Un projecte per a la mercantilització massiva i compulsiva
1.- Marc i context, i un text Avantprojecte .-
Tota aquesta qüestió apareix i cal tractar-la dins un marc socio -polític d’especial complexitat a la Catalunya actual.
Els polítics i polítiques del més pur caràcter neoliberal dels Governs de la Generalitat s’acarnissen tossudament amb els sectors més afeblits i atacats de la nostra societat.
Les inequitats augmenten, les privatitzacions lluny de revertir-se es continuen perpetrant, el finançament llastimós del serveis públics fonamentals segueix per sota de límits de referencia i Catalunya és a la cua de l’Estat espanyol i per suposat d’Europa i de la UE-15
La pobresa de tot tipus (incloent la infantil o la energètica) s’agreuja i es cronifica, el món dels treball es troba instal·lat dins una precarietat agressiva i abusiva, els salaris sovint no mantenen suficiència/supervivència, segueixen els desnonaments executats i l’ emergència habitacional, la situació mediambiental es degrada i les mesures correctores no arriben ni prou ni arreu, les pensions públiques es veuen seriosament amenaçades, no s’implementa la Renda Garantida de Ciutadania aprovada en el seu moment a bombo i plateret i ara incomplint els pagaments deguts via traves administratives, i a la fi una prolongada etapa de retallades, austericidis i mercantilització en totes les seves versions, substancialment les dites “externalitzacions”, és a dir privatitzacions.
En aquest escenari de desgovern i permissivitat o impunitat pels mercats irromp sigil·losament la dita Llei del polític estratega o impulsor. Pere Aragonès i la seva tropa
2.- Legislacions emprades, ateses, capgirades i/o ignorades
Per vestir la criatura el text en Projecte arrenca d’algunes referencies legislatives.
Diu fonamentar-se en unes directives europees reconegudes en tots els preàmbuls des-reguladors i mercantils sota la premissa que cal regular a dimensió europea
Es fonamenta (que no es sosté) en una interpretació fal·laç i interessada molt particular de dues directives europees de 2014 (23 y 24) que interpreta a gust i objectiu del més dur neoliberalisme. Al servei dels mercats, en contra de les persones. I ho fa mentint segons la contumaç tècnica d’ignorar el que no convé. Com per exemple aquestes mostres breus i literals dels articulats.
Y ja des del text de la UE, fa un salt (aquí literalment mortal) al Estatut de Catalunya en las competències de la Generalitat, articulat 160 a 168. Resulta cridanera la omissió flagrant de altres legislacions competents i en vigor de las que ni en parlen ni atenen el Sr. Aragonès, “i altres”, en aquesta desvergonyida construcció mercantil del SEU projecte.
Encara que el debat no és bàsicament jurídic/legal sinó social i polític no podem deixar passar algunes consideracions molt indicadores del tarannà.
Les més increïbles desaparicions sobre altres legislacions determinants. Posem només alguns exemples molt il·lustratius.
– De com es manipula un text per usar-lo en vent de popa als propòsits del Govern
1) DIRECTIVA/s 2014/23/UE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 26 de febrero de 2014 relativa a la adjudicación de contratos de concesión
(5) La presente Directiva reconoce y reafirma el derecho de los Estados miembros y las autoridades públicas a determinar los medios administrativos que consideren más adecuados para la realización de obras y la prestación de servicios. En concreto, la presente Directiva no debería menoscabar en modo alguno la libertad de los Estados miembros y de las autoridades públicas para realizar obras o prestar servicios directamente al público o para externalizar tal suministro mediante delegación a terceros. Los Estados miembros y las autoridades públicas deberían continuar siendo libres para definir y especificar las características de los servicios que hayan de prestarse, incluidas las eventuales condiciones relativas a la calidad o el precio, de conformidad con el Derecho de la Unión, con el fin de lograr sus objetivos de interés público.
(7) Conviene recordar asimismo que la presente Directiva no ha de afectar a la legislación en materia de seguridad social de los Estados miembros. Tampoco debe tratar la liberalización de servicios de interés económico general reservados a las entidades públicas o privadas, ni la privatización de entidades públicas prestadoras de servicios.
2) DIRECTIVA 2014/24/UE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 26 de febrero de 2014 sobre contratación pública y por la que se deroga la Directiva 2004/18/CE
(5) Debe recordarse que ninguna disposición de la presente Directiva obliga a los Estados miembros a subcontratar o a externalizar la prestación de servicios que deseen prestar ellos mismos o a organizarlos de otra manera que no sea mediante contratos públicos en el sentido de la presente Directiva. Ha de quedar excluida la prestación de servicios basada en disposiciones legales o administrativas, o contratos de trabajo. En algunos Estados miembros, puede ser el caso, por ejemplo, de determinados servicios administrativos y estatales, como los servicios ejecutivos y legislativos, o la prestación de determinados servicios a la comunidad, como los servicios de asuntos exteriores o de justicia, o los servicios obligatorios de la seguridad social.
…..
– O de com s’amaga de la llum mediàtica un informe d’ enorme importancia:
Demoledor informe de la UE contra la injerencia privada en el sector público (Público)
3) Informe Especial Asociaciones público-privadas en la UE:Deficiencias generalizadas y beneficios limitados (09) – 2018
https://www.eca.europa.eu/Lists/ECADocuments/SR18_09/SR_PPP_ES.pdf
El Tribunal de Cuentas Europeo critica duramente en un informe la participación privada en infraestructuras y servicios públicos y recomienda a los países miembros que no promuevan modelos público-privados. En España, este modelo sirvió para financiar autopistas de peaje que ahora debe rescatar el Estado. – 31/03/2018 12:34 – ricardo gamaza
El Tribunal de Cuentas Europeo es contundente y claro: la UE no debe seguir financiando infraestructuras o servicios públicos con participación privada. En un reciente informe que acaba de publicar el principal órgano de control financiero de la Unión Europea, al que ha tenido acceso Público, la institución critica duramente las asociaciones público-privadas para acometer infraestructuras o servicios públicos por “insuficiencias generalizadas”, “gastos ineficaces”, “falta de transparencia”, “retrasos” y “sobrecostes”, entre otras deficiencias.
Además, recomienda que ni la UE ni sus Estados miembros promuevan asociaciones público-privadas hasta que se resuelvan los principales problemas identificados en su informe especial Asociaciones público-privadas en la UE: Deficiencias generalizadas y beneficios limitados, publicado el pasado 20 de marzo.
– O un exemple clamorós de com s’ignora amb impudícia la Llei estatal vigent i de recent promulgació.
4) Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público.
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2007-18874
a) https://www.boe.es/eli/es/l/2007/10/30/30
Sin embargo, aun siendo la necesidad de incorporar a nuestro ordenamiento la Directiva 2004/18/CE el motivo determinante de la apertura de un nuevo proceso de revisión de nuestra legislación de contratos públicos, este punto de partida no ha operado como límite o condicionante de su alcance.
La norma resultante, en consecuencia, no se constriñe a trasponer las nuevas directrices comunitarias, sino que, adoptando un planteamiento de reforma global, introduce modificaciones en diversos ámbitos de esta legislación, en respuesta a las peticiones formuladas desde múltiples instancias (administrativas, académicas, sociales y empresariales) de introducir diversas mejoras en la misma y dar solución a ciertos problemas que la experiencia aplicativa de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas ha ido poniendo de relieve.
Llei amb 309 articles i 3 Anexes, entre els que parla de:
24 Servicios de educación y formación profesional
92 De 80100000-5 a 80430000-7
25 Servicios sociales y de salud.
93 74511000-4, y de 85000000-9 a 85323000 (excepto 85321000-5 y 85322000-2)
26 Servicios de esparcimiento, culturales y deportivos.
96 De 74875000-3 a 74875200-5, y de 92000000-1 a 92622000-7 (excepto 92230000-2)
27 Otros servicios.
– O de com s’ oblida, més que imperdonable pel que fa a l’ àmbit sanitari, la Ley General de Sanidad vigent des de 1986 i promulgada per un ministre català: Ernest Lluch. On podem llegir conceptes clars i contundents.
5) LEY GENERAL DE SANIDAD 14/1986 de 25 de abril – Ernest Lluch
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2007-18874
Només algunes línies, il·lustratives…
CAPÍTULO II.
DE LAS ENTIDADES SANITARIAS
Artículo Noventa.
1. Las Administraciones públicas sanitarias, en el ámbito de sus respectivas competencias, podrán establecer conciertos para la prestación de servicios sanitarios con medios ajenos a ellas.
A tales efectos, las distintas Administraciones públicas tendrán en cuenta, con carácter previo, la utilización optima de sus recursos sanitarios propios.
3. Las Administraciones públicas sanitarias no podrán concertar con terceros la prestación de atenciones sanitarias, cuando ello pueda contradecir los objetivos sanitarios, sociales y económicos establecidos en los correspondientes Planes de salud.
Artículo Noventa y tres.
No podrán ser vinculados los hospitales y establecimientos del sector privado en el Sistema Nacional de Salud, ni se podrán establecer conciertos con centros sanitarios privados, cuando en alguno de sus propietarios o en alguno de sus trabajadores concurran las circunstancias que sobre incompatibilidades del sector público y el privado establezca la legislación sobre incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones públicas.
Artículo Noventa y cuatro.
1. Los hospitales privados vinculados en la oferta pública estarán sometidos a las mismas inspecciones y controles sanitarios, administrativos y económicos que los hospitales públicos.
2. La Administración pública correspondiente ejercerá funciones de inspección sobre aspectos sanitarios, administrativos y económicos relativos a cada enfermo atendido por cuenta de la Administración pública en los centros privados concertados.
6.- O una mínima menció al menys a un antecedent legislatiu nostrat però de primera importacncia a Catalunya: La famosa LOSC de 1990 (Llei d’Ordenació -?!- sanitària de Catalunya) que va obrir, versió catalana, la caixa i la forma de privatitzacions.
A l’ Estat va ser la més tremenda encara Ley 15/97 de “Nuevas formas de gestión del Sistema Nacional de Salud” perpetrada pel Govern del P.P. I amb els únics vots a Corts en contra de IU i BNG.
7.- O la tàctica del “anar fent” a l’ombra i confidencialitat.
Ens assabentem i és obvi que seria necessària la referencia dels precedents a altres CC.AA (València, Balears…) sobre la concreció i l’àmbit i amb caràcter previ de la que es denomina “Llei de Concertació”. A Catalunya el Parlament també treballa en aquesta direcció, però com és habitual, tard i malament. Sense transparència, parlant sols amb entitats amigues, excloent a d’altres “molestes”, a una velocitat menor i al marge del ritme accelerat, precipitat, i culpable del la “Llei de Contractes” que és la seva màxima pressa d’ intentar el calendari d’ allò del “atado i bien atado”
3.- Una gestació més que discreta, silent i amagada
Importa tanmateix aclarir ja mateix que no es tracta tant de debatre des d’una òptica acadèmica no jurídica sinó des de l’ anàlisi social i socio-polític. Tampoc vull oblidar que des de paràmetres purament tècnics la opinió de la majoria de persones de l’àmbit universitari i/o legal coincideix en suspendre aquest text per mal fet i mal plantejat.
I com ha anat caminant aquest avantprojecte fins al moment present ?
Doncs com acostumen a fer-se les malifetes: amb la mínima llum mediàtica possible: de forma discreta i més, amb la boca petita, gairebé d’amagat.
És clar que els reglaments obliguen a una certa participació “social”, però aquest neguit té fàcil tractament: es convoquen veus “amigues”, o com a mínim interessades, o si no hi ha altre presumptes “contractables”. Paral·lelament s’acorden majories futures amb /entre els Grups parlamentaris i a partir d’aquest moment endavant que fa baixada…i el temps corre. Paradoxa d’eficiència en un Parlament com l’ actual incapaç de legislar de tant ocupat en altres coses de palau, i que passarà a la història com el menys treballador pel que fa a productor de legislacions.
Cal precisar que el Grup de la CUP va votar en contra de la seva tramitació des dels inicis per la qual cosa van interpretar que no entrarien en aquesta farina.
El més recent i calent va resultant més conegut. L’alerta, alarma (?!) es va començar a escampar.
No faig una relació exhaustiva pel risc a oblidar a algun col·lectiu sense voler-ho, però és un fet que sindicats “no majoritaris”, que entitats i organitzacions socials, marees, i la pròpia CUP, així com forces disconformes amb la forma i fons del que veien coure’s sense voluntat d’ escoltar a l‘ oposició es van anar re/situant al respecte. Una bon raig de llum i un element més d’esperança i lluita, amb independència de la coincidència desitjable o la discrepància irresoluble entre moviments socials i partits polítics. Desacord possible, i malgrat tot legítim tot respectant la seva autonomia i funció.
4.- Marea Blanca de Catalunya
Passa però que tot i que es practiquen Compareixences de tràmit sempre acaba sortint algun forat. El Grup dels Comuns-Podem va convidar a la Marea Blanca de Catalunya.
Aquesta plataforma civil i empoderada, que defensa el caràcter públic del sistema nacional i públic de salut, va intervenir el dia 11 de febrer de 2019 i va negar la major: No es tractava d’esmenar algun article sinó de qüestionar-ho tot. Per tant la seva posició va resultar contundent i de claredat.
Fruit tant del debat previ com del posterior a la compareixença és el document que a continuació presentem i que ha estat tramés a la Comissió.
Posicionament que fem públic tot just un mes abans d’una data important : el 7 d’abril, jornada europea contra la privatització i mecantilització de la de la Salut i de la Protecció Social. I a més la va penjar a la seva web.
Aquí la teniu:
AL PARLAMENT DE CATALUNYA, A LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA I ALS GRUPS PARLAMENTARIS http://www.mareablanca.cat/posicionament-de-la-marea-blanca-de-catalunya-sobre-lavantprojecte-de-de-llei-de-contractes-de-serveis-a-les-persones
http://Projecte de llei de contractes de serveis a les persones: https://www.parlament.cat/document/bopc/271650.pdf#page=7
5.- L’ anàlisi
A partir de la declaració anterior hem pogut aprofundir en el debat i els contrastos. Cada dia més refermats en la imprescindible oposició frontal a aquesta agressió als drets socials i als serveis públics amb l’ enunciat explícit de la voluntat de contractar tot allò que sigui, o pugui ser, objecte d’ “interès” para a l’ externalització. A partit d’ una competència de servei públic, contracte per a ser destinat al sector negoci, ja sigui manifestament “onerós”, o hàbilment camuflat en altre tipus de concepció però a la fi lucratiu en una o altre espècie. El llenguatge eufemístic per amagar l’ou és una constant en tot el text. Habitual en aquestes estratègies.
La flexibilitat i l’ambigüitat son la norma, a l’hora de qualificar que és o no “social”, quines clàusules implementar, com garantir (i no) el seu compliment, com subcontractar parts del servei… amb una pueril (o perversa ?) enganyifa que vol ignorar les enormes diferencies insalvables de capacitat, influencia, logística, finançament, administració entre unes i/o altres “empreses” concurrents. Si les ordres religioses o les fundacions de la Caixa són economia social si les EBAs d’ Atenció Primaria son “cooperatives” sense afany de lucre, si la col·laboració públic-privada és la formula de les meravelles, si les grans nacionals i multinacionals abocades a monopolitzar els serveis son “aturables” amb un text mel·liflu i mal fet, apaguem i dediquem-nos a altre cosa. Per cert: perquè no es dediquen vostès, senyors/es del Govern, a altre cosa menys perillosa??
Però el que ja esdevé inqüestionable i fa mal als ulls i a les neurones és el capítol d’ ANNEXOS, allà on es concreten, negre sobre blanc:
No exhaustiu sinó insultant. No 150 sinó 256 serveis (contats) a l’aparador d’ ofertes per a interessats. De salut, sanitat i serveis socials, educació i formació, hostaleria i restaurants, per a la comunitat, serveis religiosos i penals, i per que no s’escapi res un paràgraf al final dels capítols que diu (sic) “Altres serveis …(el ram que sigui)… personals, inclosos els serveis prestats per sindicats, organitzacions polítiques, associacions juvenils i altres serveis prestats per associacions” . Si els plau entrin i al·lucinin ! Brutal !!
6.- Una posició argumentada
Si la Llei Aragonès, ni que fos amb apòsits i arrodoniments “pal·liatius”, s’ arribes a promulgar podria representar l’ instrumento final para a la liquidació pràctica dels
Serveis públics i essencials en allò que es coneixia como “estat del benestar”/ o al menys “mig-estar”
Com a tallafocs (adient !!) a escoltades lectures de bondats de la proposta de llei respecte a millors contractacions de treballadors/es, vull dir ja mateix que no és lloc, ni matèria, ni prioritat pels redactors, ni és veritat que resolgui carreres de futurs “funcionaris” expectants…
I SÍ, no tenim dubtes que cas d’aprovar-se, aquest cop sí, s’ implementaria en la seva accepció més ampla, llarga i crua (no como passa amb la RGC), en una veritable epidèmia de mercantilització i de retrocessos en drets de tot tipus per a liquidar l´ espai dels Drets socials, però tamibe laborals i de qualsevol forma de possible alternativa en les agendes amb voluntat de reversió i de serveis de provisió pública.
7.- On som ?
Actualment el Projecte es troba en fase de debat parlamentari i atenent o valorant les esmenes presentades pels grups Parlamentaris. Just debatent en ponència l’article 12.
Importa dir que en els passos inicials pertinents cap Grup va presentar la seva negativa a la tramitació. Encara que la CUP va declarar públicament la seva oposició d’entrada a la Llei. La tramitació posterior ha transcorregut per tant segons agenda i guió parlamentari
A títol de recordatori en el cas de la Ley de Contratos del sector publico de 2017 al Congreso de Diputados el grup de En Común – Podemos es va oposar d’ entrada al trámit, la qual cosa no va ser obstacle per a presentar més de 100 esmenes, (de las que moltes van ser recollides) i en qualsevol cas acabar amb ABSTENCIÓ la votació final.
Ens ha arribat que les esmenes en curs tenen per ara poca acollida però en tots els casos tindrien un caràcter d’ arrodoniment menor de la llei, de forma “pal·liativa”, el que no és en cap cas acceptable al meu entendre.
En aquest cas la posició de vot final està per veure, tot i que el millor fora que no s’arribés ni a comprovar per la retirada voluntària del projecte per part del ponent Departament d’ Economia i del Govern
No ens tranquil·litza en absolut l’argument, comentari informal, que la tramitació és i serà llarga i per tant no seran a temps de portar la Llei al darrer escenari de la seva votació. Les velocitats de les administracions, massa sovint, depenen dels combustibles i de les metes que interessin.
7.- Denuncia fins la (seva) renuncia
Així doncs només negant la major podem aturar aquesta agressió en tota regla a la situació actual dels serveis públics i essencials ja molt deteriorada, penetrada i parasitada pels “mercats” sota la lògica empresarial i el “mantra” de la col·laboració públic-privada, ara també “social” en línia amb el discurs de la llei en qüestió.
Un sector el de la dita “economia social” que obliga a seure, a debatre i a definir que s’entén sota aquest concepte.
O si com sembla és la mateixa Administració externalitzadora qui dirà què és i que no “social”. Si empreses, fundacions i consorcis de tot tipus, historia i composició entren, o no, dins l’epígraf. Es la Fundació Caixa de Pensions una empresa social ? Sons les ordres religioses, empreses socials ? És la Fundació Pere Tarrés (assegurances o albergs a internet) una ONG ? Si fórmules com les anomenades EBAs (Entitats de base associativa) que funcionen amb maquillatge pseudo-cooperatiu dins la lògica empresarial i amb lucres evidenciats són alternatives a la provisió d’assistència a l’ Atenció Primària ?
Queda pendent d’ anàlisi i concreció del conegut com a “tercer sector” que presenta una heterogeneïtat i quantitat de particularitats ineludibles.
I tres capítols finals, de moment, per anar tancant….
8.- Canviar les polítiques i/o si cal canviar els polítics
Ens queden pendents de desenvolupament els següents passos
En poc temps veurem els resultats i si s’imposa l’obstinació del Srs Aragonès /Vergés/ El Homrani/Bargalló amb els seus respectius departaments a l’ordre.i servei de la causa ? O la determinació /tossuderia (?) dels moviments socials i organitzacions diverses que avui ens oposem i que esperem sumar adeptes fins la victòria.
La Lluita és a taula i tampoc nosaltres ens plantegem dimitir de dret i raons que ens pertanyen. Com algun cop dic quan xerro, “Si lluitem correm el rics de guanyar la batalla”
Respectarem el que facin les forces parlamentaries (ves quin remei !!) però ens mantindrem per sempre més al servei d’aquest poble…i dels seus dret i interessos.
Però exigirem de la mateixa manera que se’ns respecti. La nostra legitimitat és una altra però és imprescindible en una societat que es pregona com de qualitat democràtica
I si els polítics no canvien de política no ens quedarà altra que canviar de polítics !
9.- En legítima defensa
És aquest el sentit de la nostra confrontació és cabdal. La resignació, l’acceptació fatalista, la por que ens volen trametre, l’ autoinculpació que ens col·loquen sobre els desastres provocats per “ells”, pel seu sistema, son claudicacions que poden ser letals i fer irreversible la dignitat. La justicia i l’ equitat social
10.- Front en defensa dels serveis públics com a tals
És aquesta la nostra Crida i proposta per aplegar lluitadores i plataformes en lluita, per tal de construir un potent mur de contenció al desplegament neoliberal insaciable que ens amenaça. Un veritable front de resistència, de reversió del que ens han pres, de desprivatització, de defensa d’ allò públic, de reapropiament i construcció d’un nou estadi de Serveis Públics i de tots els Drets
SALUT ÉS LLUITAR
Toni Barbarà Barcelona, a 11 de juliol de 2019