Hospital Clínic dijous passat a les 19 hores. Aula Farreras Valentí gairebé plena. La Fundació Nous Horitzons, vinculada a Iniciativa per Catalunya Verds presenta el nou número de laseva revista, La Salut, Dret en venda. Presidint a una banda, Joan Gené i la diputada Marta Ribas, a l’altre Ramon Espasa i el director de la revista Miquel Angel Essomba. Enmig, el director general de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol.
Amb la sala plena, el presentador de l’acte i alhora moderador, Dr. Campistol ens va sorprendre amb una frase : “gairebé estic d’acord amb el 85 %, el 95% del contingut de la revista”. Havia caigut del cavall com Sant Pau camí de Tars? No. Només va ser un miratge. Campistol, tot seguit, va posar en dubte l’existència d’un dret a la salut , centrant-se en canvi en un dret a la sanitat. De concepte a instrument o eina. Un criteri molt reduccionista.
Desprès de manifestar-se per la responsabilitat de les persones per a la seva salut, la salut es un deure pero no un dret per a ell, va destacar el paper dels serveis de benestar social ateses les necessitats dels professionals del sistema sanitari. I va concloure la seva exposició inicial per parlar de demagògia….. la que fan els crítics clar.
Des de la direcció de la revista es va recordar la llarga trajectòria des dels temps de l’exili fins a l ‘actualitat.
Per sort la diputada Marta Ribas, i coordinadora del número 211 de la revista, va centrar-se de nou en la
salut com un dret, un dret això sí en perill pel capitalisme voraçque ho mercantilitza tot. També dins del procès constituent que es desenvoluparà en aquest país entenent-lo com una manera de repensar la nostre societat i la nostra democràcia si que caldria exigir una sanitat construïda al voltant d’un Servei Nacional de Salut, un sistema que prioritzi la salut preventiva, introdüint la lògica democràtica i la participació ciutadana i que evidentment reconegui un dret universal a la salut.La temptació dels mercats per a la sanitat pública és evident: suposa el30% del pressupost de la Generalitat de Catalunya. Es hora de parlar del model , de replantejar-lo.
Joan Genè, metge va deixar lescoses clares d’un bon principi: “el model és el problema i no la solució” . I Boi Ruiz va ser conseller de Salut per a protegir aquest model català. Eficiència ha de suposar regenerar el model. I vadestacar com a efectes secundaris d’aquest model la triplicació d’organismes i direccions, que és un model enquistat, la proliferació de la figura de gerent propietari, la competencia del sistema privat amb el públic, i allò que anomena ell com “clicologia” (pacients absents i passius i professionals allunyats de la presa de decissions).
Ramon Espasa va afirmar que el model sanitari no és transparent per l’existència d’interessos particulars. El sistema públic està sotmès a interessos privats i que provoquen laseva fragmentació. Que existeix unarenúncia a posar en el centre del sistema l’Atenció Primària.
Referint-se al desenvolupament del model catala va reconeixer que s’havien equivocat. Des del primer moment el model escollit o permes vasuposar una privatització encoberta des de l’inici. Exigeix una autonomia transparent als centres i unificar on line la gestió.
Afirma que l’ICS es va convertir en empresa pública a fide situar els sous dels directius fora de conveni.
Van intervenir gran part dels autors de textos de la revista com Barbarà, Laporte, Martí…. i finalment com no podia ser va aparèixer Barnaclinic.A preguntes d’activistes, Campistol va aprofitar per explicar el nombre de quiròfans en funcionament de l’Hospital i va afirmar que Barnaclinic era un problema dins de l’Hospital, i que una de les solucions pasaba per a convertir-lo en una fundació i situar-lo fora de l’Hospital. Això si que era una primicia.
Esmentar que l’exit de l’acte va ser tal que es van exhaurir els exemplars a la venda.