Divendres passat dins el marc de reunions pel Pla de Xoc companys de la Marea Blanca de Catalunya van acudir al Departament de Salut. El company Toni Barbarà ens ha peparat una petita crònica per que així tots puguem conèixer de primera mà que es va dir i sobre tot que ens van dir.
A partir d’aqui comença el Toni :
Marc: Segona trobada del Departament (Catsalut amb entitats socials). Seguiment dels acords i actualització. Convocada des de la Direcció de Participació social.
Pel Departament de Salut Yolanda Lejardi, Josep Mª Argimon, Cristina Nadal, Ivan Planas… El Sr Argimon marxa per motius d’agenda a la mitja hora d’iniciar la trobada. El Sr. Ivan Canales s’incorpora a l’hora de l’inici del debat.
Amb diverses entitats associatives, entre les quals Marea Blanca de Catalunya, representada per Trini Cuesta, Rosa Camí, Antonio López i Toni Barbarà .
Aquestes línies no pretenen ser una Acta de la trobada. Esperem reble la pre-acta que ens farà arribar el Departament (Sra. Lejardi). Sí, en canvi, intento aportar criteris i elements argumentals pel debat obert i en curs. Sobretot pel que s’utilitza com “auditoria”, Llistes d’espera, “Plans de xoc”, etc.
AUDITORIA.– Un dels temes d’entrada va ser rebre informació del moment pel que fa l’encàrrec d’una auditoria independent del Departament per avaluar el registre i gestió de les llistes d’espera, que va ser acordat en la primera reunió. Se’ns diu que està en fase de licitació, que calculen tenir en marxa el treball per l’octubre -novembre i esperen resultats pel desembre, aprox. Insisteix en la complexitat i necessari rigor extrem en la metodologia, la qual cosa aporta credibilitat i neutralitat de resultats. La qual cosa explica que no hi “participi” ciutadania de base, que era una d les nostres preguntes prèvies.
La Dra. Nadal ens explica la complexitat i rigor formal l’hora de treballar una auditoria, que serà exclusivament del “registre” de llistes.
També deixa caure que entre un 20 i un 30 % de persones convocades a visites d’especialitat o proves diagnòstiques, no s’han presentat a la cita. Quan li preguntem si s’ha demanat els motius, ens diu que no consta. Li aportem, que com segurament ja sap, quan les esperen es dilaten tant i més, moltes persones no hi aniran, ja sigui per haver resolt per altres vies (privades !), per haver-se curat espontàniament (i oblidat del cas), o per haver-se mort.
Reconeix que les llistes quirúrgiques (un cop registrades) son de més fàcil control que no pas les visites i proves diagnòstiques.
Contraposem a les informacions rebudes que aquest tipus d’auditoria serà poc útil en no esbrinar els casos, els temps, els procediments, i en definitiva la recerca de les causes causants en cada cas i en cada centre i/o territori.
També que nosaltres (tampoc) som especialistes en auditories, però com a moviments socials coneixem de les bones practiques i millors resultats de les anomenades AUDITORIES CIUTADANES que garanteixen, no sols transparència, sinó participació de la ciutadania i de les persones usuàries, i col•lectius organitzats en la mètode de treball. Adjuntem, al final de la pàgina links sobre Audita Sanidad i la seva experiència en la Coordinació de Marees Blanques.
Conclusió: la “neutralitat” en el mètode no exclou la participació de la ciutadania com a referent, fons de dades, informacions, i contrast. Ben al contrari.
El segon debat immediat va ser les accions (aportacions dineràries) per pal•liar les llistes en forma del que en diuen Plans de Xoc. Un milions que s’utilitzen de forma paral•lela al pressupost de forma habitual i en resposta a un cert alleugement de les llistes més llargues o les patologies més greus (10 en concret) . L’ actual 2017 està en marxa des de l’abril.
Ens explica la Dra. Nadal que una de les dificultats més serioses en aquestes accions es la manca d’especialistes capacitats per certes tècniques. Arriba a afirmar que “més que no pas un problema de diners. És un problema de trobar professionals”. Respondrem en els nostres torns que professionals i treballadores n’hi ha, si se’ls contracta en condicions, estables, dignes, salarials, … Les llistes de persones plenament capacitades que es veuen obligades a emigrar a la recerca d’altres economies, és un fet palès, preocupant i creixent.
PLANS DE XOC.– Interpel•lats al respecte li manifestem que per la Marea Blanca, i dins els matisos obligats per l’amplitud i heterogeneïtat de la plataforma, la nostra posició confronta de fons amb els criteris del “plans de xoc” i neguem la major. Aquests “apòsits” o tractaments puntuals i limitats del problema esdevé una paradoxa notòria quan per altra banda , i l’estiu és un exemple paradigmàtic, es continuen tancant serveis, quiròfans i llits…amb la conseqüent i inevitable generació de noves i més llargues llistes d’espera.
El primer Pla de Xoc hauria de ser – prioritat de substrat polític- no retallar ni derivar fora del sistema públic. Esmerçar tots els recursos públics en la millora del sistema de forma continuada i estructural: manteniment de personal, cobertura de baixes i vacances, continuïtat de llits, serveis i activitat…de tal forma que la continuïtat de les activitats sense “estacionalitat” permetria anar eixugant de forma molt visible i definitiva les llargues cues d’ esperes, fent de període com l’estiu temps per reduir llistes i desesperes. Seria una excel•lent oxigenació de les llistes, just, necessari i de la major eficiència.
Per contra vam argumentar que la contractació de paquets d’activitats, majorment quirúrgiques, en forma de plans de xoc i sota la cobertura de pal•liar les urgències, suposa a la fi una nova però veterana formula d’externalització/privatització, en “concursar”- adjudicar de manera poc transparent i no controlable, veritables paquets de accions que suposen una font de negoci ràpid, segur, i enormement lucratiu per a empreses directament privades o pseudo-privades dels Siscat, que fan literalment el seu !agost”. Aquesta afirmació va ser negada frontalment pel Sr. Planas i va generar un moment de confrontació sobre la veracitat de les fonts. Ens vam comprometre a fer arribar al Sr. Ivan articles d’ informacions que sembla ser no coneix o que no formen part de la seva hemeroteca o bibliografia habitual.
Una darrera espurna a títol d’anècdota va ser un debat emergit a rel de la qualificació d’alta ajuda per part de la Tele-Medicina en opinió d’un company del moviment social de “malalties rares”. Les opinions van quedar paleses.
El debat, sens dubte interessant i necessari ha de continuar… Tenim les nostres raons.
Toni Barbarà -Badalona, 18 juliol de 2017