Com a part del Dia Mundial de la Salut d el 7 d’abril i de les eleccions al Parlament Europeu, previstes pels dies 23 al 26 de maig, els activistes en defensa del dret a la salut van preparar una setmana europea d’acció contra la comercialització i privatització de la protecció social i sanitària de l’1 al 7 d’abril.
Es van organitzar diverses marxes, manifestación i concentracions a diferents ciutats europees, entre elles Madrid, Barcelona, Logroño, Pamplona-Iruña, París, Londres, Hamburg, Utrecht, Brussel·les, Tessalònica, Roma, Nàpols, Karlovac, Novara, Torí, Verona, Bolonya i Milà.
A Brussel·les el 2 d’abril es va realitzar una mobilització al Parlament Europeu . Centenars d’activistes sanitaris van marxar amb el lema, “La nostra salut no està a la venda”. Després els activistes van organitzar una conferència sobre el mateix tema a l’edifici del Parlament Europeu, que va ser co-organitzat pel bloc Verds / Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu. La mobilització va ser convocada per la RÉSEAU EUROPÉEN CONTRE LA PRIVATISATION ET LA COMMERCIALISATION DE LA SANTÉ ET DE LA PROTECTION SOCIALE i Viva Salud, entre diverses organitzacions.
Els activistes van proposar un manifest sobre la Salut a fí que la Unió Europea tingués en compte. Van afirmar que les institucions europees, a través de diverses polítiques i mesures, estan pressionant els governs nacionals a reduir la despesa pública, especialment a la protecció social, incloses les pensions, la desocupació i la salut, així com en serveis públics / col·lectius, inclosa educació, cura de nens, atenció persones amb discapacitat i gent gran, transport, infraestructures, etc. Afirmaren que les institucions volen reduir aquestes aportacions socials, ja que el consideren un “handicap competitiu”.
L’anunci de la campanya sobre el manifest del Dret a la Salut va declarar: “Almenys 400 milions de persones al món no tenen accés a un o més serveis de salut essencials. Cada any, 100 milions de persones acaben en la pobresa i 150 milions de persones s’enfronten a dificultats financeres a causa de les despeses sanitàries personals. Tanmateix, la majoria de països, inclosa Bèlgica, reconeixen el dret a la salut. Cal un canvi dràstic. “
També va assenyalar que el dret a la salut només es podria aconseguir si la sanitat i la medicació són gratuïtes per a tothom i si hi ha suficients inversions públiques en infraestructures de salut, personal, educació i prevenció. Condemnant la privatització de l’atenció sanitària, l’avís va dir: “Només és possible excloent la influència del negoci privat de la sanitat. Les empreses busquen beneficis i no tenen cap obligació d’ajudar a tothom, independentment de la seva situació financera. Els països poden recolzar-se mútuament per enfortir l’atenció mèdica de l’altre ”.
Els militants van presentar una sèrie de demandes als futurs ministres d’Afers Exteriors i de Cooperació per al Desenvolupament a Bèlgica. Les demandes van incloure el suport al desenvolupament de serveis de salut pública qualitatius, transparents i accessibles en altres països, aturant restriccions pressupostàries als serveis públics en tractats internacionals i trencant la posició de monopoli de les empreses farmacèutiques. Altres demandes van incloure el desballestament dels deutes dels països en desenvolupament, la lluita contra l’evasió fiscal a gran escala, la contractació de serveis sanitaris per part dels acords comercials i d’inversió, així com per donar suport als moviments socials que defensen el dret a la salut.
Aquest article és una traducció lliure de ‘Our health is not for sale’: Week-long actions across Europe observing World Health Day publicat a Peoples Dispatch el dia 10 d’abril de 2019