EL PATIMENT MENTAL PER COVID I POST COVID

Facebooktwitter

Dies després del Dia Internacional de la Salut Mental ,  presnetem aquest document de treball fruit de l’esforç d’un grup de companyes i companys de la Marea Blanca de Catalunya preocupats per la Salut Mental en aquesta realitat social que estem vivint i molts i moltes patim. No és tracta pas d’un manifest definitiu sinó precissament del contrari: obrir la porta de bat a bat a un debat imprescindible pels temps que vivim i que ens afecta a totes , on tothom ha de tenir veu  per debatre i contraposar posicions, per a expressar les coincidències, per a reflexionar conjuntament com a moviment social però també com a persones. En un temps on els missatges que rebem ens duen a la confusió social, ens cal  reflexionar de manera transparent i transversal sobre la salut mental, donant veu a tothom. Es una eina per a parlar-ne dins de les entitats i col.lectius però també ho farem de manera oberta i general en un proper acte.

 

1.Què es l’epidèmia de Salut Mental que ens estan anunciant? En que consisteix, què coneixem i sabem?

S’està anunciant una «tercera epidèmia de salut mental» que seguirà la de COVID i la social produïda per les mesures anti-COVID. Es comencen a presentar estudis que presenten alta presència de símptomes psicològics en la població com ansietat, irritabilitat, por, tristesa, trastorns del son… que arribem a les consultes d’atenció primària de salut (APS).

Moltes persones pateixen emocionalment degut a problemes psicosocials: treball, habitatge, economia familiar, conflictes relacionals, agressions masclistes, aïllament, ruptura de xarxes naturals de relació i socialització…

La restricció de les activitats de lleure i socials a què s’ha sotmès la població preadolescent i adolescent ha impactat negativament en la seva salut. Als Centres de Salut Mental s’ha observat, pel que fa a aquests grups, un augment de trastorns més seriosos, sobretot un increment de consultes per Trastorns de Conducta Alimentària, autolesions i intent d’autolisi, i també Trastorns de desenvolupament i relacionals en els infants.

 

2.Com conceptualitzem aquesta “epidèmia”? Son malalties o malestars? Son individuals o col·lectius els malestars? Què significa transformar allò col·lectiu en individual i/o individual i social en biològic?

Ara per ara, majoritàriament hi ha malestars de caràcter col·lectiu, tot i que algun individu, si no rep l’ajut per les seves possibilitats adaptatives i el capital social per afrontar el repte advers, pot arribar a emmalaltir.

L’intent de transformar els problemes socials en malalties individuals és una estratègia política que culpabilitza a la persona i no a l’estructura social i política.

El fet de qualificar aquest fenomen com a «epidèmia» i els símptomes com a «trastorns» respon a un tipus d’anàlisi mèdic i biologicista d’una realitat que és més social que sanitària. Una interpretació que ignora les causes socials del patiment i el situa en el marc sanitari, bloquejant les respostes socials.

Una manera de responsabilitzar individualment la gent es penjar-li l’etiqueta de malalt i dir que “la salut és un bé privat que depèn d’un mateix, i no de l’Administració», com va dir Boi Ruiz fa uns anys.

 

3.Quina mena d’enfocaments poden fer mal? I quins poden ser saludables?

El malestar emocional a l’actual situació és una resposta «normal» a la presència massiva de malaltia, pèrdues diverses, morts, dols mal elaborats, pors, incerteses pel futur, empitjorament de les

condicions socials i polítiques … L’enfocament de tractar el malestar emocional com una malaltia no és el bon camí. El sistema sanitari ha de reconèixer el patiment, acollir i acompanyar la demanda que es pugui presentar, des d’un posicionament empàtic i comprensiu, oferint ajuda per alleujar el malestar.

Sabem que totes les intervencions sanitàries tenen potencials efectes positius i negatius. Convertir un patiment de causes socials en trastorn o malaltia condueix al tractament farmacològic i a la cronificació dels símptomes.

Un enfocament «saludable» és el que reconeix i atribueix les causes del patiment, potencia les capacitats individuals i col·lectives i evita la medicalització.

 

4.Com fer un enfocament saludable? Enfocament comunitari? Individual?

Entenem que les respostes al patiment de causa social i econòmica s’han de donar des de les diferents instàncies de govern mitjançant intervencions socials i econòmiques: polítiques d’ocupació, protecció de les persones en atur temporal o definitiu, ajudes econòmiques directes, garantia d’habitatge… «Si socials són les causes, socials han de ser les solucions»

Les estructures socials (família, escola, espais de lleure, entitats esportives, culturals, associacions veïnals o reivindicatives) són per si mateixes protectores i productores de salut. Les relacions, el suport mutu, els espais de convivència, l’intercanvi d’opinions, el compartir experiències… permet una elaboració col·lectiva dels problemes i les dificultats i proporcionen eines cognitives i emocionals que ajuden a sortir de situacions deficitàries i trobar vies de millora del patiment. Les accions col·lectives d’afrontament i de lluita contra les situacions adverses disminueixen la victimització, milloren l’autoestima i la salut emocional.

Els moviments socials en les diverses formes tenen un paper destacat en aquest moment de patiment social.

 

5.Quina es la millor intervenció del Sistema sanitari envers el malestar emocional?

El sistema sanitari és un recurs més per actuar sobre el patiment individual i social, però cal que intervingui des de patrons saludables en lloc de centrar-se en els patrons de malaltia, perquè només en pocs casos el patiment evolucionarà en forma de malaltia.

Com en altres tipus de problemes de salut, hi ha evidència que les intervencions més accessibles, eficaces i segures són les que es porten a terme des de l’APS. Per tant, defensem que és des d’aquest nivell de l’atenció que s’ha d’assumir la demanda derivada de l’actual patiment emocional.

L’APS està capacitada per donar resposta al patiment emocional i hauria de disposar d’eines d’intervenció individual, col·lectiva i comunitària per donar resposta a les peticions d’ajuda que li arriben, eines que bàsicament son temps per l’escolta i l’acompanyament. Per aconseguir aquest temps cal un augment de la finançament i els recursos de l’AP.

La creació de xarxes paral·leles d’atenció, via 061 o altres, no han demostrat els seus beneficis en salut i desvien recursos que s’haurien de destinar a enfortir l’APS. L’actual estratègia de debilitar l’APS per després dir que cal crear nous serveis perquè l’APS «no ho fa», és una estratègia deliberada per desenvolupar serveis tecnificats, fragmentadors i fàcilment privatitzables. La contractació de 90 psicòlegs per al SEM, que donaran atenció presencial i no presencial, n’és una mostra. Aquests professionals estan desvinculats de la xarxa de salut mental (centres de salut mental d’adults i infanto-juvenils) i també de l’APS, fet que desorganitza i fragmenta encara més l’atenció a la ciutadania, en comptes de garantir una assistència sanitària integral que englobi tant la salut física com la salut mental de les persones

 

6.Calen psicòlegs? Per atendre què i com? Atenció individual o col·lectiva? Atenció als professionals sanitaris?

Hi ha una tendència a reclamar més professionals de la psicologia per atendre l’”epidèmia de salut mental”, tant des d’entorns professionals com socials.

Així com està clar que la psicologia té efectivitat en el tractament de persones amb trastorns mentals greus, no ho està tant quan es tracta de problemes emocionals relacionats amb les condicions socials i en el cas de simptomatologia lleu. En aquests casos és més beneficiosa la intervenció des del coneixement global de la persona, els seus recursos, la seva biografia, la seva història de malaltia, el seu entorn, i la seva evolució. Dit d’altra manera, és més efectiu l’acompanyament que el tractament, sobretot si és farmacològic.

A diferència d’altres països, disposem d’una àmplia xarxa de serveis d’APS, que és referència per a la població i altament efectiva fins no fa gaire. S’ha de reconèixer, però, que els professionals de primària en la majoria de casos estan sobrecarregats de feina i això no es bo ni per ells ni per els seus pacients. Sovint no poden dedicar el temps i l’energia suficients per fer el suport psicològic de les persones que atenen i la resposta és la derivació a serveis de salut mental o l’ús de fàrmacs que millorin els símptomes a curt termini.

Aquesta realitat no ens pot confondre i portar-nos a reclamar psicòlegs que facin allò que haurien de fer la metgessa i la infermera de família. Aquesta realitat ens ha de portar a ser més ferms en la reivindicació d’una APS forta i suficientment dotada, tal com s’està reclamant des de molts entorns científics i professionals.

Assumir l’atenció emocional a les consultes d’APS les omple de sentit, però al mateix temps suposa càrrega psicològica i de treball. Es requereix el suport especialitzat, tal com està establert en Programa de Suport a la Primària, que funciona de manera desigual en el territori.

 

7.Els psicòlegs a l’Atenció Primària, Model col·laboratiu o Model de substitució?

Es àmpliament reconegut que hi ha un dèficit de professionals de la psicologia clínica en el sistema sanitari, fet del que se’n ressenten les persones amb trastorn mental moderat o greu atesos en els centres de salut mental (d’adults o infanto-juvenils) i en els diferents dispositius assistencials (hospitalització, centres de dia, de llarga estada, centres d’atenció a les addiccions..). Els tractaments en aquests centres es basen de manera excessiva en la figura del professional de la psiquiatria i en els fàrmacs i molt poc en les teràpies psicològiques que s’han demostrat efectives en aquests trastorns.

Reclamem la incorporació de més psicòlegs en el sistema allà on són més necessaris i útils, en els serveis especialitzats en salut mental, que han de tenir una orientació més integral i garantir una bona accessibilitat.

El model de relació entre els serveis d’APS i de salut mental que ha demostrat millors resultats globals és el model col·laboratiu, en el qual metges i infermers de família fan atenció i seguiment dels pacients, fins i tot quan són atesos en serveis especialitzats, i de manera conjunta analitzen les necessitats i els plans d’intervenció individualitzats. El model de substitució, en el qual l’atenció al patiment emocional i al trastorn mental és assumit exclusivament per psiquiatres i psicòlegs, ha demostrat mals resultats.

Per aquest motiu s’hauria de completar la implementació del Programa de Suport a la Primària en tot el territori i aprofundir en el model col·laboratiu, que precisa una APS potent, amb una orientació biopsicosocial, amb professionals formats i amb unes condicions de treball que els permetin fer escolta i acompanyament al patiment emocional.

 

8. Les institucions de salut mental

En l’atenció al patiment emocional, la principal funció dels serveis especialitzats és donar suport i formació als professionals i equips d’APS. El model col·laboratiu es basa en el compromís dels diferents serveis implicats amb objectius compartits i el treball multidisciplinar. No tan sols manquen psicòlegs clínics, sinó també altres professions, com infermeria especialitzada en salut mental, treballadores socials o terapeutes ocupacionals.

L’actual fragmentació dels equips de salut mental en més de 60 entitats proveïdores, la majoria de caràcter privat i amb molta presència d’entitats religioses, dificulta portar a terme polítiques adequades i equitatives.

 

Com a conclusió, per Marea Blanca de Catalunya  l’atenció al patiment emocional ha de basar-se en:

. Actuacions sobre els determinants socials de la salut amb mesures socials i econòmiques que millorin les condicions de vida de la població.

. El desenvolupament de xarxes comunitàries de relació i suport i d’entitats reivindicatives.

. L’enfortiment de l’APS amb un enfocament biopsicosocial que assumeixi intervencions individuals, col·lectives i comunitàries.

. Un model de relació col·laboratiu entre els serveis primaris de salut i els de salut mental que han d’estar millor dotats, disposar de més professionals i tenir caràcter públic i comunitari.

Facebooktwitter

2 thoughts on “EL PATIMENT MENTAL PER COVID I POST COVID

  1. He legit tot el document. Felicitats a tits i totes.
    Vui fer una reflexió purament personal.
    “Crec que no parlaria de Epudemia mental.. per que est pot utilitzar con si es trates de un agent “natural” que ha
    generat la situacio de urgencia social apremiant de l salut mental.
    Crec que la manca de compromis de part dels governs a lo llarc del temps la que ha produit la degradacio dels serveis de salut mental, fins arribar situacio insostenible.
    Els governs son part del problema.. grácies al ejercici de la voléncia economica ejercida sobre grand part de la ciutadania, ha produit el aument de la desesperació, depressio, ansietat..
    Procant manca de futur especialment als joves i a les families desfavorecides.
    Ho sabian i ho saben però les “seves urgencies son altres”
    Si han 80 millions es creuen que han resolt el problena diu molt poc de la seva sensibilitat.
    Quan els interesos de les persones esten per sobre dels diners.. no mes allavors comenzarem a fer alguna cosa bé.
    Demano disculpes per les meves ” errades” perque no domino l’escritura en catala.

  2. He legit tot el document. Felicitats a tits i totes.
    Vui fer una reflexió purament personal.
    “Crec que no parlaria de Epidemia mental.. per que est pot utilitzar con si es trates de un agent “natural” que ha
    generat la situacio de urgencia social apremiant de la salut mental.
    Crec que la manca de compromis de part dels governs a lo llarc del temps la que ha produit la degradacio dels serveis de salut mental, fins arribar situacio insostenible.
    Els governs son part del problema.. grácies al ejercici de la voléncia economica ejercida sobre grand part de la ciutadania, ha produit el aument de la desesperació, depressio, ansietat..
    Procant manca de futur especialment als joves i a les families mes des favorecides.
    Ho sabian i ho saben però les “seves urgencies son altres”
    Si han 80 millions es creuen que han resolt el problena diu molt poc de la seva sensibilitat.
    Quan els interesos de les persones esten per sobre dels diners.. no mes allavors comenzarem a fer alguna cosa bé.
    Quan la violénia psicologica deixi de culpabilitzar “de vegades” parlare. De humanitat.
    Demano disculpes per les meves ” errades” perque no domino l’escritura en catala.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *