“NO TENIM RES” 12 DE MAIG DIA INTERNACIONAL DE LA SÍNDROME DE SENSIBILITZACIÓ CENTRAL

Facebooktwitter

Divendres a la tarda a la Plaça Sant Jaume. Dones amb màscares. També algun home. Gent que no es coneixia entre sí però si que els uneix una mateixa cosa: són afectades de SSC. I qui les acompanya, la seva parella, amics, familiars també formen part d’aquella part invisible de la societat que pateix cada dia, sense cap mena de vacances.

Ja intentavem avançar a l’article LA REALIDAD DE LOS ENFERMOS DE SSC: 12 DE MAYO, DIA INTERNACIONAL DE LOS SINDROMES DE SENSIBILIZACIÓN CENTRAL quina era la vida que patien i vivien les persones afectades . Però no hi ha res com sentir-les a elles mateixes explicar-ho com en el video de Sicom :

 

 


L’acte va ser introduït pel company Toni Barbarà que va recordar precisament que la Marea Blanca de Catalunya havia fet el seu primer acte reivindicatiu al mateix lloc i el mateix dia compartint espai de lluita amb els col.lectius d’afectats iafectades per les SSC.

Tot just després Montse Reyes, de la Paicam i vinguda expressament del Maresme amb gran esforç va procedir a la lectura del manifest inspirat en unes paraules d’una altre persona afectada, Clara Valverde:

Avui no celebrem res.

Per que hi han 250.000 persones que no tenen accés a la sanitat pública.

Per que hi han milers que no podrán sortir de casa seva , igual que ahir, igual que demà.

Per que el Departament no forma metges  ni hi han prou unitats especialitzades.

Per que gran part de la societat pensa perversament que només som una colla d’histèriques o miren cap a un altre costat quan veuen el patiment nostre.

Hi ha dignitat en la nostra vida quan hem d’estar tancades a casa sense sortir?

Hi ha dignitat en la nostra vida si no podem ni demanar ajuda?

Hi ha dignitat quan no tenim atenció médica  ?

Hi ha dignitat quan algunes pensen en manllevar-se  la vida per escapar d’aquest infern en vida?

Avui no som totes aquí. Les sabates buides que hi han al nostre davant representant a totes a aquelles persones que es troben en aquesta situació, afectades pel Sindorme de senibilització central i no poden venir. No som invisibles malgrat moltes persones  no  ens vulguin veure.

Estem a Barcelona però avui a totes les ciutats del món hi som.

Som mil.lions d’absents, #millonesausentes .

I no som invisibles. Ens volem fer veure  als politics,  a les administracions, als i les  professionals de la sanitat , al conbjunt de la societat.

Som mil.lions d’absents, #millonesausentes.

Després va ser el torna d’altres afectades i familiars. Un acte reivindicatiu, humil però imprescindible, simbolitzat en unes sabates buides.

De les persones que van acostar-se  vem tenir afectades que venien de Cambrils, i gent que a travésde les xarxes havia conegutr l’acte. També es va apropar la Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa.

“Si abans teníem visites cada sis mesos no pot ser que ara les tinguem cada any o any i mig”

Però no només va ser Barcelona on es va recordar que era 12 de Maig A molts altres llocs també es va recordar a les persones afectades per les SSC. A Mollet per exemple  Els malalts de fibromiàlgia de Mollet i comarca denuncien un empitjorament del servei que reben .

 

Davant de l’Ajuntament d’aquesta localitat del Vallés ,  Remei Lòpez , presidenta de   l’Associació Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica, Sensibilitat Química Múltiple i persones afectades per radiacions ambientals de Mollet i Comarca (AFIMOIC). va llegir un manifest reivindicant la necessitat d’un gran esforç per part de la societat i de laclasse política.

 

 

L’acte va tenir el suport dels diferents grups municipals així com la dels companys i companyes de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallés.

Facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.