Owen Jones al seu darrer llibre “The stablishment” ens parla de les conseqüencies que pateixen els treballadors i treballadores britànics davant la privatització dels serveis d’avaulació mèdica en el mon laboral. L’increment de morts per una banda i el despreci de les èlits enfront de les persones afectades i les seves families criminalitzant-les son dues de les conseqüències.
Aquí ja no cal la privatització del servei.La percepció de les persones afectades al nostre país es semblant. Per això la Naty està acampada davant de l’Icam, al Pg. Vallcarca de Barcelona i porta quan..50 dies i les seves nits? Però no està sola. Ara ja l’acompanya la Marta que viu amb SSC, 16 mesos de baixa i rebuig de dos centres. La norma legal que prescriu un màxim de 90 dies per a ingrès en u centre un cop reconeguda la malaltia per a la Marta no existeix, o més ben dit, per a les autoritats corresponents no existeix. Son els poders públics els que venen obligats a complir la seva pròpia normativa.
La falta de reconeixement de la malaltia implica l’alta mèdica i per tant la pèrdua de qualsevol subsidi però alhora s’assumeix la possible cronificació de la malaltia que pateix la persona afectada, convertint-los en irrecuperables.
La història de la Naty ja la l’explicàvem a EL CAS NATI: LA CRIMINALITZACIÓ DEL MALALT el pasat 23 d’octubre.
Fotografies de Siscu Baiges