#HomenatgeJosepCabayol : “Cabayol, que era un home d’idees i d’acció diria que la salut, la cultura i la vida de demà es defensen des del present”

Facebooktwitter

Per a Josep Vallhonesta el millor homenatge és seguir la seva trajectòria

Intervencio de Josep Vallhonesta , AVV Poble Nou

El doctor Martí ens acaba d’explicar que Pep Cabayol era un home d’idees i d’acció, però encara hem d’afegir que era un home que sabia llegir i explicar molt bé allò que estava passant davant nosaltres. Afegim-li gran poder de convicció i veracitat, i el trobem sent líder —fins i tot sense voler— en tots aquells projectes en què col·laborava.

El 2018, juntament amb Siscu Baiges i Ester González van escriure un importat article de divulgació “Malalts climàtics, una nova alerta per al futur de la nostra salut” que coincideix amb l’etapa en que estava profunditzant en els determinants que conformen la salut o la malaltia.

Després del traspàs d’en Cabayol s’han produït dos importants esdeveniments: la COP 27 sobre el clima i la COP15 sobre biodiversitat, i nosaltres que ens sentim orfes ens preguntem: Què diria el Pep de tot això? Perquè amb els compromisos de Sharm el-Sheikh no s’assoleixen els objectius de limitar l’increment de temperatures per sota dels 1,5 ºC aprovat a París, i per altra banda els acords de Montreal sobre la biodiversitat ens deixen glaçats: l’objectiu pel 2030 és protegir el 30% de la terra i els mars, cosa que exemplifica la situació en la que estem: el 30%! Significa això que el 70% ja està perdut? O que no ho està, però hi ha llicència depredadora per a que ho estigui?

Ens ho hauran d’explicar bé perquè fa mal als ulls i l’enteniment, llegir aquestes coses. Sobre tot si sabem que cinc immenses àrees marines —la major d’elles tres cops com França— estan contaminades per diminutes partícules de plàstic fotodegradat de 0,05 a 0,5 mil·límetres amb un pes total aproximat de 80.000 tones —per fer-nos una idea: com 500 avions Jumbo[1]—, que al ser ingerides i disseminades a la cadena tròfica marina, acaben formant part de la nostra dieta.

O que cada dia, prop de 150 espècies[2] d’éssers vius —animals o vegetals— desapareixen i un milió estan en perill d’extinció. S’ha de ser molt superb o molt ruc per pensar que allò que afecte a la fauna animal no ens acabarà afectant a nosaltres, que som immunes al canvi climàtic i la degradació del medi natural.

En Pep també ens alertaria sobre els cants de sirena que diuen que la tecnologia ho arreglarà tot: una cosa és la Ciència i l’altra l’ús que es fa del coneixement, que pot servir per justificar un biaix ideològic o pels míssils a la guerra d’Ucraïna. No hi ha a la vista una energia que ens permeti seguir explotant indefinidament els recursos planetaris ni prosseguir el model de desenvolupament econòmic actual.

No hi ha futur per la humanitat si no hi ha salut, i no hi haurà salut si els determinants exteriors, els determinants aliens a la genètica heretada, el clima i el medi natural, no són favorables a les nostres necessitats vitals. Cabayol, que era un home d’idees i d’acció diria que la salut, la cultura i la vida de demà es defensen des del present.

[1] https://qz.com/1234953/we-underestimated-the-size-of-the-great-pacific-garbage-patch-by-16-times/

[2] https://elpais.com/sociedad/2007/05/22/actualidad/1179784806_850215.html

Facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *