“Necessito treure’m la mascareta, sortir al carrer, respirar fons i cridar fort, molt fort, per poder treure tanta ràbia acumulada”

Facebooktwitter

Davant del dolor , la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa fa una enèrgica crida a la mobilització ciutadana

“El culpable de tant de dolor no és un virus, no us enganyeu, hi ha responsables, i ells si que tenen nom i cognoms, són aquells que, des del govern i les elits, han creat una sanitat a la seva mida, una sanitat pública cada dia més retallada”

El meu nom no es important, tant es quina sigui la meva identitat, perquè avui, les meves paraules, no vull que em representin només a mi.

Nosaltres, la majoria dones, som persones preparades, responsables i, sobretot amb molta vocació, sinó ¿com penseu que la sanitat hauria tirat endavant després de tants anys de maltractaments? Moltes companyes han parlat de la manca de material i recursos: un cuiner no pot treballar sense uns bons ganivets, un fuster necessita serres, un pagès un tractor per a poder llaurar la terra. Nosaltres portem anys treballant amb ganivets que no tallen i tractors que no llauren, i ara, mira per on, un virus, ens ha vingut a demostrar que la frase tant de cops repetida des de els moviments civils “RETALLAR EN SANITAT MATA” s’ha fet realitat per a tots.

 

En primer lloc els protocols que arribaven de la Conselleria de Salut canviaven a cada moment, de manera que semblava ben bé que aquests no s’adaptaven a les necessitats existents sinó als limitats recursos existents en aquell moment; els primers dies, les mascaretes FFP2 escassejaven molt, conseqüentment no arribaven a tothom, així les coses, el protocol deia que només s’havia d’utilitzar en els pacients de covid19 confirmats, és a dir, amb PCR positiva; pel que fa als sospitosos, o els que estaven pendents de confirmació de la PCR (hem de pensar que els resultats, en aquelles primeres setmanes, podien tardar fins a tres dies a arribar), deien, n’hi havia prou amb la mascareta quirúrgica; en el moment en que varen començar a arribar més mascaretes del tipus FFP2, el protocol va tornar a canviar, i, ara, en aquesta nova realitat, ja s’havien de fer servir en tot tipus de pacients; i es més, no t’atreveixis a treure’t la mascareta, contaminada, bruta i suada, utilitzada durant tres dies, en cap moment ni espai de l’hospital, doncs qualsevol company et pot delatar i això et pot comportar una sanció de vint dies sense sou i sense treball: això té un nom i és el de CAÇA DE BRUIXES; que pretenen aconseguir amb aquest comportament? Amb aquest tipus d’ordres? Ens diuen “No pengeu fotos a les xarxes” “no feu vídeos” “no demaneu, no en tenim” “no podeu descansar, no hi ha més personal” no, no, no … la resposta sempre es NO. “No us queixeu més” “ja n’estem farts quines ganes que tot això s’acabi”, doncs mira que nosaltres … Estem cansats, molt cansats, i no volem sentir més ràbia, ni més impotència ni més por; on són els directius dels nostres hospitals? On són els que ens governen? Que han fet per nosaltres? On eren quan els hem necessitat? Com, quan i de quina manera ens pensen recompensar, tantes hores de feina i d’esforç?

El culpable de tant de dolor no és un virus, no us enganyeu, hi ha responsables, i ells si que tenen nom i cognoms, són aquells que, des del govern i les elits, han creat una sanitat a la seva mida, una sanitat pública cada dia més retallada i privatitzada, amb portes giratòries que permeten d’una manera legal i impune el transvasament de diner públic a mans privades pel benefici només d’uns pocs.

Que més ha de passar per que el poble reaccioni?

Necessito treure’m la mascareta, sortir al carrer, respirar fons i cridar fort, molt fort, per poder treure tanta ràbia acumulada:

LA SANITAT NO ES UN NEGOCI, ÉS UN DRET

PER UNA SANITAT CENT PER CENT PÚBLICA I DE QUALITAT, LLUITA I MOBILITZA’T.

 

Platafirma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa Marea Blanca

Facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.