La instrucció 5/2019
El CatSalut ha publicat recentment la Instrucció 05/2019 (1):
“Actuacions per evitar el frau de llei en l’ accés a l’assistència
sanitària amb càrrec al CatSalut i per rescabalar despeses
d’assistència sanitària en cas de frau de llei, amb la finalitat de
garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic”. Aquesta
instrucció suposa una escabetxina contra el que entenem que és la
sanitat pública UNIVERSAL pel que respecta a l’accés al Sistema
Nacional de Salut.
Ho veiem en les següents línies de la Instrucció, que considera frau de llei:
Que la persona hagi viatjat recentment, en els darrers tres mesos,
del país d’origen a Catalunya.
Que la persona patís amb anterioritat la malaltia que ha comportat l’atenció.
Que la persona no hagi acreditat ser titular de cap contracte de
treball, contracte de subministrament (aigua, gas, electricitat,
etc.), contracte de lloguer o qualsevol altra document idoni per
acreditar el caràcter de residència habitual, subscrit a l’Estat, amb
anterioritat a la data d’empadronament.
A més de l’escabetxina d’accés a la sanitat pública, aquesta és una
instrucció racista que assenyala de manera discriminatòria les
persones migrants que viuen a Catalunya com a defraudadores del
sistema, alhora que augmenta els requisits d’accés a la sanitat
pública. Marcar com a «frau de llei» l’accés a la sanitat pública
de persones migrants malaltes pel fet d’haver viatjat recentment i
no complir amb un controvertit requisit com disposar de contracte de
treball o o lloguer abans de fer-se l’empadronament, és un abús que
res té a veure amb el respecte pel dret a la salut ni pels drets
humans.
Probablement el títol de la Instrucció de CatSalut hauria de ser “com
transformar una persona migrant administrativament irregular en una
persona delinqüent a través d’una normativa”. Tanmateix la instrucció
amplia, de manera perversa, les competències laborals dels
treballadors sanitaris i de gestió i serveis, públics en eines de
control policial i de denúncia. Ho veiem en el següents paràgrafs:
En el cas que existeixin indicis que els documents presentats per a
l’empadronament siguin falsos, cal fer les corresponents actuacions i
presentar la corresponent denúncia a la Fiscalia o als Mossos
d’Esquadra.
En el cas que existeixin indicis que els documents presentats per a
l’arrelament siguin falsos, cal fer les corresponents actuacions i
presentar la corresponent denúncia a la Fiscalia o als Mossos
d’Esquadra.
Hem de recordar ’any 2017 es va aprovar al Parlament de Catalunya la
Llei 9/2017 del 27 de juny, d’universalització de l’assistència
sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la
Salut (2). A nivell estatal es va aprovar el Reial Decret-llei 7/2018,
de 27 de juliol (3), ambdues normatives van ser la resposta davant
l’exclusió produïda per el Reial Decret-llei 16/2012, de 20 d’abril
(4) del Partit Popular.
Però aquestes normatives han estat completament insuficients. La
PASUCat i JoSíSanitatUniversal van presentar l’any 2018 el seu informe
(5) “6 anys d’exclusió sanitària: l’impacte del Reial Decret Llei
16/2012 a Catalunya” on van denunciar 375 casos d’exclusió sanitària
que van detectar des de l’any 2013 fins el 2018, i van apreciar aquest
greuge com la punta de l’iceberg de l’’exclusió sanitària a tota
Catalunya.
I això es, en gran part, perquè tot i que han passat ja gairebé DOS
ANYS I MIG de la llei 9/2017, aquesta no ha estat mai reglamentada i
no és fins fa poques setmanes que el Departament de Salut ha fet
pública la proposta de reglament de la llei (encara en debat).
El reglament de la llei 9/2017
La Llei 9/2017 del 27 de juny, d’universalització catalana diu que
«permet donar servei a tota la població, sense exclusions, en tots els
àmbits de la medicina –en medicina preventiva, curativa,
rehabilitadora i pal·liativa i en promoció de la salut– i en totes les
etapes de la vida». Com veiem, amb la instrucció 5/2019, en vigor des
del novembre de 2019, es rebaixa el plantejament de la universalitat a
la inequitat. Però això no és tot. El Departament de Salut, encapçalat
per Alba Vergès encara va més enllà en el seu concepte distorsionat
d’universalitat. L’esborrany de l’esmentat relgament no només inclou
els aspectes de la instrucció ja aprovada si no que aguditza encara
més la dificultat d’accés, a la sanitat pública. En aquest reglament
els col·lectius en risc d’exclusió social han d’acreditar la condició
de ser residents o d’arrelament sigui amb contractes que hagin tingut,
amb visites mèdiques demostrables, etc, a través dels serveis socials
de centres del SISCAT i ser «oficialitzats» com a persones sense
recursos en els departaments competents (…) abans de dos mesos de
sol·licitar la targeta sanitària. Una vegada feta la seva sol·licitud,
el CatSalut pot resoldre en tres mesos. Si sumem mesos en adonem de la
absoluta dificultat per aconseguir allò que la majoria de les persones
volem, sanitat pública, universal, de qualitat i amb equitat. El
reglament, que inclourà els punts de la instrucció fa una gran
retallada en col·lectius especialment vulnerables (i que en anteriors
legislacions sí estaven especialment garantits):
* Menors d’edat: deixa els nens i joves, fills i filles de migrants,
fora de tota cobertura sanitària, excepte aquells que es considerin en
risc d’exclusió social i que estiguin acollits en centres tutelats.
* Dones embarassades: les dones embarassades migrants han d’acreditar
la seva manca de recursos a través dels serveis socials dels centres
del SISCAT per a ser ateses en la sanitat pública i només les
atendrien en qüestions relatives amb el seu estat.
Quant a l’aportació farmacèutica passa el mateix, cal que els
col·lectius vulnerables sol·licitin la seva exempció, i només es
consideraran els nens i joves tutelats, les persones que cobren la
renda garantida o les que pateixen malalties de llarga durada i/o
cròniques amb un reconeixement de discapacitat i de la seva vulnerable
situació econòmica. Una vegada resolta l’exempció del pagament de
medicaments, han de renovar la seva demanda d’exempció. Traduït: nova
sol·licitud, nou pas enrere, nova presa de pèl.
El despropòst tampoc acaba aquí. L’esmentat reglament també endureix
l’accès a les urgències de les persones no empadronades entenent que
«la persona atesa es troba en situació d’insuficiència de recursos
econòmics si la seva renda és inferior al valor de l’indicador de
renda de suficiència de Catalunya» marcat al voltant dels 600€. El
departament de Salut considera que una persona que rep uns ingressos
superiors a 600€ mensuals pot fer front a una factura d’urgències que
pot arribar a superar els 300€. Novament, ni dret a la salut ni drets
humans d’un suposat Departament d’Esquerres.
Difondre la idea de què les persones més vulnerables, persones
migrants malaltes i/o aquelles amb majors necessitats cometen frau de
llei, abusen o sobreutilitzen els serveis és profundament fals i
racista, alhora que genera desigualtats i discriminacions.
Probablement assenyalar les persones com a defraudadores del sistema
(sense que ho siguin) per endurir els requisits d’accés a la sanitat
pública si que és un frau de llei, un frau a la democràcia i un frau
social i econòmic. També ho és prioritzar els interessos d’altres
agents privats que formen part del sistema sanitari, que volen
soscavar el nostre sistema sanitari públic. Què entremaliades són
algunes paraules dites i escrites per alguns polítics!
Cal aclarir que la sanitat pública la paguem entre tots i totes en
adquirir menjars, aigua, roba, productes, rentadores, i que per tant,
el suport econòmic de la nostra sanitat pública el donem entre totes i
tots, migrants i no migrants, dones i homes, gent gran i nens i nenes.
Des de la Marea Blanca de Catalunya rebutgem enèrgicament aquesta
Instrucció i el reglament de la Llei 9/2017 i emplacem al Departament
de Salut a treballar per la Sanitat Pública, Universal, de Qualitat i
amb Equitat.
(1) https://catsalut.gencat.cat/ca/detalls/articles/instruccio-05-2019-00001
(2) https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2017/06/27/9
(3) https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2018-10752
(4) https://www.boe.es/buscar/pdf/2012/BOE-A-2012-5403-consolidado.pdf
(5) http://lapasucat.blogspot.com/2018/10/informe-6-anys-dexclusio-sanitaria.html