“El futur no pot ser la merda que Macron, Philippe, Pénicaud, Buzyn i Hirsch ens prometen.”
“Perquè fem més que cargolar cargols o canviar parts, la nostra intervenciò envers el malalt no potser estandaritzada…..”.
“No som mandrosos, no som cínics, només radicals … radicals en la nostra demanda per a una millor distribució de la riquesa i més igualtat”
L’Assistència Pública – Hôpitaux de Paris (AP-HP) és la institució de salut pública que actua com a centre hospitalari regional per a París i l’ Ile-de-France. Compta amb més de 100.000 treballadors i treballadores , inclosos el personal mèdic, el personal de servei públic i el personal paramèdic, del servei públic hospitalari (FPH). Són un conjunt de 39 hospitals agrupats en 12 grups hospitalaris (GH) vinculats a les universitats de París i rodalies . El seu pressupost global es de 7.300 milions d’euros i donen cobertua hospitalària a 8 milions de persones. I aquest mes de setembre els treballadors i treballadores estan en marxa.
El Director General de l’AP-HP , Martin Hirsch, ha venut diferents diferents immobles que formen part del patrimoni real de la instr¡itució : l’Hotel Miramion,Saint Vincent de Paul, la meitat de l’hotel Dieu
es prepara per vendre l’hotel Escipió. En lloc de lluitar per uns millors pressupostos, explica la seva incapacitat per a completar la seva feina amb els diners que se li assigna. Els treballadors es temen que s’aniran tancant hospitals com el Raymond Poincaré, Beaujon, Bichat, Joffre-Dupuytren, Georges
Clemenceau, Jean Verdier, l’Hôtel-Dieu … Ja ha cedit els hospitals d’Hendaia, Hyères, de Berck, Paul
Doumer a les autoritats regionals de salut : descapitalitza el servei públic.
Tot i la situació dels hospitals , fins ara entre els treballadors i treballadores no havia sorgit la crítica .Ara s’atreveixen a dir NO avui per viure millor i criden a tots el sector a unir-se a a “La Marche des Hospitaliers” per al reconeixement, la dignitat, l’orgull de pertinença, d’estar al servei dels altres,
a la protecció del seu benestar … i com diuen per que “El futur no pot ser la merda que Macron, Philippe,
Pénicaud, Buzyn i Hirsch ens prometen”
Els treballadors i treballadores han arribat a laconclusió que la millora de la seva condició depèn de la seva determinació, del seu compromís, ..”No som mandrosos, no som cínics, només radicals … radicals en la nostra demanda per a una millor distribució de la riquesa i més igualtat.”
Les restriccions pressupostàries d’aquests darrers anys han conduït a una assistència pública minvada, sense inversions, sense mantenir instal·lacions i equipaments, amb una degradació de la qualitat dels seus subministraments… i com resol la falta de recursos el responsable ? Venent les propietats del sector públic i tancant hospitals .
No li preocupa les necessitats de l’AP-HP , ni de la població, ni la necessitat de defensar sempre el principi d’excel·lència i proximitat , essència de l’assitència sanitària pública.
Fa de l’economia un únic objectiu.
Arribant el 2013, Martin Hirsch va prometre que després dels esforços vindria la recompensa. Sense aquesta recompensa promesa acaba aixafant la petita esperança dels treballadors i treballadores . Hi ha
restricció econòmica i austeritat pressupostària cada any una mica més . .És necessari, segions els treballadors com a cap de personal, que denunciï la manca de mitjans i que dimeteixi
“òbviament, el bon Martín no té …”
S’ha de millorar en la cura del pacient, han de millorar les condicions de treball de
Afirmen que “volent administrar un hospital com una empresa Martin Hirsch va oblidar els imperatius de l’exercici de la professió sanitària i delservei públic. Perquè cada pacient és diferent, que les seves expectatives canvien d’un dia per l’altre, igual que la seva condició física, els canvis psicològics estan evolucionant, i no podem limitar la seva patologia a tots els mètodes de la gestió “moderna” . “El toyotisme no està adaptat a les nostres missions, els nostres oficis.”
Es una cosa que no entenen els encorbatats directius de l’Avenue Victoria (seu de la AP-HP) . Els treballadors estan en el mon al: es necessita temps per a compartir ambel pacient , explicar, tranquilitzar, ajudar . Si les tècniques d’avaulació no ho contemple potser caldrà desempallegar-se d’elles.
Reconeixen que esdificl fer conviure en els hospitals els dos discursos, cadsa cop son més incompatibles. De fensar les missions de l’assistència sanitària pública, les bones condicions de treball , l’atenció que els ciutadans tenen dreta exigir , implicar lluitar contra les polítiquesdels directius.
Pel que fa als centres hospitalaris es reclama : una moratòria per a les reestructuracións previstes, una auditoria ciutadana del deute de Assistance publique – Hôpitaux de Paris (AP-HP) i acabar amb les vendes de bens immobles propietat de la sanitat publica.
Pel que fa a les condicions laborals : Organització del temps de treball en 8 hores mínim diari, reducció de la jornada laboral a 32 hores, 30 hores en torn de nit, 4 dies laborables per setmana , 10.000 llocsde treball mes….
Octubre : sinònim de repressió policial
Ha arribat el mes d’octubre. El matí del dilluns 2 d’octubre, la marxa dels hospitalaris va anar de l’Hospital Bichat a la seu de l’APHP, a l’Avinguda Victoria. Martin Hirsch , el seu maxim responsable, havia reunit el Comitè Tècnic de l’Entitat Central per presentar el seu informe social de l’any.
Era una data prou bona bona per fer-li conèixer la nostravisió d’un any de la nova organització de treball a partir dels 5 suïcidis de professionals i que qüestionen clarament les condicions de treball. La manifestació, pacifica i solemne, va comptar amb els cinc taüts davant de l’entrada a la seu central. Els manifestants van decidir llavors cremar simbòlicament les fotocòpies del balanç social com a rebuig del mateix.
Les forces policials van començar a carregar i llençar gasos lacrimògens a prop dels manifestants. La violència policial era proporcional a l’esperit de la manifestació. Un dels marxadors serà hospitalitzat al departament d’urgències de Cochin, sortint l’hospital sense haver estat examinat per un metge.
