Des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, el company Antonio López ens explica una de les moltes perversions del model sanitari català
Abans de l’any 2010, Mollet i el Baix Vallés disposaven d’un hospital privat titularitat de la Mútua Societat de Socors Mutus de Mollet, un hospital concertat amb el CATSalut. A causa del creixement de la nostra zona aquest hospital es va quedar molt petit per a donar servei a tanta gent.
Per tant es va debatre si s’ampliava aquest centre privat o es feia un edifici nou. Després de grans mobilitzacions demanant un nou hospital públic i de gestió pública, la Generalitat del tripartit va acordar crear un consorci de majoria pública, amb un 60% per a la Generalitat que va posar els 60 milions per a construir l’hospital, un 20% per a l’Ajuntament que va cedir el terreny , i un altre 20% per a la Fundació Privada Sanitària de Mollet . la marca blanca de la Mútua Socors Mutus.
Tot i que vam aconseguir que l’hospital fs e propietat del CatSalut, la Consellera de Sañut d’aquell temps, Marina Geli, va fer un conveni amb la fundació perquè el gestionés, un conveni que encara te vigencia a dia d’avui,
Aquesta Fundació forma part activa de la patronal Unió d’Hospitals, màxima defensora del sistema públic /privat que tant de mal ha fet a la sanitat publica. La sociovergència a Mollet encara perdura ja que es van carregar el consorci de majoria pública i ara tenim un hospital públic, de gestió privada 100 x 100.
El patronat està format per 15 persones de l’àmbit de CiU, la majoria que el controla, la cambra de comerç, tres membres de la Fundació Sant Joan de Deu i l’alcalde de Mollet. No hi ha per tant participació social al Patronat. Només hi ha un Consell Consultiu.