El company Toni Barbarà el passat dissabte era un dels ponents de la xerrada organitzada desde la Plataforma CAP de Sitges . Aquí en teniu la seva crònica. Les fotografiess són de la Plataforma CAP de Sitges
Segons cartell adjunt, dissabte 3 de novembre2018, cap a migdia ens vam reunir mig centenar de persones al Centre Cultural Miramar de la ciutat, convocats per la Plataforma CAP Sitges. Un matí radiant i un acte que va resultar molt interessant, a ulls del qui això escriu. Com us faig una breu crònica aniré situant els continguts .
Ens va presentar en nom de l’organització la companya Estrella Campos qui va exposar l’ objectiu mobilitzador de l’acte i l’ordre de les intervencions
La primera persona en parlar va ser la companya Belén Salvadó per exposar la situació local. Es procedent una breu síntesi del que vaig recollir: Sitges és una població que no requereix presentació, amb uns 28.000 habitants censats i un fenomen turístic permanent que pot explicar que una xifra d’Un milió de visitants passen per la vila al llarg de l’any. Des de 2011, a rel de les retallades que van caure com una llosa arreu, la ciutat va perdre el servei d’Urgències al seu (únic) CAP. El reglament permet que no havent-hi metge a les nits, tampoc hi hagi servei de farmàcia. Vol dir que a partir del tancament del CAP a les 20 h, la població queda literalment desatesa i tan sols té la possibilitat de desplaçar-se a l’hospital St Camil (“els Camils”)- Consorci del Garraf- a St. Pere de Ribes, comunicat per carretera i una línia de bus, la L72. O, és clar, de fer-se soci d’alguna de les arxiconegudes mútues privades que com es d’imaginar a Sitges fan l’agost tot l’any. (Nota: la pretesa solució privada com és notori no resol ni de lluny qualsevol atenció mínimament important, ja no dic complexa) .
Una pèrdua tan sentida va motivar tota una sèrie d’accions per part de la ciutadania organitzada: recollides de signatures, les visites i mocions a l’Ajuntament i al Parlament, al Departament de salut i fins i tot el 2016 al Síndic de Greuges. Van obtenir com a resultat bones paraules. I seguir sense assistència. Això sí la reivindicació figura que figura als “plans” futurs del govern de la Generalitat mitjançant el PLANUC al respecte. La seva lluita ? Clar i català. Recuperació de l’ASSISTENCIA CONTINUADA al CAP de la ciutat. Una pretensió excessiva ? òbviament no. Una necessitat clamorosa que han de guanyar, ja.
Desprès d’aquesta entrada punyent, va intervenir el company Paulino García, regidor a Lloret de Mar una ciutat de característiques similars de la Selva. Allà la situació és molt semblant, tan sols canviant el responsable de l’atenció que exerceix un altre consorci, la coneguda Corporació de Salut del de Maresme ¡ i la Selva. En tant que regidor ens va explicar com la seva lluita colze a colze, Ajuntament i ciutadania va aconseguir, finalment lluitant, la reobertura i recuperació d’aquesta atenció continuada. La mostra de resultat és evident i concloent.
Darrera vaig intervenir jo mateix com a membre de Marea Blanca de Catalunya i de la Coordinadora estatal. Uns minuts imprescindibles (ja em coneixeu) per situar el marc: qui/què és la Marea Blanca, diferencies entre salut i sanitat, determinants socials, i entrant de seguit a la situació de la sanitat pública en general i de l’Atenció Primària en particular.
No faig abús de l’espai aquí perquè dono per sabut, i reiterat molts cops, el que pensem i proposem des de la Marea Blanca al respecte. Això després de confirmar la veritable crisi/robatori que pateix aquest servei capital, nuclear i vital pel Sistema Nacional i Públic de Salut.
Vaig recomanar la visita a nostra Web, la lectura del Decàleg i les noticies del Bloc on es fàcil posar-se el dia de les activitats que ens ocupen. I ocupem. Vaig parlar de de Drets, de titularitat, de llistes d’espera, de recuperació del llenguatge, de campanya permanent d’empoderament ciutadà, del document elaborat per un Sistema Primarista de salut, de la voracitat del mercats, del parany pervers de la col·laboració públic-privada (i ara també suposadament “social”) i dels estralls de la epidèmia de les polítiques neoliberals… i en fi de tot el que sabeu que acostumo, sí o sí.
Animant als presentes a Lluitar com a exercici de Salut i recordant que si es lluita “es corre el risc de guanyar” (encara que no ens ho reconeixen). La convocatòria de la Jornada de Lluita a tot l’Estat el 10 de desembre, Dia internacional dels drets humans, va servir per il·lustrar una fórmula de reivindicació ciutadana contra les llistes d’espera i la comercialització de la salut
Va tancar la ronda el company Vidal Aragonés, polític i diputatdel Parlament de Catalunya per la CUP. La seva exposició va seguir i arrodonir el fil conductor de les prèvies. Va comentar la seva convicció sobre les resolucions parlamentaries i del que es fa “i no es fa” -sic- en proporció inversa al molt que se’n parla en seu parlamentaria. De la multitud de Plans, Foros, Consells, i altres superestructures que es demostren retòriques i gens efectives. El finançament de la sanitat i dels serveis públics segueix la seva davallada i aquest es el pronòstic més immediat en uns pressupostos previstos decebedors. Va coincidir amb el caràcter veritablement públic que reivindiquem, PÚBLIC, en titularitat, provisió, gestió…i control, així com la eficiència i la preeminència del sistema públic front les fal·làcies del “mercat”.
Arribat aquí es va obrir torn d’intervencions i cal assenyalar la de la companya de DMD Sitges que ens va recordar la feina d’aquesta entranyable entitats (membre de marea Blanca també) i la seva campanya pel document de voluntats anticipades (testament vital) i la despenalització final per l’eutanàsia.
També paraules de companyes presents, com la Marta infermera local, o la Margarida pacient empoderada front la seva malaltia.
Un clima doncs plenament saludable i solidari. No vam parar de parlar de salut, de sanitat, i per tant de condicions sòcio –polítiques, però en cap moment de partits polítics ni o electorals, la qual cosa cal posar en valor. Quan es tracta de Drets fonamentals com el de la salut el tema es transversal i universal i tothom es cenyeix al debat, en una exercici de confluència i de respecte democràtics que son imprescindibles per avançar.
Per tant i com a cloenda, per la meva part. Salut es Lluitar perquè Lluitar es Salut
