L’Atenció Primària Pública en moments de pandèmia i més enllà

facebooktwitter

Volen les autoritats sanitàries transmetre la idea a la població que l’atenció primària “no és suficientment important ni té rellevància” en situacions de crisis?

Reivindiquem el paper crucial de l’atenció primària per a la detecció dels símptomes i la malaltia a fi d’evitar l’expansió de la pandèmia

El dia 14 de març el govern va decretar l’estat d’alarma a causa de la pandèmia pel COVID-19 (coronavirus). Catalunya és una de les comunitats autònomes amb major nombre de contagis, darrere de Madrid, havent afectat el virus especialment a les residències de persones de la tercera edat, i omplint els hospitals i els centres de primària (CAP’s) de persones buscant ajuda i atenció.

Als diversos canals de televisió emeten contínuament imatges dels hospitals i del seu personal sanitari i ens arriben   des de diverses fonts, el nombre de persones afectades, ingressades i donades d’alta, també el número de morts.

Existeix informació esbiaixada sobre el que està succeint  mentre es passa de puntetes sobre el que està passant realment, sobretot als centres d’atenció primària, ometent-se, tal vegada intencionalment, la situació en aquest nivell d’atenció.

No obstant això, els i les professionals dels centres sanitaris envien informació de les limitacions i dificultats que estan afrontant gairebé en silenci, alguns, o en crides de demanda d’ajuda urgent.

L’atenció primària és la porta d’entrada a la sanitat pública. És la més propera a les persones, és la sanitat de proximitat, la que detecta la malaltia, i la que realitza el seguiment. Actua com a baula de prevenció (vacunacions…) i de promoció (campanyes d’informació…), i és la que s’ocupa en directe de la salut o la mala salut de la comunitat. 

En aquest moments, el paper de l’atenció primària és crucial per a la detecció dels símptomes i la malaltia a fi d’evitar l’expansió de la pandèmia.

Tal vegada no interessa que se sàpiga que el paper de l’atenció primària és fonamental, sobretot ara, en la pandèmia del COVID-19?



Actualment a Catalunya s’estan tancant CAPs perquè existeixen sanitaris contagiats, com a Sabadell, el CAP Concòrdia, el CAP Gràcia i el Consultori de Poble Nou (també de Sabadell), o a Barcelona el CAP La Sagrera . En el CAP Sant Andreu de Barcelona van enviar a casa a la majoria de professionals i això mateix està ocorrent amb moltíssims altres centres com per exemple al Baix Vallés
http://www.mareablanca.cat/es-mollet-a-dia-davui-pero-podria-ser-qualsevol-lloc-de-la-nostra-geografia/

Així doncs, la falta de material de protecció i de recursos humans a causa de les baixes i els aïllaments pel contagi, impliquen que no s’està donant resposta ni tècnica ni política a fi de millorar aquesta situació. S’afegeix a la dificultat de tenir protocols contínuament canviants o contradictoris pel que fa a l’abordatge sanitari de la crisi en aquesta pandèmia, sense una direcció real i coordinada de les “autoritats” polítiques .

Amb tot això, ens preguntem si, a més, aquestes autoritats sanitàries volen transmetre la idea a la població que l’atenció primària “no és suficientment important ni té rellevància” en situacions de crisis, quan en realitat, és tot el contrari.

Els sanitaris d’atenció primària de la sanitat pública, per tant, no estan sent suficientment valorats, ni la seva funció recolzada, en el primer paper resposta   sanitària al virus.

El món mercantil, mútues i ordres religioses disposen de molts hospitals a Catalunya, i són aquests els que estan fent contínues peticions d’ajuda, amb retransmissions televisives constants. Ens sumem a aquestes peticions doncs han de ser proveïts de tots els recursos tècnics i humans necessaris.


La mateixa petició ha de ser atesa en el primer nivell del sistema sanitari, l’atenció primària pública, que ha de ser mantinguda, potenciada i proveïda dels recursos necessaris. Ara és principalment en aquest nivell d’atenció on es fan patents totes les retallades a les quals s’ha sotmès any rere any la sanitat pública, en benefici de l’atenció privada i les seves connivències.

En aquests moments, l’atenció primària pública ha de ser la primera barrera al virus i com a tal, recolzada en tota aquesta labor que ara s’està invisibilitzant, seguint unes polítiques sanitàries erràtiques que no utilitzen TOTES les estructures del sistema sanitari.

Per totes aquestes raons, i donada la situació de crisi actual, exigim a les autoritats sanitàries responsables :  

1. Que incrementin les plantilles dels centres amb els recursos humans necessaris,amb el criteri per la  mateixa feina, mateixes condicions laborals .

2. Que es dotin els centres d’atenció primària amb els recursos materials i de protecció suficients perquè les treballadores puguin afrontar aquesta pandèmia, utilitzant aquest recurs sanitari com el primer nivell d’atenció i cribratje, ara en risc de col·lapsar per falta de recursos materials i per les decisions polítiques erràtiques.



L’atenció primària de salut, per ser imprescindible per a la integritat d’un veritable sistema nacional de salut, universal, equitatiu, i de qualitat, com s’està posant de manifest en aquests moments de crisis, quan se superi gràcies també a les treballadores d’aquest nivell d’atenció, haurà de veure revertides totes les agressions neoliberals i privatitzadores que s’han vingut implementant en contra aquest nivell d’atenció. Com en moltes i anteriors ocasions hem denunciat, lluitant per la seva defensa des de Marea Blanca de Catalunya.


facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *