No és cap notícia nova que la sanitat pública catalana és la que més percentatge del seu pressupost destina a la sanitat concertada,en concret el 24,8 %. Veure :
Per sota de Catalunya en aquesta cursa desenfrenada hi havien les comunitats de Madrid i Balears. al voltant de casi el 12 %.
Però la sorpresa han estat els pressupostos anunciats pel 2018 a la sanitat madrilenya ja que destinaran a la sanitat concertada un total de 977 mil.lions d’euros, 70 més que als pressupostos del 2017. I no és un fet ocasional. Del 2015 al 2016 l’increment ha estat de 839 a 870 mil.lions. Per tant hi ha un increment continu. No és un fet aïllat.
Aquesta mal anomenada “col.laboració públic-privada” (ara en procés de renovació de lèxic “col·laboració públic -social) és en realitat una privatització dels recursos públics. Això malgrat que moltes vegades la ciutadania el que percep directament en ser atès sense haver de pagar-lo és que es tracta d’un servei públic, o al públic. Doncs no, el més cert és que aquest transvasament de recursos, aquesta veritable parasitació de la sanitat pública, permet engreixar els beneficis al sector privat a costa dels sempre escassos diners públics.
Les polítiques de mercantilització i privatització de la salut no son pas, com veiem, patrimoni d’un govern determinat: tant a Catalunya com a Madrid, com a qualsevol comunitat autònoma, es duen a terme així com a la resta d’Europa. Aquesta és la crua denuncia que cal fer del robatori que suposen unes polítiques neoliberals que comparteixen sota el paraigües i la protecció dels mercats i de la pròpia U, E.
Per això hem de seguir totes i tots al carrer defensant una sanitat 100% pública, universal i gratuita aquí i a tot arreu.
No estem sols en la nostra lluita i estem establint aliances i xarxes per actuar en comú a diversos territoris, front a diversos governs, tant a Espanya com a Europa. Plegades i junts haurem d’ aturar aquest robatori impune i generalitzat, haurem de revertir l’ actual situació, construirem un nou i renovat Sistema Públic de Salut.