NOU CONSELLER, CANVI DE POLÍTIQUES ?

Facebooktwitter

IMG_4550.1

Una de les conseqüències de la investidura del nou President de la Generalitat, ha estat la substitutció en el govern del fins ara Conseller Boi Ruiz, agent al servei de Mordor i les forces neoliberals del bussines friendly per un de nou, Antoni Comin. Si bé en principi qualsevol canvi seria a millor del que ha patit aquests país en mans de l’anterior Conseller i els seus amiguets, les sensacions són contradictòries davant  per una banda les seves primeres declaracions , i per altre els agraïments i abraçades a Boi Ruiz en elseu comiat del DepartamentLes ciberactivistes de la LLiga SSC el consideren més aviat un “sabotejador” de la ILP presentada en temps del tripartit sobre la Fibromialgia i SFC .

Però un primer canvi s’ha produït aquesta mateixa setmana: TV3 truca a la porta de la marea Blanca de Catalunya. Són només 40 segons però esperem que no siguin els darrers i  esperem que en la televisió pública principal  d’aquest país importin més els criteris  periodístics que els de fer de portànveu del govern.

toni tv3

Toni Barbarà , company de Dempeus per la Salut i membre de la Comissió Permanent de la Marea Blanca de Catalunya parla a TV3. Un canvia real o només d’imatge ?

Que cal un canvi és evident per a gairebé tothom. Metges de Catalunya demana al nou conseller que acabi amb les retallades i amb la privatització de serveis , tal com ens ho explica la periodista Caralp Mariné a El Diari de la Sanitat, de fet li demana que “enterri les retallades” i  alhora qualifica de “suspens inapel.lable” la tasca de Boi Ruiz al front de la Conselleria.

El Comissionat de Salut de l’Ajuntament de Barcelona (Gemma Tarafa, Pep Martí i David Malmusi) en article d’opinió a Catalunya Plural sota el títol Mai més pot passar el que ha passat amb la sanitat catalana  fixa el seu posicionament tant sobre l’anterior època de Boi Ruiz com per al futur i que reproduïm:

Ara ja coneixem el que ha passat a la sanitat pública aquests darrers anys fruit de les polítiques del govern de la Generalitat. Han retallat el pressupost  dels centres  públics en un 14% (1.500 milions menys des del 2010), 160.000 pacients en llista d’espera per operar i 200.000 esperant una prova diagnòstica, retallades de sous als treballadors del sector de  fins a  un 25% a l’ICS i pèrdua de 6.000 llocs de treball, dificultats financeres per renovar el material tecnològic i manteniment. Això ha comportat aprimar i degradar el sistema sanitari públic, retallant pressupostos, precaritzant les condicions laborals dels treballadors  i professionals, tancant serveis als hospitals i als centres d’atenció primària, provocant amb aquestes mesures pèrdua de qualitat assistencial, dolor, angoixa i complicacions.

Com que el sistema públic no podia complir   amb qualitat i accessibilitat per culpa d’aquestes retallades, el govern aprofitava per portar a terme la seva política  de privatitzacions i externalitzacions donant diners públics per fer assistència a empreses concertades privades amb afany de lucre, derivant pacients que no podien atendre els centres públics pel tancament de serveis, a aquestes empreses privades que fan negoci amb la nostra salut amb diners públics. D’això nosaltres en diem privatitzar la sanitat, que vol dir pagar a privats del negoci el que hauria de fer el sistema públic.

 Posarem l’exemple de Barcelona ciutat, on tenim concertats pel Servei Català de la Salut -que  és  el qui paga els concerts amb  diners  dels pressupostos públics- vuit hospitals. Un d’ells, el de Vall d’Hebron  és  propietat de la Generalitat, quatre  són  concertats amb entitats públiques (Consorcis -Hospital Clínic, Parc de salut Mar i Dos de Maig- i Fundacions-hospital de Sant Pau-) amb participació majoritària de la Generalitat en els seus òrgans de direcció, dos  són  hospitals privats sense afany de lucre i amb vocació i valors de servei públic (Sant Rafael i Plató) i un hospital que és de propietat i gestió d’una empresa multinacional privada amb afany de lucre (Sagrat Cor). A aquest hospital, els seus accionistes volen a final d’any els seus beneficis econòmics  ( si no, tancaran l’empresa o demanaran un rescat) fet pel qual part dels diners públics que donem amb el seu concert no aniran a fer salut sinó a mans d’uns quants accionistes.

Durant aquests cinc anys de crisi el govern  ha  aprofitat per retallar en un 14% el pressupost de Salut als serveis públics mentre que a aquest hospital privat amb afany de negoci li ha anat derivant pacients que no podien atendre al sector públic retallat, augmentant a aquesta empresa el seu concert en un 26% entre el 2010 i el 2014, any  en què  els quatre grans hospitals de la ciutat i alguns de fora van haver de derivar 4.000 pacients per ser operats a aquest hospital privat. A això nosaltres en diem privatitzar els recursos públics. Malauradament, aquest hospital no és l’únic exemple, ja que les empreses amb afany de lucre són presents en tots els nivells assistencials, i fins i tot majoritàries en centres sociosanitaris, rehabilitació o transport sanitari, entre altres.

Si tornem a obrir plantes d’hospitalització tancades, si tornem a obrir quiròfans i contractem al personal que s’ha acomiadat aquests anys, podrem fer, en els centres públics sense negoci, amb els mateixos diners que teníem  el 2010 , tota la feina de qualitat que els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país necessiten i la tenen com un dret. Per això volem treballar amb el nou Govern i nou Parlament de Catalunya per revertir aquestes polítiques, i per defensar aferrissadament la protecció de la salut i l’atenció en el sistema sanitari públic, universal i de qualitat, per defensar els drets dels ciutadans i ciutadanes i per no convertir la salut en una mercaderia. En aquest camí ens trobaran, com a Ajuntament de Barcelona, a col·laborar i responsabilitzar-nos per fer-ho possible.

“Si tornem a obrir plantes d’hospitalització tancades, si tornem a obrir quiròfans i contractem al personal que s’ha acomiadat aquests anys, podrem fer tota la feina de qualitat que els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país necessiten”, asseguren Gemma Tarafa, Davide Malmusi i Pep Martí, del Comissionat de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.

No és l’únic Ajuntament ja en moviment davant el nou Conseller: els alcaldes de Gavà i de Viladecans li demanen al nou Conseller que compleixi els compromisos amb l’Hospital Viladecans i li demanen una reunió urgent.

 També la  Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya fa un seguit de demandes al nou Govern de la Generalitat,que es resumeixen en els següents punts:

 -Volem garantir una sanitat pública al 100% i de qualitat, i per això cal esmenar les polítiques sanitàries que s’han dut a terme els darrers anys a Catalunya.

-Cal que s’aturin les externalitzacions d’aquells serveis rendibles que s’estan donant a entitats amb ànim de lucre.

-No volem privatitzacions de cap tipus d’activitat sanitària a costa de diners públics.

-Volem que es reobrin quiròfans i plantes tancades per alleugerir llistes d’espera quirúrgiques tot complint amb les intervencions anomenades “garantides” o, més ben dit,  amb termini màxim d’accés garantit.

-També cal disminuir les llistes d’espera de proves diagnòstiques i de visites a especialistes.

-Exigim transparència sobre totes les partides del pressupost destinades a sanitat.

-Volem una oferta pública d’ocupació proporcional als llocs de treball que tenim vacants, per tal de crear ocupació estable.

-També cal recuperar els drets laborals perduts des de 2012 i una recuperació salarial, que fomenti el consum.

-Pel que fa a l’ICS, estem totalment en contra del seu desmembrament sigui quina sigui la fórmula que es vulgui aplicar (crear nous consorcis, crear NIF propis, EBAS…).  I no volem que es faci activitat privada a l’ICS (després que s’aturés l’intent de regular-ho).

-També estem en contra del projecte VISC+, que permetia la venda de dades sanitàries, especialment protegides per la Llei Orgànica de Protecció de Dades (actualment també aturat).

-Caldria més inversió a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, i per això seria necessària una reestructuració de l’Atenció Primària de Salut.

-I, en definitiva, no volem que es faci negoci amb la nostra salut.

La Marea Blanca de Catalunya anirà a parlar amb el Conseller, a explicar-li per una banda quin model sanitari volem, recollit en el nostre decàleg i alhora exigir mesures urgents per paliar els desastres causats pel tifò Boi Ruiz. 

 

Facebooktwitter

One thought on “NOU CONSELLER, CANVI DE POLÍTIQUES ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *