fins a punts insòlits.

 

De fet, va ser al gener de 2016 quan la plataforma d’afectades per l’INSS i ICAM, la PAICAM, es va constituir per a denunciar, a través de mobilitzacions -concentracions, manifestacions-, acompanyaments a l’ICAM, tot el que estava succeint en aquesta institució.

 

Però, ironies de la vida. El que van fer, perquè la institució no continués sortint denunciada a la premsa per maltracte i altes injustificades, va ser que la persona citada a l’ICAM no pogués reaccionar davant els/les inspectors/es, ni plorar, ni dir el que li semblava, doncs van començar a emetre les propostes d’alta a l’INSS o de perllongament de la baixa, sense dir-li a la persona citada la seva resolució. Això suposa, avui dia, que la persona que surt de l’ICAM ha d’esperar una notificació per correu sobre la decisió presa per ells. El desconcert de la persona malalta que surt de l’ICAM sense saber si s’ha d’incorporar a la feina o si ha de continuar de baixa laboral, genera indefensió i més patiment. Les persones malaltes mereixen respecte per part de la societat i per les seves institucions. Fer malabars amb els sentiments i patiments és deplorable.

 

Una qüestió de rellevància i que no ha passat pas desapercebuda és que en data 12 de gener de 2018 va sortir publicat al BOE el nou conveni entre INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) i ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques), amb una durada de l’any 2017 fins el 2020. I diem de rellevància perquè aquest conveni  actua en perjudici de les persones afectades malaltes, i que ha estat denunciat públicament per diversos col·lectius, com la Paicam, membres del Col·lectiu Ronda, la Marea Blanca i diversos sindicats. El mateix Conseller de Salut Toni Comin va haver de reconèixer aleshores que el conveni és economicista, és a dir, que quantes més altes donin els/les inspectors/es de l’ICAM o menys temps durin les baixes laborals, més possibilitat que L’ICAM, a través del Departament de Salut, cobri la quantitat de diners acordada amb l’INSS, amb la qual cosa es trepitja el codi deontològic dels metges  perquè el primer criteri que han de tenir present és la salut de la persona afectada i la seva recuperació, i no pas, «la reducció de la despesa» (com especifica el conveni).

 

Aquest darrer conveni és un còpia/pega de l’anterior. Només hi ha dos canvis. Un canvi, que la quantitat de diners que rebrà l’ICAM és superior (¿pot ser per contractar més empreses de sanitat privades per fer proves privades perquè no se’n refia del sistema públic de salut?) i l’altre canvi, la signatura. És habitual que aquest tipus de conveni sigui signat pel conseller de salut en actiu, com és el cas de l’antic conveni  d’anys 2013-2016 que va ser signat per Boi-Ruiz, antic conseller de salut, però aquest ha estat signat per la Sra. Neus Rams, en qualitat de directora de la Direcció General  d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària, ¿com si ella fos la representant del Departament de Salut?. Al conveni ho diu clar:

«Subscrit el Conveni entre el Ministeri de Treball i Seguretat Social (INSS) i l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Salut, per el control de la Incapacidat Temporal durant el període 2017 a 2020».

 

La Sra. Neus Rams representa el Departament de Salut?

 

Qui li ha donat els poders? El 155?

Aquest article forma part d’una serie que anirem publicant aquests dies fins al 8 de març relacionats directament amb  el fet de la desigualtat de genere que pateixen les dones en la nostra societat, una de les vessants la relacionada amb les avaulacions mèdiques de les baixes laborals.

Facebooktwitter

One thought on “EL CONTROL DE LES INCAPACITATS SOTA EL 155

  1. El artículo es suficientemente claro respecto al sentido economicista q rige el nuevo convenio firmado por la Sra. Neus Ram.
    Hasta cuando los enfermos seremos tratados y vistos como mera mercancia q da bastantes beneficios a una serie de estamentos de nuestra sociedad?
    Cuándo seremos tratados dignamente?
    Es muy triste estar enfermo y sentir el desamparo y soledad q nos acompaña.
    La indefension es de tal magnitud q muchas enfermas rozan la exclusión social y otras, lo más triste…hace tiempo q se perdieron en el olvido.

Respon a paqui arenas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *