Aquest article del company Toni Barbarà has estat publicat a La Veus dels Barris, la publicació de la FAV de Badalona en el seu número de Desembre de 2019
El moment social i polític. Temps de notòria agitació, confusió. Temps de confrontació que no sempre ni necessàriament significa de lluita i clarificació. Temps electorals que per electora listes i repetitius arriben a cansar a tanta ciutadania menys compromesa. Temps de combats entre banderes i nacionalismes que amaguen la cruesa de lluita de classes i pels drets socials i els ser veis públics.
Per entendre alguna cosa cal emmarcar les informacions, aclaparadores i tendencioses (cap a una o altra polaritat) majorment políticament interessades i socialments. Vivim un moment de dualitat excloent, visceral, sentimental, quasi hormonal. Maniqueisme de blancs o negres, bons o dolents, moros o cristians, antis o pros, “truco a trato”, filia o fobia. Temps dolents per a la lírica i per la reflexió ni la dialèctica. Ni pel debat pausat i productiu. Moments d’ antagonisme de projectes, de plantejaments, i moments de confrontació de model ideològic.
Públic o privat.- En el cas dels serveis a les persones no es pot servir a dos senyors, cal prendre opció: o s’ està per allò PÚBLIC i pels drets socials, o s’està pel sector PRIVAT, pel negoci, pels mercats
A les diverses Marees Blanques per la sanitat pública de tot l’estat reunides a finals de setembre ens informàvem, debatíem, i reflexionàvem plegades per concloure que “Desprivatizar es empezar a sanar” i que la nostra lluita no deixarà de denunciar les polítiques neoliberals, allà on sigui (i son) per donar la volta radical a la situació: blindar i defensar i protegir els serveis i centres públics, i revertir/recuperar tot allò que ens ha estat pres /privatitzat.
Arreu i a casa nostra sempre pioners, en això per desgracia, sempre obrint experiències. També en les estratègies retalladores i com a líders en corrupcions, hem aportat el sistema “MIXT”. Però cal recordar aquí que no es pot servir a dos senyors. Finalment, ja sigui per acció o per omissió, ja per permissivitat, resignació o per inèrcia, si no lluites contra la epidèmia mercantilitzadora estàs abandonant els drets, propis i aliens, a mans de la voracitat dels mercats. A Catalunya s’ha consolidat recentment la revolta front un atac neoliberal /mercantil inaudit, sense mesura ni aturador: La Llei de contractes de serveis a les persones. Actualment en un amenaçador tràmit parlamentari
A Catalunya s’ha consolidat recentment la revolta front un atac neoliberal /mercantil inaudit, sense mesura ni aturador: La Llei de contractes de serveis a les persones. Actualment en un amenaçador tràmit parlamentari La dita Llei Aragonès.- En honor/deshonor del conseller d’economia de la Generalitat i vicepresident del Govern, del desgovern. El nom de la Llei que volen aprovar, sí o sí, hauria de ser més pròpiament de “tractes amb les empreses per mercantilitzar serveis a costa de les persones”. La denuncia és oberta, la confrontació democràtica un fet. Blindar, revertir.- Avui s’ imposa l’anomenat sistema de col·laboració públic – privada i ara cal afegir-hi també “social” sense saber a quina mena de social es refereixen.
Segons la perversa teoria es tractaria de complementar ambdós sistemes de forma harmònica i simbiòtica. En realitat està arxi-demostrat que es tracta de veritat de fluir/externalitzar/desviar recursos públics procedents de la fiscalitat general (sempre escassos quan no manifestament insuficients) per desprès d’ aplicar un tractament gerencial- mercantil i opacificador fer-los aparèixer als resultats de beneficis de les grans corporacions i empreses privades. No es doncs una col·laboració, sinó certament una xuclada de fons, una parasitació. I la sangria ha arribat al límit de posar en perill la subsistència mateixa de la víctima afectada: el nostre sistema públic de salut. La confrontació ve de lluny però la intensitat del combat és ara frontal i àlgida. El pastís en joc, els serveis socials en la seva concepció més ampla i amb la seva dotació econòmica corresponent, justifica l’ acarnissament del moment Sorprenent que en plena campanya electoral aquest element d’absoluta importància per a la ciutadania no apareix a penes als debats i que els autors d’una tal agressió se n’amaguen i escapoleixen del tema.
EL MOMENT ÉS CRÍTIC: REACCIONAR DES DE LA CIUTADANIA EMPODERADA I COMSCIENT, O PERDRE TAMBÉ EN SANITAT AQUEST FRÀGIL I CASTIGAT ESTAT SOCIAL DEL MIG-ESTAR
NOTA. El diumenge 17 de novembre 2019 es va celebrar una Manifestació a Barcelona convocada per la Plataforma social amb el lema “Aturem la Llei Aragonès” on vam participar milers de persones.