LES VEUS DEL DEBAT OBERT DE LA CONTRACTACIÓ PUBLICA SOCIALMENT RESPONSABLE

Facebooktwitter

El mateix dia 8 de maig l’amic i company Toni Barbarà arrel de l’acte Contractació Pública Socialment Responsable  convocat per l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Salut i Social de Catalunya  ens va remetre l’article CONTRACTACIÓ PUBLICA SOCIALMENT RESPONSABLE. De Salut, compres i la troballa d’allò “públic-social” , on acababa insistint :

“Per canviar de polítiques cal canviar de polítics i de governs. La capacitat i habilitat dels “mercats” i dels poderosos lobbys mercantils per parasitar el/s sistema/es públic/s i fer-ne una impúdica font de beneficis és inqüestionable i la seva voracitat no s’atura davant institucions, tampoc de reconegut tarannà progressista.

El moment és àlgid. El debat és un fet. És la lluita de sempre, és la lluita de classes.”

I tant que el debat és un fet.   En molts pocs dies de diferència   El Diari de la Sanitat ha acollit diferents posicionaments  . El primer article Contractació Pública Socialment Responsable? La més responsable, la Gestió Directa escrit pel company de l’Acampada Mar i Paicam , Xavi Tarragón, més conegut com Xhinaski ,  conclou de manera ferma que “si volem respectar drets socials, laborals i mediambientals, pensem que la Gestió Directa és la millor eina. Així mateix, crec que existeixen elements de pes per, com a mínim, plantejar dubtes raonables sobre quin model pot resultar més econòmic. Tota la resta em semblen criteris ideològics imposats pel liberalisme i el capitalisme d’amiguets” .

 

Dies després l’amic i company Pep Martí, fundador de la Marea Blanca de Catalunya, amb la Gemma Tarafa, Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i el Davide Malmusi, Director dels Serveis de Salut de l’Ajuntament de Barcelona plantejaven amb La contractació socialment responsable, una eina més cap a un sistema de salut més públic i més just  que defensant  la preferència per la gestió pública en la prestació d’assistència sanitària de finançament pública i que és possible revertir les privatitzacions,  rescatant pel sistema públic serveis “externalitzats”, concertats o adjudicats a entitats privades,  “es pot auditar la qualitat dels serveis assistencials que a curt termini no es poden passar a gestió pública i es pot millorar l’impacte social i ambiental dels productes i serveis que la gestió pública ha de comprar a tercers”.   

El debat és obert. Les diferents veus que han sorgit   aquests dies  al voltant  de la Contractació publica  socialment responsable  de ben segur que ens han obligat a reflexionar sobre el tema. Però hem d’anar més lluny i fer un pas més enllà : el debat ha d’arribar a la ciutadania en general, sortint de les agendes dels moviments socials, sindicats i partits polítics . Només així podrem avançar en la construcció d’un veritable servei nacional de salut 100 % públic .

Està en les nostres mans.

 

El company Toni Barbarà ens remet el text següent continuant amb l’interessant debat:

 

Expliquen a Diari de la Sanitat (aquí sota link) , autories companys/es i amigues, que

http://diarisanitat.cat/la-contractacio-socialment-responsable-una-eina-mes-cap-a-un-sistema-de-salut-mes-public-i-mes-just/?utm_source=Butllet%C3%AD+El+Diari+de+la+Sanitat&utm_campaign=6141ae6523-Butllet%C3%AD_Sanitat_2017_07_14&utm_medium=email&utm_term=0_be09b88655-6141ae6523-171652621

 Que els resultats de tot allò que ha estat possible revertir a públic en, des de, l’Ajuntament de Barcelona en aquesta curta etapa de gestió municipal ha estat profitós, eficient i objectivament positiu.

Que la línia primera de re-apropiació és possible (no dic “fàcil”) i confirma tots els bons pronòstics en tots el paràmetres d’avaluació.

Que aquest és el camí i la prioritat. Totalment en línia fins aquí.

 Més enllà, però…

S’entén que “mentre tant”, expliquen, cal anar proveint serveis contractats/comprats al mercat . Cap dubte, però sempre i quan quedi clar que aquesta opció d’ immediata necessitat no relega ni oblida la primera vocació de reversió a públic/públic.

La primera pregunta ha de ser: Es pot internalitzar ?? “municipalitzar” ? revertir ? recuperar ?

Pel que fa a serveis no estrictament mèdic-sanitaris (els anomenats de bata blava) i singularment cuina o neteja, som moltes qui pensem que cal integrar-los /reintegrar-lo en molts casos, dins la gestió ampla i complexa de l’assistència global doncs demostradament son factors determinants en el contínuum d’atenció i directament vinculats a la qualitat, la eficiència i sobretot la seguretat del procés.

Que és imprescindible reivindicar amb força, claredat i perseverància aquestes legítimes aspiracions d’un veritable Sistema Nacional i PÚBLIC  de salut en el futur més immediat possible.

La situació actual és d’una gran incertesa i confrontació entre un poderós sector- mercat i uns serveis públics cada cop més afeblits en el seu finançament. 

Per això front la deriva privatitzadora que tot ho parasita resulta urgent i necessari oposar-hi la lluita i defensa del caràcter públic com a objectiu inalienable.

Insistint en que l’ utilització sistemàtica dels eufemismes emprats d’una manera sofisticada pels lobbys del sector empresarial generen molta confusió interessada a l’opinió pública. Termes com “responsable”, “sostenible”, “ètic”, i tantes més, obliguen a confrontar llenguatge,

 Que com reconeix l’article de les companyes, el Grup de Treball, la reflexió i la Jornada van estar protagonitzades per 12 entitats, a més del propi Ajuntament de Barcelona, i el Consorci- CSSC.

Crec procedent assenyalar, un cop més, la necessitat d’incorporar la veu, opinió, condició i saviesa d’ això que en diuen la societat civil organitzada i empoderada. La ciutadania com a titular i protagonista del sistema i les institucions públiques.

No és un formalisme ni una deferència. 

És una necessitat legítima, necessària i determinant. Com ho es la paritat, o l’aportació auditora ciutadana, o el rendiment de comptes, la recuperació i dignificació de l’Atenció Primària, o les legítimes aspiracions de les persones usuàries: de tothom.

No hauria estat gens sobrant la participació de les AA.VV , la mateixa FAVB de Barcelona, altres entitats compromeses i actives en el dia a dia de la sanitat i la salut píblica.

Aquestes reflexions i el mateix meu article referit no pretenen situar-se en la confrontació. Ans al contrari som part i companys de les polítiques democràtiques i de progrés (malauradament escasses) d’estaments o institucions com ara l’Ajuntament de Barcelona. El meu reconeixement, doncs, a la feina feta en la bona direcció.

 I justament per això penso cal ser i exercir des de la crítica i autocrítica honesta per tal de reforçar aquest tarannà de preeminència d’ allò públic en temps convulsos i complicats, crítics potser, on la correlació de forces envers el brutal potencial del sector negoci  la lògica empresarial son violents. 

Ens essent i sobretot el futur de la salut i la sanitat, entesos com a Dret i no com a mercaderia.

Ens hem d’estimar i respectar dient-nos tot allò que calgui i debatre sense qüestionar les nostres afinitats i coincidències.

Ben cordialment i amistosa.

Toni Barbarà                      

Facebooktwitter

2 thoughts on “LES VEUS DEL DEBAT OBERT DE LA CONTRACTACIÓ PUBLICA SOCIALMENT RESPONSABLE

  1. Ara només faltaría la resposta que vaig enviar vía correu electrónic a l’article a Diari de la Sanitat.
    Si seguim el fil cal donar alguna puntada més. O no.
    Toni Barbarà

Respon a marta Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *