La coherència de Roger Bernat

Facebooktwitter

Aquest mes d’agost ens ha deixat Roger Bernat Landoni, un dels referents més clarividents en defensa del dret a la salut i d’un servei nacional salut públic. Però també un company que a moltes i molts ens ha format d’una o altre manera. Des de la Marea Blanca de Catalunya volem abraçar a la familia i amics del Roger, així com a tota la gent de l’Associacio Catalana en Defensa de la Sanitat Pública.

Un dels ptimers homentages o reconeixements a la tasca del Roger va correr a càrrec de de Jcint Corbella de la Reail Acadèmia de Medicina de Catalunya http://ramc.cat/aw-team-member/corbella-i-corbella-jacint/ a les pàgines d’un diari com  La Vanguardia, extrany a moltes de les nostres reivindicacions,  https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catala/20200825/282471416238741 .

Avui mateix la pròpia ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA DEFENSA DE LA SANITAT PUBLICA (ACDSP) al seu blog http://gestiodelasalut.blogspot.com/2020/09/la-coherencia-de-roger-bernat.html  ens feia el següent panegíric:

En els moments en que sentim la pèrdua de la presència física del nostre amic, company, veí, cap de servei, Roger, voldriem destacar la seva coherència   (traducido a continuación)

            Poder acabar la carrera de Medicina a l’any 67, en un moment en que es despertava l’interès de la nostra societat per la modernització de l’atenció hospitalària era engrescador per els joves professionals sanitaris. Fins aleshores la medicina hospitalària, es mantenia en un espai social entre la ciència i la caritat. Era un repte que va motivar a molts estudiants d’aquella generació. Molt més si com ell, ja havia tingut ocasió de comprovar la necessitat d’hospitals moderns adequats als coneixements mèdics i a les necessitats de la població.

            Coneixia per experiència la incidència dels determinants socials en la salut. Va ser a França on havia nascut l’any 40 quan a l’escola va rebre uns cops a la cama en una baralla infantil amb insults per el seu aspecte de migrant del sud. Al retorn a Barcelona la tuberculosi va créixer al os de la cama, justament allà on va rebre els cops. L’antecedent de traumatisme no és infreqüent en l’aparició d’una lesió tuberculosa a un os.

            Per tractar aquesta lesió va ser intervingut de la cama al Hospital Clínic de principis dels anys 50. Abans de la intervenció va esperar molts matins en dejú fins al migdia, que li arribés l’hora de portar lo a quiròfan. Malauradament sempre havia algun malalt distingit que havia de passar al davant dels que com ell pertanyien a la beneficència. Al Hospital Clínic d’aquell temps havia a cirurgia sales de 24 llits amb malalts que podien estar en llista d’espera fins un mes, mentre, els de la sala de distingits de 6 llits anaven passant als quiròfans.

            Després de començar a treballar a Pediatria al hospital Vall d’Hebron el Roger Bernat va acabar la residència MIR en Anatomia Patològica. Des d’aleshores va treballar en la Sanitat Pública fins a la responsabilitat de cap del servei d’aquesta especialitat al Hospital de Bellvitge. L’experiència i la percepció de contribuir a la construcció d’una sanitat pública nova, universal, més justa i eficient com prometia l’esperit de la Llei de Sanitat de 1986, han estat sempre presents al llarg de la seva activitat professional.

            Juntament amb altres professionals va col·laborar a la creació de l’Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública (ACDSP) federada amb la resta d’associacions de l’estat en la FADSP, l’any 1981. Aquesta associació com les de la resta del país eren majoritàriament promogudes per joves que acabaven d’estrenar el títol d’especialista per la via MIR. Intentaven contrarestar l’exercici liberal de la Medicina, predominant en les institucions professionals fins llavors. Des d’ella ha mantingut una activitat de recerca, formació i també de crítica, sobre la sanitat pública.

            Anys després, la discussió sobre la nova Llei ICS (Institut Català de la Salut),  va servir de punt de mira i reflexió sobre les possibilitats de les lleis i els efectes de les retallades que van culminar amb la Llei Òmnibus. Ens deixa en aquests darrers anys, abans i després del 15M, una tasca de foment de l’esperit crític i apropament a la comprensió dels temes sanitaris fonamentals parlant clar sobre la “sostenibilitat” i la “racionalització” sanitària, en múltiples xerrades a Barcelona i als voltants on guarda nombrosos amics entre usuaris i professionals.

            La participació en els moviment socials i veïnals que ha mantingut el Roger Bernat els darrers anys no era nova. A l’antiga associació de veïns de l’Eixample recorden la sorpresa que els produí que aquell metge participés a les pintades reivindicatives com un veí més. L’any 2005 la seva implicació amb el Fòrum Social Mediterrani ens va apropar a les conseqüències sanitàries dels acords internacionals de comerç dels que vam poder rebre informacions de primera ma com va ser el cas de Tunis.

            Especialment els veïns de l’Hospitalet i del baix Llobregat, han sigut testimoni del seu compromís en la defensa del pensament crític i l’acció, setmana rere setmana. Mai ha deixat de donar recolzament a les activitats reivindicatives d’acord amb les seves forces. La seva capacitat de mantenir la convicció i la col·laboració amb els companys així com la transmissió planera de la  reflexió sobre les diferents situacions que han anat sorgint, obren un camí per tots.  

            Ens ha deixat una persona integra, compromesa amb els drets de les persones, que estimava la seva professió i que va lluitar per una sanitat per les persones, tot fugint de la mercantilització que s’ha fet de la salut.

El trobarem a faltar i molt, els amics i amigues i totes les persones que van tenir la sort de tractar-lo.

Facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *