Els Fons Europeus han d’ajudar a finançar les polítiques públiques necessàries per a enfortir els serveis bàsics essencials sota una gestió pública i democràtica
També per crear el conjunt de serveis que facin de les cures una responsabilitat col·lectiva,
Si no aturem el canvi climàtic, no hi haurà futur per a la propera generació
La pandèmia ens aboca a la següent gran crisi d’aquest sistema capitalista. Per a paliar els seus efectes, la Unió Europea emetrà durant aquest 2021 i 2022 els anomenats “Fons de recuperació econòmica” o “Next Generation UE”. El seu cost recau en la propera generació, és a dir, sobre les espatlles de les joves que ara tenen 15 anys. Segons el seu discurs, crearan un futur “més ecològic, digital i resilient”.
Tanmateix, si no aturem el canvi climàtic, no hi haurà futur per a la propera generació. Com ho faran les nostres filles per a fer front aquest rescat desesperat de la nostra economia de a curt termini? Si aquest diner no s’inverteix en assegurar-les-hi un futur, sinó en inversions en combustibles fòssils, en hiperdigitalització, en el sector privat, en el creixement il·limitat… quina generació serà en condicions de retornar aquests fons d’aquí 30 anys? És necessari garantir que les inversions realitzades no deixin a ningú enrere, per a sortir d’aquesta pandèmia amb una economia i una societat més resilients, igualitàries, justes i sostenibles. Els Fons Europeus han d’ajudar a finançar les polítiques públiques necessàries per a enfortir els serveis bàsics essencials sota una gestió pública i democràtica tal i com demana la societat. Necessitem enfortir el sistema social de protecció per atendre als sectors més vulnerables i a les persones que perdran el lloc de treball. També per crear el conjunt de serveis que facin de les cures una responsabilitat col·lectiva, així com per a l’impuls de sectors econòmics essencials en el context de la crisi global, energètica, ecològica i climàtica, que ens permeti transformar i relocalitzar una economia fòssil insostenible i presonera en el parany sistèmic del creixement.
Fa setmanes que escoltem notícies sobre aquests fons en els mitjans de comunicació sense que encara hi hagi hagut una comunicació clara. Per això denunciem avui, davant de Delegació del Govern a Barcelona i Subdelegació a Tarragona:
● La falta de transparència, accés a la informació, control públic i bon govern en l’adjudicació dels Fons de recuperació europeus. No s’ha facilitat la implicació de la societat civil ni trasnparència, vulnerant el dret a l’accés a la informació i a la participació. El govern de l’Estat espanyol hauria d’explicar les reformes que planeja i sotmetre-les a l’escrutini públic, així com explicar que procés de diàleg segueix amb tots els actors, incloent les Comunitats Autònomes. De fet, així ho exigeixen els criteris sobre les consultes a realitzar per la pròpia Comissió Europea per aquests plans.
● Denunciem la falta de planificació per a la gestió d’aquests fons. Ens arrisquem a convertir-los en una “carta als Reigs Mags” per part del Govern Central, el de Catalunya i els grans sectors econòmics. On s’urgeix mitjançant a consultores a què grans sectors privats presentin projectes i a què els diversos governs desenterrin projectes antics que no varen aconseguir finançar al seu dia per a pujar-se a l’onada. Sense criteris clars de transformació ecològica.
● Denunciem la falta de criteris climàtic i mediambientals estrictes. Tenim molt que opinar en relació a què criteris d’elegibiitat s’han de prendre per a filtar els diversos projectes. Volem plans vinculants per a reduir les emissions de gasos efecte hivernacle i la pèrdua de biodiversitat en els sectors i empreses afectats, sense acceptar projectes que no tingui fites e indicadors mesurables per als objectius en matèria d’eficiència energètica i climàtica. No podem caure en el Greenwashing especulatiu per part de les empreses que aspiren a rebre els fons.
● Denunciem l’escasa ambició en matèria de reducció de les desigualtats i reconeixement de drets dels sectors més castigats per la crisi global com són les dones i els migrants. Els projectes han de presentar informes d’impacte de gènere i incloure criteris socials que incorporin els sectros més vulnerables en la recuperació. Així com, indicadors que avaluin els avenços en la igualtat de gènere de rendes i drets.
● Denunciem la concentració en els grans actors del sector privat. La pandèmia ha evidenciat encara més la crisi sistèmica i la urgència de rependre el paper i la responsabilitat de l’Estat en les polítiques públiques. Mentre, per a gestionar els fons s’ha subcontratat a grans consultores del sector privat amb clars interessos coorporatius. La quantia dels fons no ha de ser obstacle per a garantir l’accés als mateixos per part de petittes empreses de l’economia social i solidària, que sovint hi són més properes a la veritable sostenibilitat que la majoria dels grans conglomerats
empresarials, i evitar com sigui la concentració dels fons en unes poques mans.
● Denunciem les col·laboracions públic-privades, que signifiquen la privatització de l’acció i polítiques del govern al servei de poderosos interessos privats i no a l’interés públic, facilitant els casos de corrupció, sobrecostos, o socialització de pèrdues en diversos sectors. El pla de recuperació hauria de promoure la desprivatització i desmercantilització de serveis bàsics, el control públic i social sobre els pilars fonamentals que sustenten la vida en la nostra societat.
● Denunciem la “hiper-digitalització”. Més del 30% dels 140.000 milions d’euros van cap a la transformació digital. Sabem que aquesta transformació digital, on el major protagonista és el desplegament del 5G, va de la mà d’un augment esponencial del consum energètic, l’extrativisme miner, la producció de residus tecnològics i de la possibilitat de control de la població pel tractament de les dades recollides per aquesta xarxa. L’aposta per un procés d’hiperdigitalització accelerada ens allunya així de la resiliència social i ecològica que l’actual crisi global requereix.
I com hauríem de gestionar aquests fons? Per tot plegat, des de les entitats socials i ambientals reclamem:
● Transparència en la presa de decisions i en els criteris d’adjudicació.
● Reclamem que es destini un 50% de la contractació per a projectes locals que enforteixin la relocalització econòmica i l’economia social i solidària.
● Reclamem que es destini un 50% del pressupost a la posada en marxa d’una transició ecològica real.
● Reclamem que els projectes estiguin travessats per la perspectiva de gènere.
● Els projectes han de tenir com a criteri prioritari el sosteniment de la vida.
● Els projectes han de prioritzar les col·laboracions públic-comunitàries.
● Reclamem més inversió per a sanitat, educació, investigació i cultura.
● Reclamem que l’adjudicació d’aquests fons no estigui supeditada al desplegament de la xarxa 5G
Exigim que s’aprofitin aquests fons per a fer un gir de 180o dels nostres principis econòmics, per a fomentar els ciments de la vida!
Exigim que aquest pastís no vagi a petar a mans dels qui només pensen en salvar-se a si mateixos.
Exigim que aquest pastís vagi a mans que assegurin un planeta habitable i digne per a les nostres filles!
Exigim que aquest pastís no hipotequi les seves vides, acceleri el col·lapse ecològic del món que els hi deixem!