Els autors d’aquest article són Asaf Briton i Madeline Pesec especialistes en atenció primària i publicat a Project Syndicate amb el titol What Happens When Primary Health Care Is Universal?
Des dels anys noranta, un dels països més petits d’Amèrica Llatina ha construït un sistema d’atenció primària de salut. Quatre reformes clau han recolzar aquest progrés, i ofereixen un model que altres països que persegueixen una cobertura sanitària universal haurien de tenir en compte.
Valeria, una àvia de 67 anys a San José, Costa Rica, viu sola. L’any passat, va ser diagnosticada amb hipertensió arterial i diabetis, condicions que, tot i que no amenacen de forma immediata, requereixen l’assistència sanitària. Però, gràcies a la qualitat del sistema de salut primària de Costa Rica, Valeria ha pogut mantenir la seva independència i salut, fins i tot en absència de família.
Costa Rica, un país de renda mitjana que es compromet amb l’atenció sanitària universal per a la seva gent i produeix millors resultats per a la salut, mentre que la despesa és inferior a la resta de països del món. De fet, Costa Rica ha aconseguit la tercera major esperança de vida a les Amèriques, només darrere de Canadà i Bermuda, i molt per davant dels Estats Units. El secret del seu èxit es revela en l’ informe “Building a Thriving Primary Health-Care System: The Story of Costa Rica. (Construint un sistema d’atenció primària de salut: la història de Costa Rica” ).
Després del diagnòstic de la seva diabetis, Valeria va ingressar automàticament al programa de cures de diabetis a la seva clínica assignada, a deu minuts caminant de casa seva. Ella visita amb el seu equip d’atenció primària, i per assegurar-se que la seva diabetis està sota control. I, una vegada a l’any, és , administra vacunes i comparteix informació sobre com mantenir un estil de vida saludable.
En aquest primer diagrama podeu observar la diferència de despesa (millor dit inversió en salut entre Costa Rica i la mitjana de la resta de països latinoamericans i caribenys)
En el segon l’esperança de vida a Costa Rica clarament per sobre de la mitjana mundial i tambe respecte als seus veïns.
Per als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, inclosos el SDG 3, que té com a finalitat l’assoliment del benestar per a tothom per a l’any 2030 – Costa Rica ofereix un model a imitar. A tot el món, les malalties cròniques augmenten i les poblacions envelleixen, fent que l’accés universal a una atenció assequible sigui la màxima prioritat. Malauradament, molts pacients patiran com Valeria, simplement perquè no poden accedir als serveis d’atenció primària de salut.
Uns sistemes de salut primària ben organitzats i que posen l’èmfasi en la cura preventiva i crònica, amb professionals que serveixin com a primer punt de contacte, augmentant la qualitat i reduint la fragmentació del servei. Els estudis mostren que les àrees amb més metges d’atenció primària tenen una millor salut les persones de les seves arees que altres amb molts menys recursos professionals. L’atenció primària de salut també és un camí clau per assolir la cobertura universal de salut, un objectiu declarat de la comunitat internacional.
Durant els últims 20 anys, el Departament de Seguretat Social de Costa Rica ha construït un sistema d’assistència sanitària primària que fa que sigui molt més fàcil. Els centres d’atencio primària són el primer lloc en què els costarricenses es presenten quan tenen un problema de salut, així com tambés serveis d’atenció aguda, crònics i preventius. Com Nova Zelanda, permet als pacients i les seves famílies construir relacions a llarg termini amb els treballadors i treballadores .
El desenvolupament de l’atenció primària a Costa Rica va començar amb les reformes dels anys noranta, quan el país es va comprometre amb uns senzills canvis dissenyats per millorar els seus serveis de salut. Alguns d’aquests països podrien ser aplicats encara a dia d’avui a molts llocs.
Per començar, elsdiferents organismes de salut a Costa Rica en van integrar en una unica agència. Aquest nou organisme té autoritat sobre les decisions de finançament i la prestació de serveis: des de vacunes fins a cirurgies complexes. Calia un enfocament burocràtic més integrat.
En segon lloc, Costa Rica es divideix en 104 àrees, assignant cada ciutadà a l’equip d’atenció primària de salut.Aquest és els sistema més proactiu i també més eficaç i més rendible.
En tercer lloc, les autoritats van crear equips multidisciplinars d’assistència sanitària capaços de prestar serveis d’atenció preventiva, com ara vacunacions i educació, juntament amb un suport mèdic agut i crònic. Aquest enfocament holístic es basa en l’experiència combinada de metges, infermeres, treballadors sanitaris comunitaris, farmacèutics i empleats de dades.
Finalment, s’ha creat el departament de salut per mesurar la qualitat del servei. Actualment s’estan utilitzant les dades per al seguiment continu per millorar l’atenció sanitària en temps real.
Aquestes quatre millores tenen un efecte dramàtic en el sistema. L’accés a l’atenció primària ha augmentat, des del 25% de la població a principis dels 90 fins al 93% el 2006. Actualment, més del 94% de la població està assignada a un equip d’atenció primària especial. La qualitat també ha augmentat i, gràcies als guanys d’eficiència, els costos són una fracció del que paguen altres països.
Com que els països persegueixen una cobertura sanitària universal, hauran de ser més assequibles, Costa Rica ofereix un enfocament exitós. En situar l’atenció primària en el centre del sistema, el país ha millorat
Per a pacients com Valeria, l’atenció primària és accesible, fàcil d’usar i permet tenir cura permanentment. Si altres països seguissin les reformes de Costa Rica hi haurien molts altres pacients del món que s’en podrien beneficiar.
Que l’atenció primària sigui la columna vertebral del nostre sistema sanitari públic és clau. Cal passar de lesparaules als fets reals i als esforços col.lectius de veritat. Per això us esperem el proer dia 27 de gener a les 10 hores a l’Espai de Salut Comunitària del CAP de la Guineuteta. Entre totes i tots cornstruirem l’atenció primària que necessitem i que volem.
Notes del traductor:
- Els països de renda mitjana són un grup divers per la mida, la població i el nivell d’ingressos, i acull cinc de les 7.000 milions de persones del món i el 73% de les persones pobres del món. Els MIC també representen prop d’un terç del PIB mundial i són els principals motors del creixement global.
- En alguns paragrafs l’articulista utilitza el terme “primary providers” que es traduiria per proveïdors primaris, utilitzant per tant lamentablement uns termes que en el nostres idioma semblant mercantilitzar el dret a la salut.