Davant la gran taxa d’incidència provocada per Òmicron, la presencialitat a les escoles catalanes s’ha de veure acompanyada per un increment de les mesures de seguretat a les mateixes. Però si repassem les principals propostes realitzades per la comunitat educativa i pels i les expertes en salut pública, ens trobem que malauradament encara no estan implementades la majoria de les mateixes:
1- No s’ha realitzat la reducció de ràtios durant tot el curs. A més, ara no s’estan cobrint totes les substitucions del professorat de baixa, fet que provoca una sobrecàrrega de feina en la resta de companys i companyes, així com l’eliminació de desdoblaments o de codocència a moltes escoles, fet que redueix la qualitat educativa.
2- La distància física no s’està aplicant en els grups de convivència estable, contra la recomanació del CCAC (Consell Assessor Científic de Catalunya) i l’ordre del Ministeri de Sanitat del 4 de juny de 2021.
3- La ventilació creuada i contínua continua sense ser obligatòria, i només figura a l’apartat de recomanacions dels protocols educatius, quan la transmissió de la Covid per l’aire està més que constatada des de fa mesos.
4- No s’ha procedit a la instal·lació de filtres HEPA, que permetria una major qualitat de l’aire i un millor comfort tèrmic als mesos de l’hivern. Tampoc s’ha dotat a les aules de mesuradors de diòxid de carboni, contra la recomanació explícita del CCAC.
5- En quant a les quarentenes, no es contemplen per a alumnes vacunats ni és de 10 dies, en contra novament de les recomanacions explícites del CCAC.
6- La realització de tests d’antígens gratuïts als contactes estrets va començar sent obligatòria, fins al moment en que va col·lapsar el sistema informàtic vinculat a les farmàcies i cada escola ha aplicat protocols diferenciats, davant la confusió de tota la comunitat educativa. Finalment, s’ha decidit que els tests siguin recomanables però no obligatoris, és a dir, s’ha deixat en mans de cada família una decisió que afecta al conjunt de la salut de tot el grup de convivència, en contra del que s’ha fet fins ara i del sentit comú més elemental
A aquesta qüestió cal afegir que la pandèmia ha posat de relleu que la cura dels infants malalts és incompatible amb la vida laboral de moltes famílies, per la inexistència de mesures de conciliació suficients (permisos remunerats per cura de dependents). El pla MeCuida ofereix la possibilitat d’adaptar o reduir la jornada per cuidar dels fills, i és una millora respecte la manca de protecció que afronten les persones, majoritàriament dones, que s’han de fer càrrec d’infants malalts. Però per molta gent treballadora renunciar al salari durant una quarentena no és una opció.
Per tant, podem concloure que l’absència de mesures recomanades per la comunitat científica i educativa ha impedit que l’obertura de les escoles a 10 de gener s’hagi fet en les condicions de seguretat adequades. A més a més, tot plegat suposa un increment desmesurat de les tasques i les hores de treball del professorat (preparació de classes i/o taques alternatives a les presencials i el seu seguiment i avaluació, tasques tutorials, cobriment de substitucions fins i tot fora d’horaris laborals… afegit a la càrrega actual de feina), així com també per la resta del personal treballador de l’àmbit educatiu. En conseqüència, les condicions laborals de les persones que treballen als centres, que s’han adaptat als canvis sense una clara planificació, han empitjorat, no tenint cap compensació davant aquesta càrrega, que segueix anant en augment.
Davant d’aquest fet, es podria proposar el tancament indiscriminat de les escoles i el retorn a l’ensenyament online, però entenem que és molt millor exigir al govern que apliqui de manera immediata les mesures preventives que s’han esmentat, així com una millora en les opcions de conciliació.
Finalment, s’ha decidit que els tests siguin recomanables però no obligatoris, és a dir, s’ha deixat en mans de cada família una decisió que afecta al conjunt de la salut de tot el grup de convivència, en contra del que s’ha fet fins ara i del sentit comú més elemental.
Antonio Lòpez, Portaveu de la plataforma de sanitat pública del Baix Vallès.