REFUGIADES I REFUGIATS D’AVUI, REFUGIATS I REFUGIADES D’AHIR

facebooktwitter

Text de Pep Martí i Enric Feliu

El dret a la salut  i  al seu accés amb caràcter universal no s’acaben en una ratlla damunt d’un mapa. És un dret  d’abast universal i per a  tothom amb independència de les fronteres forjades pels poders polítics i econòmics. No es pot aspirar a una vida digne si no es gaudeix d’aquest dret a la salut.

Quina Europa podem construïr mentres les persones s’amunteguen en condicions insalubres a l’altre banda d’un filat ? Quina societat egoista  i insolidària pot ignorar la crida que ens fan homes, dones i nens que han estat expulsats de les seves llars? 

 

Que és un refugiat

Refugiat/ada es defineix  segons la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951 de la següent manera:

[…]és algú que no pugui o no vulgui tornar al seu país d’origen a causa de fundats temors de ser perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinió política.

L’article  primer de la Convenció de 1969 de l’Organització de la Unió Africana  fixa que el terme “refugiat” fa referència a:

  1. Als efectes d’aquest Conveni, el terme “refugiat” s’entén qualsevol persona que, a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa d’aquests temors, no vulgui acollir-se protecció de tal país…
  2. El terme “refugiat” s’aplicarà també a tota persona que, a causa de les agressions externes, ocupació, dominació estrangera o esdeveniments que pertorbin greument l’ordre públic en una part o el conjunt del seu país d’origen o nacionalitat, està obligada a abandonar el seu lloc de residència habitual per buscar refugi en un altre lloc fora del seu país d’origen o d’on te la nacionalitat.

D’altre banda, en la  Declaració de Cartagena sobre els Refugiats de 1984, és significatiu observar allò que preveu la conclusió tercera:

es fa necessari encarar l’extensió del concepte de refugiat… consideri també com a refugiats a les persones que han fugit dels seus països perquè la seva vida, seguretat o llibertat han estat amenaçades per la violència generalitzada, l’agressió estrangera, els conflictes interns, la violació massiva dels drets humans o altres circumstàncies que hagin pertorbat.

 

 

Una mica d’història per recordar

Quan  va acabar la  guerra civil espanyola (1936-1939) havìen marxat un milió de persones del bàndol republicà (els perdedors en front del franquisme) per por a les represàlies del nou règim franquista. Uns 440.000 varen passar a França, i van ser  internats allà en dures condicions (sobre tot els homes joves combatents) en els camps d’Argelès, Saint Cyprien i Barcarès. El fotograf Robert Capa ho descriu aixi: “…un infierno sobre la arena: los hombres sobreviven allí bajo tiendas de fortuna y chozas de paja  y que ofrecen una miserable protección  contra la arena y el viento. Para coronar todo ello, no hay agua  potable sino el agua salobre extraida de agujeros  cavados en la arena”.

Des de França o directament per altres vies, l’exili dels refugiats republicans es va estendre a diversos països d’acollida, fonamentalment: Mèxic, Argentina i la Unió Soviètica (a més dels que es varen quedar a França i varen lluitar altre cop contra el feixisme durant la Segona Guerra Mundial). També varen acollir refugiats: Xile, Cuba, República Dominicana, Veneçuela  i en menor mesura Regne Unit, EEUU i altres.

Aquests refugiats, en la seva majoria persones joves i alguns amb fills, varen contribuir a la llarga en el desenvolupament, la cultura i el mestissatge enriquidor dels seus països d’acollida sense oblidar  ni renunciar mai als seus orígens.

A qui tenim valors republicans recordar ara aquesta història, ens farà ser més comprensius, acollidors i solidaris amb les persones que busquen un lloc de refugi lluny dels seus països sotmesos a la violència de la guerra, i la persecució per motius polítics, religiosos, de gènere o de ètnia

Aquí podem veure un vídeo de Sicom de fa temps però que ens situa en el punt de sortida de les crisis humanitàries que estem patint:

 

Toni Barbarà  al seu Blog La Ratera en ofereix una crònica d’urgència BUDAPEST. CRÓNICA D’UN PETIT VIATGE I UN GRAN IMPACTE :  “És el cas que col·laborant amb i dins el PEE (Partit de l’Esquerra Europea) vaig participar a un debat sobre la Europa actual a la Festa del Partit del Treball 2006 d’Hongria celebrada el dissabte 29 a una antiga instal·lació de vacances per a joves a una illa del Danubi.

Fins aquí, una experiència personal enriquidora i força interessant tant per allò que vaig poder escoltar i viure com pel diàleg produït a la fi de la meva taula rodona, tot responent (o al menys intentant-ho) qüestions  plantejades pel públic sobre punts de  “rabiosa actualitat” como ara la situació grega amb crisi de Syriza inclosa i amb un escenari electoral immediat pel 20 S. També per la situació “catalana” i les nostres eleccions la setmana del 27 S, un temari aquest prou complicat d’explicar a oïdes hongareses i que faria necessària una sessió preliminar per posar bases històriques, sociològiques polítiques… desmuntar tòpics i reubicar la qüestió. I per suposat preguntes més reiterades sobre Podemos, present també als medias del país magiar.

No cbudapest 1al dir que l’interès era desigual. Tanmateix vaig intentar traslladar una visió ampla i entenedora, el més objectiva possible en la descripció, i el més honesta en l’anàlisi personal necessàriament subjectiu.

Però el que m’anima a escriure aquestes breus línies “raterils! no és tant aquesta activitat pels polític-addictes, sinó el que va començar com un debat viu i espontani sobre el que havia esdevingut ja no actual sinó de veritable impacte: la crisi dels emigrants del medi orient i pobles euroasiàtics i africans, i la situació punyent del seu pas per territori hongarès.  ……”.

 

Per a completar la rebuda dels refugiats a dia d’avui a Hungria us proposem un nou vido de Sicom:

La situació d’emergència a la Mediterrània  porta a STOP MARE MORTUM Stop Mare Nostrum a convocar una concentració i encesa d’espelmes el proper dia 4 de setembre a les 18.30 davant de l’Estació del Nord a Barcelona per a demanar la creació d’una xarxa de municipis acollidors de persones refugiades a Catalunyacatalunya acull .

La situació d’emergència a la Mediterrània  porta a STOP MARE MORTUM Stop Mare Nostrum a convocar una concentració i encesa d’espelmes el proper dia 4 de setembre a les 18.30 davant de l’Estació del Nord a Barcelona per a demanar la creació d’una xarxa de municipis acollidors de persones refugiades a Catalunya

Sicom ha preparat un video sobre l’acte :

 

facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *