El passat 27 d’abril un dels sindicats de l’Hospital Taulí , en concret CATAC, davant de la situació diària de les urgències per la manca d’espais i recursos tant materials com humans es preguntava “No serà que volen donar a entendre que patim de saturació per poder seguir fomentant derivacions?”.
Veure Les urgencies del Taulí i la manca de llits.
La resposta a aquella pregunta la trobem als articles de la periodista Caralp Mariné al Diari de la Sanitat a Catalunya Plural :
L’hospital públic de Sabadell deriva pacients al grup privat IDCsalud mentre manté llits tancats
i la seva continuació Professionals de l’Hospital Parc Taulí denuncien mesures d’estalvi que obliguen a donar altes prematures
La falta de recursos segons afirma la directora executiva del propi centre en una carta dirigida als pacients s’imposa com a justificació per a les derivacions
Ens trobem davant un fet incontestable. La degradació progressiva i conscient d’un servei públic genera tal empitjorament pel ciutadà que permet justificar per part dels gestors públics l’aplicació de solucions externes al propi servei, és a dir, recórrer al sector privat. Toni Judt, en el seu llibre “ “ en explicava com el govern de Margaret Tatcher ho va aplicar en molts sectors públics, per acabar finalment privatitzant-los a costa de tos els ciutadans i en benefici d’unes elits , no industrials, sinó especulatives. El resultat va ser la seva descapitalització la pèrdua de control democràtic sobre importants sectors i a sobre, encara una major degradació de la prestació del servei.
Boi Ruiz s’ha passat tot l’estiu desganyitan-se per a desmentir que hi haguessin privatitzacions a la sanitat pública catalana, al Parlament, en premsa o en televisió. Doncs bé senyor conseller de sanitat del govern dels millors: quan des de la sanitat pública es fan derivacions, un part del cost d’aquestes no va a la prestació del servei bé en sous de treballadors, o en recursos materials, sinó a beneficis d’accionistes d’aquella empresa privada. Per tant vostè privatitza els recursos públics .
En favor de qui? En favor d’una empresa que casualment ha tingut en càrrecs directius dels dos centres on es deriven als pacients a l’actual directora executiva de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell (el seu nomenament al Taulí es de desembre de 2014). Si això no és un cas de portes giratòries….però que podem esperar quan el Conseller es president d’una patronal del sector? Creuen aquests gestors en el sector públic? Sí….. en la mida que beneficia al seu sector privat del que provenen.
Per postres IDCsalud, holding sanitari controlat per un fons de capital risc ha vist incrementada les seves contractacions amb el Servei Català de Salut alhora que es redueixen els pressupostos del CatSalut un 16 %.Pura coincidència o és una maldat pensar en altres coses?
Boi Ruiz tornarà a dir que es un fet aïllat… com el cas INNOVA, les pròtesis, SAGESSA, i tot un seguit de personatges que amb el consentiment d’un govern neoliberal (el de Convergència) i amb el silenci del principal partit de l’oposició, Esquerra Republicana, han pul•lulat en els diferents nivells de gestió de la sanitat pública al nostre país. No ens cansarem de repetir que no es tracta pas d’un fet aïllat ni casual. Es una conseqüència sistèmica,clara i inevitable de la gestió de del Conseller i del model sanitari públic “català”, . La confusió publicoprivada tot tipus de martingales i conxorxes ja plantejades directament per l’informe de PWC que en el seu moment va veure la llum. . “A río revuelto, ganancia de pescadores”.
L’article de Caralp Mariné aprofundeix en el que suposen aquestes derivacions per als malats, imposant uns trasllats a centres amb dificultats de transport pels pacients i familiars, un retorn a la mínima complicació en el tractament, reducció de boxes i llits en urgències psiquiàtriques, atenció per personal no especialitzat de pacients en desintoxicació, i fins i tot altes prematures atesa la pressió que pateixen els professionals.
Usuaris i treballadors, ciutadans tots, tenim una data en el calendari: les eleccions al Parlament del 27 de setembre. Per que volem decidir-ho tot, quan anem a votar cal recordar que ens hi va la vida.
