Els darrers dies hem pogut llegir a mitjans de comunicació articles com La salut mental, a la UVI o una entrevista a Joan Tremoleda, membre de la Plataforma per la Defensa de l’Atenció Pública en Salut Mental a Catalunya (PSM) amb un titular “Hi ha més de 60 entitats, consorcis i empreses privades que signen contractes i molt poca informació dels recursos humans on es destinen” .
Aquesta Plataforma és un moviment assembleari de professionals que, preocupats per les repercussions de les reduccions pressupostàries i l’actual situació de deteriorament de la salut mental, volem incidir en la millora de la salut mental i relacional de la població, vetllant perquè les prestacions públiques tinguin el nivell de qualitat i siguin suficients per assolir els objectius de Salut per a tothom promoguts per la OMS.
Dins e la tasca de fer difussió de les propostes rebudes a la Marea Blanca de Catalunya per a la II Assemblea Generla una de les més importants pel treball de preparació ha estat la d’aquesta plataforma i que per l’interés que mereix passem a difondre.
Un primer document de treball es LA SITUACIÓ ACTUAL EN L’ÀMBIT DE LA SALUT MENTAL: RETALLADES I MODEL que realitza un anàlisis profund de la realitat actual de la salut mental a Catalunya . També ens han fet arribar una versió resumida que és de la que extraurem el text següent:
Pressupost general de Salut Mental
El pressupost global del Departament de Salut dedicat a l’atenció de salut mental i addiccions va ser de 384 milions d’euros (M €) l’any 2010, i de 350 M € l’any 2014, el que suposa una reducció del 9% (xifres arrodonides). La variació per cada línia de servei és diferent, oscil·lant de -22% en el cas de “programes” al +8% en el concepte d’atenció a les drogodependències.
Tot i que la reducció pressupostària aprovada pel Parlament fou del 9%, els professionals denuncien que les retallades que els gestors de contractació han aplicat a les entitats proveïdores, i aquestes últimes als recursos disponibles en l’assistència en la pràctica han arribat fins i tot a un 20-30%. La discrepància en les dades corrobora la necessitat de transparència.
Pressupost per àmbits
A l’any 2014 l’atenció hospitalària d’aguts, subaguts i crònics rep 128 M €, que representa un 14% menys respecte el 2010. Aquesta quantitat es reparteix en parts iguals entre hospitalització d’aguts i subaguts per una banda i la mitjana i llarga estada per altra, amb 64 M € cadascuna.
L’atenció comunitària d’adults ha rebut 82 M €, que representa un 2% menys que el 2010.
L’atenció comunitària infantil i juvenil ha disposat de 37 M €, que suposa una reducció del 8% respecte el 2010. L’atenció a les drogodependències ha tingut 23 M €, un 8% més que l’any 2010.
Els programes especials han percebut 26 M €, un 22% menys respecte al 2010.
Com es pot observar, el 43%, del pressupost es dedica a recursos hospitalaris, la meitat dels quals són per atenció a processos crònics de mitjana i llarga estada, el que indica una forta orientació hospitalària del sistema (mentre que a l’atenció comunitària hi dedica el 27% dels seus recursos) i un alt cost per pacient.
Despesa en fàrmacs i dades referides a l’atenció psicoterapèutica en la xarxa pública
La despesa en psicofàrmacs, tot i ser molt elevada, ha disminuït en el període 2010-2013, sense variacions significatives en el nombre de persones tractades.
La despesa en psicofàrmacs és de 264 M € el 2010 i de 195 M € el 2013 (un 26% inferior).
Disminueix el cost per tots els grups, essent més rellevant en el dels antidepressius.
Tenint en compte la despesa global en salut mental i la despesa en fàrmacs, aquesta ha passat del 40% el 2010 al 35,8 % el 2013. (S’observa que hi ha poques variacions en el nombre de persones amb prescripció de psicofàrmacs, excepte en les persones tractades amb psicoestimulants que es redueix un 57%.)
A destacar que hi ha més d’1,2 milions de persones que tenen prescripció d’ansiolítics i hipnosedants, un 18,4% de la població.
La despesa en psicofàrmacs es quasi tan gran com la suma de l’atenció hospitalària i l’atenció comunitària. La baixada de la despesa no s’explica per la disminució de persones en tractament, sinó per la reducció del preu, i per la major participació econòmica dels pacients a través del copagament.
Desconeixem quantes persones són ateses amb psicoteràpia a la xarxa pública, però sabem que representen una proporció insignificant en front de més del 1 milió i mig (aproximadament) de persones que reben tractament psicofarmacològic.
Recursos humans
No es disposa d’informació actualitzada pública sobre el nombre i tipus de professionals que estan treballant a la xarxa. Les dades del 2010 facilitades per l’Atles ja mostraven un dèficit de professionals en la xarxa d’atenció, especialment de la mirada i intervenció més psicosocial, en comparació als ratis proposats en el Pla Director de Salut Mental i Addiccions del mateix any.
Per cada 100.000 habitants hi havia un dèficit de: 1,31 psiquiatres, 2,01 psicòlegs, 1,51 treballadors socials i 2,1 infermers comunitaris.
Distribució territorial del pressupost La retallada pressupostària per a les 7 regions sanitàries de Catalunya no és homogènia. Oscil·len entre un -4 % per a la regió sanitària Terres de l’Ebre a un -15,5% per a la regió sanitària de Girona. Desconeixem els criteris en que es basen aquestes diferències territorials. Hi ha diferències notables en el finançament per persona atesa en tot el territori. En concret, a Barcelona, en els districtes de renda alta (que atenen un 2,4% de la població) l’import del contracte per pacient atès és un 42% més alt que en els de renda baixa (que atenen un 3,5% de la població). També en programes específics disposen d’un 67% més de pressupost.
Evolució de l’activitat en la Xarxa de Salut Mental
Tant en l’atenció als adults com en la infantil i juvenil hi ha un augment de la demanda i de l’activitat general (més pacients atesos, més greus, més nous casos), amb una reducció de les visites per pacient, un augment dels ingressos, i una reducció del nombre de dies que els pacients estan ingressats. Del 2012 al 2013 s’han reduït les places d’hospitalització de dia en un 4% amb un augment dels pacients atesos de gairebé el 7%. En la rehabilitació d’adults, al 2013 s’havien reduït les places més d’un 2 % respecte al 2012, i havia augmentat el nombre de pacients atesos (un 4,5% més) i els de nous casos (un 4% més). En l’atenció a les persones menors amb trastorns mentals respecte al 2011: augmenta un 9% els nens o joves atesos, hi ha una major proporció de menors greus (11,7% són trastorn mental greu, que significa un augment del 25,8%). Encara que han augmentat un 9,4% les vistes realitzades s’ha reduït un 4,7% el nombre de visites per pacient atès.
També ha augmentat el nombre de menors ingressats en centres hospitalaris, amb una reducció dels dies d’estada.
A partir d’aquesta diagnosis la Paltaforma formula les següents propostes:
1. Reclamar una major transparència en la gestió de les empreses proveïdores i una demanda clara de control i d’informació pública en l’aplicació dels contractes.
2. Definir criteris generals de finançament relacionats amb les necessitats de les persones ateses i l’atenció indicada, tenint en compte a nivell territorial les diferències de riscos en relació als determinants de la salut.
3. Crear espais de participació territorial per revisar les necessitats, les prioritats, l’atenció donada i els recursos necessaris, donant veu als diferents agents implicats en la salut mental de forma transversal (comunitat, usuaris de serveis, professionals).
4. S’han de reclamar dades al CatSalut i objectivar com s’han afectat els recursos humans d’atenció.
5. Aplicar la proposta consensuada de mínims feta al 2010 en el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, en relació a la proporció de professionals necessaris per 100.000 habitants.
6. Augmentar l’abordatge comunitari interdisciplinari i interdepartamental, i les intervencions no farmacològiques, per reduir les hospitalitzacions, per ser més cost-efectius, i per aconseguir mantenir més a la persona en el seu entorn amb una major implicació d’aquest en el procés d’atenció.
7. Dimensionar, segons les necessitats i indicacions tècniques, els dispositius comunitaris, tant sanitaris com socials.
8. Generalitzar els programes específics que han demostrat ser útils en la cartera de serveis bàsica dels Centres de Salut Mental.
9. Potenciar els equips interdisciplinaris, supervisats, capaços de pensar en grup i en el territori per treballar en xarxa i de fer recerca des de l’assistència per millorar les intervencions i adaptar-se a la realitat canviant.
10. Identificar quins són els efectes negatius de la sobrepressió en els professionals i la pèrdua de drets i en el nivell de qualitat de les intervencions (en relació als resultats) per millorar-los.
11. Disposar d’Indicadors que tinguin en compte el funcionament i el nivell d’adaptació de les persones afectades i ateses:
◦ que mostrin les diferents necessitats psicosocials, la gravetat i la complexitat de les situacions viscudes i el patiment de les persones
◦ que tinguin en compte els determinants de la salut mental, una mirada integral o sistèmica als problemes i a les necessitats d’intervenció
◦ que incorporin una mirada de gènere en el diagnòstic i l’atenció evitant la psiquiatrització i medicalització dels efectes de la violència en les relacions
◦ que visualitzin la coordinació entre els serveis de la xarxa de salut mental amb les altres xarxes, i el treball comunitari
◦ i que mostrin el que està passant en l’àmbit de la salut mental (les noves patologies, l’evolució del programes i els tipus d’intervencions i tractaments que es fan).