“La malaltia ens desborda però s’haurien d’haver fet les adeqüades previsions”

Facebooktwitter

Comunicat de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i El Maresme al voltant de la Pandèmia del Covid 19

La crisi econòmica de l’any 2008 va comportar les retallades de la Sanitat Pública, evidenciades al  2011. D’aquest fet en va sorgir la Coordinadora en Defensa de la Salut Mataró Maresme (CDSMM) per tal de defensar la salut de la comarca.

I des de llavors, la Coordinadora ha fet  actes reivindicatius per establir una sanitat pública d’acord amb els drets fonamentals.

La trajectòria de l’entitat s’ha basat en la denúncia de les mancances que pateix la sanitat pública. Per això, s’han convocat  manifestacions, conferencies i s’ha fet  divulgació a través dels mitjans de comunicació: ràdio, premsa i televisió.

La nostra informació, l’hem obtinguda a través dels usuaris i amb reunions dels directius de Sanitat com  la Generalitat, Ajuntament, Direcció Hospitalària, Sindicats i Comitès d’Empresa del Consorci Hospitalari. Hem formats grups als CAPs  amb el tres estaments: usuaris, professionals i directius, obtenint una bona col·laboració per a la salut del barri,.

Hem demanat repetidament entrar al Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, per tal de garantir la participació  dels usuaris en la política sanitària de la comarca.(amb veu i sense vot). Això no se’ns ha concedit mai.

Hem treballat conjuntament amb Marea Blanca de Catalunya i hem compartit  informació i activitats.

Els dijous de cada setmana, hem instal·lat una taula a l’entrada de l’hospital. Ha servit per posar-nos en contacte amb els usuaris i ens ha permès comprovar les grans demores que tenien amb els metges de capçalera, els especialistes i  les intervencions quirúrgiques pendents.  

Aquesta informació ens ha possibilitat fer reclamacions escrites dirigides als òrgans gestors, obtenint bon resultats en les reclamacions pel fet de ser denúncies per escrit.

Mai no s’han complert les diferents lleis ordenades pel Departament de Salut de la Generalitat. I mai ens han donat una informació verídica i actualitzada, com  està passant durant la pandèmia.

S’han evidenciat demores per al metge de capçalera de cinc setmanes; un any i mig per a l’especialista. Les Urgències hospitalàries,desbordades,treballen per sobre de les seves possibilitats estructurals, instrumentals i de personal.

Ho hem denunciat diferents vegades i les respostes han estat sempre les mateixes: manca de diners, de personal sanitari i d’espai. Pensem que el pressupost sanitari és bàsic per a la societat i, per tant, es pot treure d’altres pressupostos. La renovació del material és imprescindible per tenir una qualitat sanitària.

Les tres mancances se solucionarien amb  un percentatge sanitari adequat, extret del pressupost general de l’Estat establint prioritats bàsiques. Referent a la manca de personal, si se’l remunera bé i se li redueix la sobrecàrrega assistencial, no tindrà necessitat d’anar a l’estranger ni a la sanitat privada.

Han passat nou anys des de  les retallades de 2011.  Des de llavors fins ara, ha augmentat i envellit la població. Això comporta que no s’hagin pogut cobrir les necessitats sanitàries d’aquests anys. Cal resoldre les retallades i les noves mancances.

En aquesta greu situació, hem entrat  en una pandèmia iniciada al desembre a la Xina, Corea i Itàlia. Ja ens havien informat de l’alta i ràpida propagació del virus, diferent del virus de la grip estacional.

És obvi que, al mig d’una pandèmia, és molt difícil fer critiques perquè la malaltia ens desborda, però, amb els exemples previs que tenien, s’haurien d’haver fet les adequades previsions.

Quan acabi, haurem de demanar responsabilitats i explicacions de com es van fer aquestes previsions i per què s’ha hagut d’arribar en aquesta situació de descontrol.   

Amb data de 1r d’abril de 2020, tenim 3.468 persones contagiades del  personal  sanitari, xifra que representa un 16 % de tots els contagis, percentatge superior de la Xina i d’Itàlia.

La població més envellida està en perill. L’edat i les malalties associades són factors que descompensen.  De les persones infectades un 25 % estan vivint en residències de la tercera edat. No tenen personal preparat, ni material de prevenció, ni espai de derivació. En els moments crítics, s’ha començat a derivar malalts ancians a d’altres residències i espais no contaminats.

S’han tancat CAPs  per personal infectat. Sempre hem defensat que s’ha de prioritzar la medicina primària abans que l’hospitalària, ja que aquesta controla les malalties cròniques i evita  ingressos no necessaris. Creiem que no solament s’han de reobrir els CAPs  tancats, sinó també obrir-los els caps de setmana.

Les últimes notícies d’alguns centres sanitaris denuncien l’arribada d’un document en què aconsella no enviar els pacients de més de 80 anys als centres hospitalaris. Aquest document  no està confirmat pels directius, però sí per la gent que hi treballa. Ens oposem a la selecció dels malats per la seva edat.

Els nostres hospitals estan col·lapsats. El personal no infectat està esgotat. Té limitacions de material de protecció i sovint ha de fer-lo  amb elements inapropiats. S’ha demanat a la població que faci mascaretes a casa per pal·liar les importants mancances.  

Les UCIs no cobreixen tots els malalts que han de ser intubats i s’han d’adaptar amb urgència altres espais.

Els nostres treballadors dels serveis essencials, alimentació, farmàcia i  transports no tenen equips de protecció i no se’ls poden comprar perquè estan exhaurits; molts  han hagut de fer-los de manera casolana.

Finalment, pensem que caldria posar al servei de la sanitat pública tot tipus d’instal·lacions privades, com  hoteleres, esportives, fabrils, culturals etc.,per resoldre les greus mancances.

 La privada va entrar com a negoci dins de la pública i va obtenir beneficis quan nosaltres patíem les retallades. Els bancs, durant la crisi, van ser rescatat amb els nostres diners que mai no s’han retornat. Ara, en aquest moment d’extrema pandèmia, necessitem que els bancs, la privada i tothom que pugui aboqui reforços per resoldre el problema sanitari i econòmic.

Laura Fusté (metgessa jubilada)

 Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i El Maresmes

Mataró 03.04.2020

Facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.