Prioritzar beneficis té conseqüències : precaritza les condicions laborals i posa en risc a les persones
Les persones envellim, i certament que moltes vegades ens convertim en dependents. No será mai la nostra decissió. Les famílies amb les circunstàncies en que vivim, unes podrán optar per que els avis i àvies puguin estar a les nostres cases però moltes vegades serán les residències les que hauran de tenir-ne cura d’ells i elles. Per això, quan succeeix, les families cerquen la millor atenció i tractament humà possible confiant en la professionalitat i empatía tant de la direcció com dels treballadors i treballadores.
Es ben cert que hi han accidents. Les circunstàncies de dependència de les persones grans poden ser molt gravoses i els hi cal la cura que s’ha tenir com si fossin a vegades uns nadons. Tendressa I amor. Qualitat assistencial per les persones que estimem.
Però aquesta confiança és frágil i es pot trencar. Quan avisen a la familia que una àvia s’ha donat un cop al nas i tè un fort hematoma, i no hi han prou explicacions o bé s’eludeixen. Fins i tot pot ser que et menteixin. Quan aquestes situacions es reprodueixen, un cop i un altre, bé per mala manipulació en canvis posturals, o per no haver-li posat les mesures de contenció que té indicades, ja parlem de mala praxis, que pot arribar a negligència.
La familia es pregunta com “d’una residència que era un model de referència, amb prestigi, amb un tractament humanitari i un presonal competent i amb valors, s’està passant a tot el contrari”.
La resposta a la qüestió : una nova direcció que prioritza “infintament més l’especulació, els beneficis i els actes de cara a la galeria en detriment del benestar dels residents. En consequència, la rotació del personal és molt més alta, molt del personal qualificat, i que estimen la professió ja no hi és”.
No es tracta pas d’un fet aïllat en una residencia concreta ( en aquest cas la Residencia Nostra Senyora del Tura a Olot). Es el dia a dia en moltes residències. Ratios de treballadors que es compleixen, i que comporten sobrecàrregues de treball inasumibles. Al cremar el personal, es substitueix a vegades per personal sense la deguda formació. Com resalta la familia “el nivell qualitatiu ha baixat bruscament” i per tant estàn els nostres avis i avies en risc.
Que li resta a una familia afectada : alçar la veu, donar suport a la resta de families afectades i expresar la solidaritat als treballadors i treballadores que fan tot el possible per suplir les mancanes reals. I finalment per responsabilitat, exigir una nova direcció que prioritzi les persones , recuperi la qualitat asistencial i la confiança de les families.
El dibuix es del dibuixanta francés Richard Nagy