El sistema sanitari ha estat sotmés a una prova de força brutal. L’atenció primària s’ha fet càrrec de prop del 80 % de les persones amb possible coropnavirus i els hospitals han tingut la capacitat de gairebé triplicar el número d’UCI’s . Això si, algú es va deixar el tema de residències pel camí. Inevitablement el COVID19 ha entrat a les nostres vides i h s’ ha quedat entre nosaltres. Hem de seguir sent prudents i mantenir les mesures oportunes per evitar nous contagis.
Però resulta que si vas a les urgències de l’Hospital de Callela és una altre món. En el mateix espai hi convivuen petits i grans , sense mantenir les distàncies necessàries … i amb casos possibles de Covid pel mig, dels quals dos van donar resultat positiu. Vas per que a la teva filla ha petit un accident, res de l’altre mon, però pots sortir amb Covid. I amb poc personal, sesnse especialites ja que t’acaben derivan cap a Vall Hebron. L’abandonament de l’Hospital de Calella es discriminació cap a la seva ciutadania. A dia d’avui encara hem de fer un esforç. Totes. També a Calella.
No és cap retret. però com algú ha dit més val un rebot que un rebrot.