El Conseller de Salut desprès de la primera reunió considera a la Marea Blanca de Cataluya com a interlocutora válida de la ciutadania
S’establirà un canal de comunicació entre el Departament de Salut i la Marea Blanca de Catalunya per a tractar temes monogràfics
Després de dos Consellers que mai van voler trobar-se amb la Marea Blanca de Catalunya, tornen finalment al Departament de Salut en plena negociacio de pressupostos de la Generalitat, mobilutzacions de treballadors i treballadores i amb el sistema sanitari public al limit, sobre tot l’atencio primaria. Aquesta es la Crónica d’una reunió de la Marea Blanca de Catalunya amb el Departament de Salut i el seu Conseller en cap que ha preparar el company Toni Barbara.
A la tarda del dilluns 28 de noviembre de 2022 ens vam trovar una delegació de la Marea Blanca de Catalunya, integrada per sis persones, i un grup d’alts càrrecs del Departament de Salut a l’altre costat de la taula, amb el propi Conseller Manel Balcells, la Secretaria General Mercè Salvat, la Cap de Gabinet Iria Caamiña i el SotsDirector del CatSalut Alfredo García.
El marc. A la Sala de reunions anexa al despatx del Conseller vam iniciar la reunió puntualment , dedicant uns primers minuts a organitzar el temps del que disposariem i método de la trobada. Ens vam presentar individualment i vàrem precisar les característiques de la Marea Blanca de Catalunya com a moviment social, autonom, plural, apartidista i amb independència de l’activitat sindical o política organitzada ad hoc. També vem expresar l’acord a la moderació i control de temps a la ronda de les intervencions.
Obertura. Abans de començar amb els temes diversos vaig exposar amb claredat que la pedra de toc del moment crític que patíem era l’ Atenció Primària amb l’argumentari que tots coneixem a la Marea Blanca de Catalunya i que tot seguit desenvolupà Mari Luz de FoCap. Ja no era temps de promeses, mocions ni unanimitats d’intencions, que anàvem amb anys de retard, que la situació era insostenible i que no ens era de rebut un anar fent cap al 25%, sinó que calia que fos JA en immediat en aquest exercici anual i amb la dotació pressupostaària i de recursos que haurien de proveir el pressupostos que ara es negocien. JA ÉS JA i el temps ha vençut per dotar del “mínim” 25% i amb revisió i correcció de destinació de le partides. No es pot atribuir a l’Atenció Primària tot un seguit de temes que no ho son en propietat. A tall d’exemple, la despesa farmacéutica i altres.
D’aquest compromís i compliment en depèn en aquest moment la credibilitat del nou equip del Departament de Salut. Estem disposats a debatre-ho tot i quan es pugui acordar, així com sabem que será imposible coincidir en alguns temes on la concepció és incompatible, com per exemple destinar el 100% dels recursos públics a sanitat pública, sense externalitzacions ni privatitzacions ni “col.laboracions públic-privades (i així ho vam dir, deixant per una altra ocasió el que uns i altres entenem com “afany de lucre”).
D’immediat va començar la ronda i faré un flash del que van versar les intervencions.
Ma Luz Talavera . Va reivindicar l’Atenció Primària amb el 25 % del pressupost de Salut i el sistema primarista amb èmfasi en la necessitat de “redimensionar i dotar-la de cobertura de personal imprescindible. Equipaments (on son els milions promesos pel darrer conseller?). Denúncia de feina inabastable (cas conegut de 2.060 pacients de “cupo” per EAP) Estrategies de reforç amb polítiques que no fraccionin més l’ A.P.
Resposta: D’acord amb la queixa. No s’inclourà despesa de farmacia a la propera partida d’ A,P. No es crearan “equips per visites domiciliaries” i revocarà ordres en aquest sentit. No está en contra de la “longitudinalitat” que no es va entendre (ell está per una “autonomía de gestió” de cada centre. Sí a “internalitzar” (però sistema mixt). Si redimensionar i més personal i recursos. Tasques de comunitaria.
En aquest apartat va apareixer temes i va dir que per ell, les visites han de ser basicament “presencials”i que entèn el forat generacional. Tammateix vol “desburocratitzar” i descarregar feina no asistencial (tramitació inmediata de “baixes” per exemple)
Trini Cuesta. Des de l’experiencia sostinguda al seu territorio i organització el CE Sap Muntanya , va descriure el patiment i el greu deteriorament. Va concretar reivindicacions en méss contractacions estables de personal pels equips, més metges/ses- infermers/es. Visites presencials
Resposta: Va acceptar la crítica i va prendre notes. Hi treballaran
Antonio López. Va referir la situació de la seva ciutat, incidint en les llistes d’espera intolerables, el cas del Hospital, i va reclamar el carácter públic del SNS. Va demandar equipaments imprescindibles
Resposta: Hi están treballant, Es va encetar una breu discusió quan va tipificar de que tot és Sistema Públic de Salut (excepte l’Hospital del Sagrat Cor que és privat – SIC- ) i que son proveÏdors “sense afany de lucre”. Aquí vam confrontar conceptualment i vam donnar exemples de SISCat, etc). Posicions oposades
Mª Jesús Montes de Oca.- Va reforçar el caràcter greu de la situación, a partir del coneixement a fons del seu territori. Va aportar el tema fonamental a tractar de la Salut Mental, Del suicidi, i la creixent assegurança a Mútues privades, amb la inequitat inherent.
Resposta: Va acceptar els arguments. Perceb la doble assegurança com un fracàs d’ allò public. I va afegir que si es fa una Vvaga també ho és i “que el millor és no calgui la vaga” va dir. (?)
Carme Carrión.-La seva intervenció va aprofondir per territori i per lloc de treball hospitalari, la gravetat de les llistes d’espera, que van sumant-se i que son també per proves diagnóstiques i tractaments. De com això suposa perdua de qualitat, agreujament i desigualtat. Va tractar el tema de la Pediatria que cal atendre sempre però més en zones menys urbanes.
Resposta: Un cop més va entomar la denuncia de les llistes d’espera (…) i coincidir en allò exposat. De pediatria es va obrir un petit debat, que en tot cas acabava acceptant que dins l’ Atenció Primària ha de poder atendre la infancia més habitual (i en tot cas coordinar amb serveis de pediatria d’alt nivell)
CONCLUSIONS.-
Es va prendre nota de tot el tractat amb voluntat de seguir debatent. Conscients de les limitacions d’una primera trobada.
En tot cas va pronunciar formalment :
- Que considera la Marea Blanca com interlocutora válida de ciutadania
- Que hi haurà canal de comunicació per al tractament de temes monogràfics, calendaritzats i amb ordre del dia (segons li haviem reclamat)
Es va concloure la reunió i les persones del seu equip van prendre el compromís de contacte/s i seguiment.
Aquesta és una descripció d’una hora densa intensa de treball. No qualifico perquè no hi ha elements objectius i ara és temps d’accions més enllà de les paraules. Tammateix la comunicació va ser fluida i es va parlar “clar”, amb respecte recíproc però sense amagar les discrepancies.
En algún momento,quan va avançar que arribar al 25% podria ser cosa de dos o tres anys, li vam vam respondre NO ! Que això era el present, al 2022 que s’esgota i el 2023 per a complir si de cas.
