La Plataforma Aturem la Llei Aragonés davant el #25Novembre : contra la feminització de la precarietat

facebooktwitter

La Plataforma en defensa dels serveis públics se suma a les reivindicacions i mobilitzacions en motiu del #25Novembre Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències cap a les Dones, especialment perquè la Llei Aragonès impactarà directament sobre la vida de les dones: perdrem drets i tindrem treballs més precaris. 

Dilluns, 25 de novembre, de 2019

Els seus negocis o les nostres vides

El projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones (Llei Aragonès) és una forma de violència cap a les dones perquè anteposa els seus negocis a les nostres vides. Aquesta llei afecta a serveis com la sanitat, el sector social o l’educació, i no és casualitat, que aquests siguin els serveis públics que han patit i pateixen amb més virulència les retallades. Tampoc ho és que molts d’aquests serveis estiguin relacionats amb els treballs de cura d’envelliment i dependència que són treballs socialment no reconeguts i relegats a l’àmbit privat que assumim majoritàriament les dones.

La llei regula explícitament la privatització sanitària de serveis ginecològics i obstètrics, pediàtrics, serveis de planificació familiar, hospitalaris de cirurgia; l’externalització en l’àmbit de l’educació de l’ensenyament preescolar i l’educació especial, el servei de menjadors escolars o els serveis de cura de les persones, com la geriatria; entre molts d’altres que són serveis imprescindibles perquè puguem gaudir de vides que valguin la pena ser viscudes.

Si aquests serveis dels que depenen la nostra salut, educació o benestar els presten empreses privades sota la lògica de l’obtenció de beneficis, la nostra salut, la nostra educació, el nostre benestar i per tant, les nostres vides romandran segrestades i menystingudes de forma sistèmica i sistemàtica. 

Privatitzar és precaritzar les treballadores

El projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones (Llei Aragonès) és una forma de violència cap a les dones perquè privatitzar és precaritzar les treballadores. Aquesta llei no només no millora les condicions laborals de les treballadores sinó que les empitjora. Per guanyar la gestió d’un determinat servei, ja sigui per atendre persones amb dependència, per la neteja d’edificis municipals o per atendre les necessitats de persones vulnerables, les empreses han de competir entre elles i presentar l’oferta més econòmica sense perdre la seva part del pastís i per tant, mantenint el seu marge de benefici econòmic.

D’aquesta manera, s’obliden les necessitats de la comunitat i es normalitza que la lògica mercantil és la que ha de regir la gestió dels serveis públics i la guerra entre empreses fet que afecta directament a la qualitat del servei i a les condicions laborals de les treballadores. 

Els serveis als que afecta aquesta llei són serveis en els que les plantilles són altament feminitzades, així que aquesta guerra entre empreses, principalment, és a costa de mercadejar amb les condicions laborals de les dones treballadores

La privatització dels serveis és la feminització de la pobresa

El projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones (Llei Aragonès) és una forma de violència cap a les dones perquè la privatització dels serveis és la feminització de la pobresa. La llei Aragonès regula explícitament la privatització de serveis relacionats amb sectors feminitzats socialment no reconeguts on hi treballen principalment dones que veuen com empitjoren dia a dia les seves condicions laborals.

Principalment som les dones de classe treballadora, que acabem assumint els treballs de cura d’envelliment i dependència a conseqüència de la retirada dels poders públics en la prestació d’aquests serveis. Això ho fem a canvi d’una doble càrrega de treball (remunerada i no remunerada) i d’una doble explotació (a la feina i a casa) que repercuteix de forma directa en el nostre estat de salut i augmenta la desigualtat entre homes i dones.

En d’altres paraules, el desmantellament dels serveis públics -sigui en forma de retallades o de privatitzacions-, especialment dels serveis essencials per a la cura de la vida, fa que acabem essent majoritàriament les dones les que assumim els treballs de cura, a costa d’empitjorar les nostres condicions laborals i assumint conseqüències greus per la nostra salut (tant físiques com psicològiques).

Per tal de poder assumir les cures que els serveis públics deixen d’atendre les dones hem de tornar, parcialment o íntegrament, a treballar a la llar, perdent llibertat econòmica, agreujant la dependència en la parella, cosa que aprofundeix en la divisió sexual del treball i agreuja els casos de violència econòmica.

Si les cures són assumides pel sector privat posant al centre la cerca de beneficis econòmics i no la vida, s’agreuja la precarització de les condicions de les treballadores que han de prestar aquests serveis i s’agreuja, en conseqüència el que s’anomena la cadena global de les cures, on són les dones migrades les que han de sostenir amb unes condicions, generalment, precàries la prestació d’aquests serveis, havent de patir, conflictes lligats a la seva condició de dones migrades tant a nivell jurídic com social.

FARTES DE COSIR LES SEVES RETALLADES I D’ARRIBAR ALLÀ ON NO ARRIBEN UNS SERVEIS PÚBLICS INCAPAÇOS DE SOSTENIR LA VIDA, DIEM NO A LA LLEI ARAGONÈS.

facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *