El mateix dia 8 de maig l’amic i company Toni Barbarà arrel de l’acte Contractació Pública Socialment Responsable convocat per l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Salut i Social de Catalunya ens va remetre l’article CONTRACTACIÓ PUBLICA SOCIALMENT RESPONSABLE. De Salut, compres i la troballa d’allò “públic-social” , on acababa insistint :
“Per canviar de polítiques cal canviar de polítics i de governs. La capacitat i habilitat dels “mercats” i dels poderosos lobbys mercantils per parasitar el/s sistema/es públic/s i fer-ne una impúdica font de beneficis és inqüestionable i la seva voracitat no s’atura davant institucions, tampoc de reconegut tarannà progressista.
El moment és àlgid. El debat és un fet. És la lluita de sempre, és la lluita de classes.”
I tant que el debat és un fet. En molts pocs dies de diferència El Diari de la Sanitat ha acollit diferents posicionaments . El primer article Contractació Pública Socialment Responsable? La més responsable, la Gestió Directa escrit pel company de l’Acampada Mar i Paicam , Xavi Tarragón, més conegut com Xhinaski , conclou de manera ferma que “si volem respectar drets socials, laborals i mediambientals, pensem que la Gestió Directa és la millor eina. Així mateix, crec que existeixen elements de pes per, com a mínim, plantejar dubtes raonables sobre quin model pot resultar més econòmic. Tota la resta em semblen criteris ideològics imposats pel liberalisme i el capitalisme d’amiguets” .
Dies després l’amic i company Pep Martí, fundador de la Marea Blanca de Catalunya, amb la Gemma Tarafa, Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i el Davide Malmusi, Director dels Serveis de Salut de l’Ajuntament de Barcelona plantejaven amb La contractació socialment responsable, una eina més cap a un sistema de salut més públic i més just que defensant la preferència per la gestió pública en la prestació d’assistència sanitària de finançament pública i que és possible revertir les privatitzacions, rescatant pel sistema públic serveis “externalitzats”, concertats o adjudicats a entitats privades, “es pot auditar la qualitat dels serveis assistencials que a curt termini no es poden passar a gestió pública i es pot millorar l’impacte social i ambiental dels productes i serveis que la gestió pública ha de comprar a tercers”.
El debat és obert. Les diferents veus que han sorgit aquests dies al voltant de la Contractació publica socialment responsable de ben segur que ens han obligat a reflexionar sobre el tema. Però hem d’anar més lluny i fer un pas més enllà : el debat ha d’arribar a la ciutadania en general, sortint de les agendes dels moviments socials, sindicats i partits polítics . Només així podrem avançar en la construcció d’un veritable servei nacional de salut 100 % públic .
Està en les nostres mans.
El company Toni Barbarà ens remet el text següent continuant amb l’interessant debat:
Expliquen a Diari de la Sanitat (aquí sota link) , autories companys/es i amigues, que
Que els resultats de tot allò que ha estat possible revertir a públic en, des de, l’Ajuntament de Barcelona en aquesta curta etapa de gestió municipal ha estat profitós, eficient i objectivament positiu.
Que la línia primera de re-apropiació és possible (no dic “fàcil”) i confirma tots els bons pronòstics en tots el paràmetres d’avaluació.
Que aquest és el camí i la prioritat. Totalment en línia fins aquí.
Més enllà, però…
S’entén que “mentre tant”, expliquen, cal anar proveint serveis contractats/comprats al mercat . Cap dubte, però sempre i quan quedi clar que aquesta opció d’ immediata necessitat no relega ni oblida la primera vocació de reversió a públic/públic.
La primera pregunta ha de ser: Es pot internalitzar ?? “municipalitzar” ? revertir ? recuperar ?
Pel que fa a serveis no estrictament mèdic-sanitaris (els anomenats de bata blava) i singularment cuina o neteja, som moltes qui pensem que cal integrar-los /reintegrar-lo en molts casos, dins la gestió ampla i complexa de l’assistència global doncs demostradament son factors determinants en el contínuum d’atenció i directament vinculats a la qualitat, la eficiència i sobretot la seguretat del procés.
Que és imprescindible reivindicar amb força, claredat i perseverància aquestes legítimes aspiracions d’un veritable Sistema Nacional i PÚBLIC de salut en el futur més immediat possible.
La situació actual és d’una gran incertesa i confrontació entre un poderós sector- mercat i uns serveis públics cada cop més afeblits en el seu finançament.
Per això front la deriva privatitzadora que tot ho parasita resulta urgent i necessari oposar-hi la lluita i defensa del caràcter públic com a objectiu inalienable.
Insistint en que l’ utilització sistemàtica dels eufemismes emprats d’una manera sofisticada pels lobbys del sector empresarial generen molta confusió interessada a l’opinió pública. Termes com “responsable”, “sostenible”, “ètic”, i tantes més, obliguen a confrontar llenguatge,
Que com reconeix l’article de les companyes, el Grup de Treball, la reflexió i la Jornada van estar protagonitzades per 12 entitats, a més del propi Ajuntament de Barcelona, i el Consorci- CSSC.
Crec procedent assenyalar, un cop més, la necessitat d’incorporar la veu, opinió, condició i saviesa d’ això que en diuen la societat civil organitzada i empoderada. La ciutadania com a titular i protagonista del sistema i les institucions públiques.
No és un formalisme ni una deferència.
És una necessitat legítima, necessària i determinant. Com ho es la paritat, o l’aportació auditora ciutadana, o el rendiment de comptes, la recuperació i dignificació de l’Atenció Primària, o les legítimes aspiracions de les persones usuàries: de tothom.
No hauria estat gens sobrant la participació de les AA.VV , la mateixa FAVB de Barcelona, altres entitats compromeses i actives en el dia a dia de la sanitat i la salut píblica.
Aquestes reflexions i el mateix meu article referit no pretenen situar-se en la confrontació. Ans al contrari som part i companys de les polítiques democràtiques i de progrés (malauradament escasses) d’estaments o institucions com ara l’Ajuntament de Barcelona. El meu reconeixement, doncs, a la feina feta en la bona direcció.
I justament per això penso cal ser i exercir des de la crítica i autocrítica honesta per tal de reforçar aquest tarannà de preeminència d’ allò públic en temps convulsos i complicats, crítics potser, on la correlació de forces envers el brutal potencial del sector negoci la lògica empresarial son violents.
Ens essent i sobretot el futur de la salut i la sanitat, entesos com a Dret i no com a mercaderia.
Ens hem d’estimar i respectar dient-nos tot allò que calgui i debatre sense qüestionar les nostres afinitats i coincidències.
Ben cordialment i amistosa.
Toni Barbarà
Ara només faltaría la resposta que vaig enviar vía correu electrónic a l’article a Diari de la Sanitat.
Si seguim el fil cal donar alguna puntada més. O no.
Toni Barbarà
Al blog de l’Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública podeu trobar una visió d’aquest tema en acord amb la visió general ja exposada a la Marea Blanca: http://gestiodelasalut.blogspot.com/2018/05/contractacio-publica-socialment.html