

No som conscients que, a més de proporcionar una neteja i retirada de les fulles caigudes -especialment a la tardor- dels nostres carrers i parcs, aquests instruments de neteja aporten pols, fines partícules suspeses i altres impureses que poden alterar la nostra visibilitat i respiració, entre molts altres efectes.
Isabel Zafra és membre de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès/Marea Blanca de Catalunya

Si hi ha alguna cosa que més molesta del seu ús, és l’hora a la qual s’utilitza i la quantitat de pols que aixequen. Aquests instruments de neteja som molts negatius per les persones, pel soroll ambiental que generen, amb el consegüent estrès i irritabilitat social, i la brutícia i la pols que aixequen al carrer, embrutant els cotxes, el mobiliari urbà i carregant d’impureses i pols l’aire que respirem.
Els bufadors de fulles són un focus de contaminació acústica i ambiental. Si l’aire de les ciutats ja és dens de per si mateix, la capa de pols i petites partícules que aixequen els bufadors, poden ser bastant perjudicials i perillosos. Perquè no som conscients que, a més de proporcionar una neteja i retirada de les fulles caigudes -especialment a la tardor- dels nostres carrers i parcs, aquests instruments de neteja aporten pols, fines partícules suspeses i altres impureses que poden alterar la nostra visibilitat i respiració, entre molts altres efectes.
El problema, per tant, de la pols i les partícules en suspensió és que poden ser tan petites que passen a través de les vies nasals fins als nostres pulmons, causant seriosos problemes respiratoris, especialment en aquells grups més vulnerables -com els nens, els ancians o les persones amb asma, al·lèrgies respiratòries i conjuntivitis al·lèrgica-.
Es per això que alguns ajuntaments han optat per implantar diferents Ordenances que els prohibeixin, o limitin els decibels (no superant els 65-70 db)
Existeixen certs municipis que ja han prohibit l’ús de bufadors de fulles, al·legant la contaminació de l’aire i el carregós soroll que molesta als veïns. Per això, per apilar i recollir les fulles simplement recomanen els mètodes tradicionals: els rasclets o escombres que recullen les deixalles de parcs i jardins, o bé aspiradors.
Si la vida i el desenvolupament de determinats ecosistemes pot ser complex en les grans ciutats, els bufadors de fulles els suposen una trava més, i és que el pas d’aquestes eines de neteja per parcs, jardins i la superfície del sòl en general, pot resultar devastador per a la microfauna i la biodiversitat urbana, degut, principalment, a la seva força motora i intensitat, que arrenquen d’arrel, destrossen i escampen pols i partícules.
És per això que, nombrosos experts i tècnics mediambientals són una mica escèptics sobre aquesta mena de pràctiques, perquè alteren el cicle natural d’insectes -com el de les aranyes o formigues- o petits animals -com els ratolins, esquirols, gats o gossos de carrer-, espantant-los, omplint de pols i volant per l’aire l’espai on habiten o realitzen les seves necessitats vitals. Per no esmentar els ecosistemes vegetals que resulten alterats i/o arrencats davant aquesta força irresistible, com les zones amb molsa, herba, gespa o flors.
Des de fa temps hem demanat als ajuntaments del Baix Vallès que substitueixin els bufadors de fulles per altres mètodes més ecològics i respectuosos amb el medi ambient i la salut de les persones..

