Avui l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha declarat que, segons els indicadors sobre l’activitat gripal a Catalunya, aquesta última setmana “presenta un nivell que es correspon amb l’activitat epidèmica creixent d’una temporada gripal habitual”. Les dades que han facilitat són les següents :
- S’han registrat 248,5 casos de persones malaltes per cada 100.000 habitants, (s’ha doblat amb escreix el límit establert per a aquesta temporada, de 109,4 casos
- 27 malalts estan ingressats als hospitals catalans en estat greu.
- Els menors fins a 4 anys son els més afectats amb una taxa d’incidència de síndrome gripal de 905,6 casos per cada 100.000 habitants .
Ja la tenim aquí oficialment.
Però i el darrer mes de desembre del 2017 ?
L’Hospital de Vall Hebron de Barcelona ha tingut gairebé 100 pacients pendents de llit a urgències molts dies, mentres que altres en tenia menys de 50. El dia 18 de desembre podies veure plens els passadissos amb els llits dels malalts, cadascú amb un número enganxat a la paret per a la seva identificació. Les metgesses i infermeres amb molt d’esforç podien deambular pels passadissos amb el seu equip imprescindible. L’Hospital del Mar ha superat els 120 gairebé dia darrera dia amb més d’una quarentena que esperaven més de 24 hores. Les ratios eren tremendes : una sola auxiliar d’Infermeria per 20-26 pacients. No és cap pel.licula. Els professionals d’aquests hospitals ho han estat explicant.
A la demarcació de Tarragona, l’Hospital d’El Vendrell ha hagut de derivar pacients a Santa Tecla. I al Sant Joan de Reus ens expliquen que «Normalmente atendemos unas 220 urgencias diarias. Estos días hemos llegado a las 330. El día más caótico recibimos 65 ambulancias» .
A la pròpia Tarragona l’Hospital Joan XXIII el dia 2 hi havien 13 malalts que ocupaven llits a urgències pendents de pujar a planta. «Ocupan una plaza en urgencias, que podría ser para algún usuario que lleva horas sentado en la sala de espera» .
I a Tortosa, per exemple , l’Hospital Verge de la Cinta té la planta de trauma tancada .
Però només han estat els hospitals . Als CUAPs, els centres d’urgència en atenció primària, les visites han crescut, també la darrera setmana, un 39,49%, i se n’han registrat un 22,5% més que la mateixa setmana de l’any passat. Les visites pediàtriques van augmentar un 55% .
Pot aguantar un sistema sanitari tal com està un increment de gairebé un 40 % de visites?
L’atenció primària està desbordada. Al Vallés per exemple manquen pediatres als ambulatoris de Mollet per aixó han d’anar a cobrir d’un ambulatori a l’altre, a més de restar sol sol al centre amb més de 80 visites d’urgències de nens diarias A Lleida et pots trobar que si has d’anar al metge de família perque et trobes malament , et poden donar fins a 15 dies d’espera .
És la grip la causant d’aquest col.lapse? Una grip més virulenta? Una vacuna ineficaç?
Aquestes darreres setmanes el que hi ha hagut han estat problemes respiratoris de malalts crónics. Un refredat en una persona d’avançada edat es complica i més si està polimedicat.Alguns pacients que es desequilibren i que s’han d’estabilitzar van i venen en un gairebé circuit entre sociosanitaris i hospitals.
No és la grip… Llavors?
Sóna malament ateses les circunstàncies però es una malaltia endèmica i crònica del sistema sanitari nostre ja que cada any es repeteix inexorablament. Invariablement els moviments socials i els sindicats avisan als responsables per a que avancin els plans de contingencia. Per que cal esperar al mes de gener per a reobrir llits. a l’Esperança malgrat el col.lapse de desembre a Vall Hebron. Hi ha una falta de flexibilitat en els equips directius.
I diguin el que diguin es en aquests moments quan es veuen les conseqüències de les politiques de retallades en la sanitat pública: la falta de personal, la seva precarietat laboral, els problemes d’espai i ubicació o fins i tot com ens explicaben des de Tarragona la falta de material sanitari «Necesitamos cosas vitales, como por ejemplo, jeringuillas para mirar la saturación de la sangre o mascarillas», i «Deberían haber triplicado el pedido sabiendo el momento que estamos viviendo».
A dia d’avui les treballadores i treballadors de la sanitat pública pateixen stress i ansietat, ( «ya no sabemos ni qué hacer ni cómo mirar a los pacientes y a sus acompañantes») per les condicions per que han de desenvolupar la seva feina, un factor de risc. Hem d’afegir-hi l’amuntegament als passadisos on fins i tot estan dies, engantxats un llit a un altre, sense la intimitat imprescindible ni l’aïllament necessari. I les ambulàncies es troben esperant a les portes d’urgències esperant a recuperar lesseves llieteres per a poder tornar al servei.
Cal asumir tots aquests riscos? No és possible preveure aquest col.lapse? O no es vol preveure?
Catalunya no és l’únic lloc on passa. A Espanya la llista d’hospitals amb les urgències col.lapsades es llarguissima. De Madrid a Canarias. De Murcia a Galicia. Ben cert que hi han episodis surrealistes, quasi berlanguians o esperpentics com l’error organitzatiu que deixa sense metges un centre de salut a Leon, provoca el col.lapse de les urgències de l’hospital i alhora crisis d’ansietat en els treballadors.I Més enllà dels Pirineus. Però també dramàtics con les morts recents a Ubeda i Cartagena.
Al Regne Unit responsables de la gestió de centres hospitalaris dimiteixen davant les retallades econòniques. Les afirmacions dels politics conservadors i de la pròpia Primera Ministra Theresa May negant que el NHS britànic estigui en crisis son refusades pel conjunt de metges i metgesses , infermers i infermeres.
A França, serveis d’urgència com el de l’Hospital de Cherbourg en vaga per les condicions en que hande treballar. Hem vist vagues de fam de treballadors a l’Hospital de Bastia (Corsega)…. finsi tot suicidis de personal d’ambulància.
No és la grip, són les polítiques.