“Senyor Conseller, volem una Atenció Primària forta amb capacitat d’atendre bé a la població”

Senyor Josep María Argimon,

Conseller de salut de la Generalitat de Catalunya,

Volem manifestar-li en nom de la majoria de la població de Polinyà, que estem molt preocupats del moment que viu el nostre CAP i mostrar-li també la nostra insatisfacció per les seves mancances.

Una de les pitjors experiències que hem sofert i patim, és l’atenció telefònica. Moltes vegades truquem i no ens ho agafen. I de vegades, quan ens ho agafen, no sempre som ben atesos. Hi ha trucades que han de ser ateses ràpidament perquè tenen una urgència determinada. El Covid ha contribuït, encara més a empitjorar aquesta situació, restant una imatge molt deteriorada, així com la prestació del servei del nostre CAP molt qüestionat entre la població.

Senyor conseller, des que es va construir l’hospital de Mollet (any 2010) es va moure tot una mica en detriment de la ciutadania de Polinyà, que hem anat perdent serveis. Per exemple, les urgències eren més fàcils (Santa Perpètua) i a partir d’aquell moment vam perdre la doctora de ginecologia. Ara per a urgències ens fan anar a Castellar de Vallés, que no té cap sentit, donat que no hi ha ni transport públic.

És incomprensible que per a ser atesos pel nostre metge de capçalera triguem setmanes, i que quan un metge falta no hi ha substitut, és inexplicable.

Com és inexplicable que en el període de vacances el CAP estigui obert només mitja jornada. Podem entendre que no estigui la plantilla complerta però no menys horaris.

Des de fa un temps, també estem observant que costa molt més que ens derivin als especialistes, i això ens està preocupant i molt per la retallada que suposa la prestació d’un servei fonamental.

Fa un any, aproximadament, en una reunió amb la Sra. Nuria Serra, ens van dir que s’estaven plantejant concentrar pediatria al Parc Taulí de Sabadell, ja que no hi ha pediatres i els que hi han no volien venir als Caps.

Això per a nosaltres va suposar un cop molt dur, i vam dir que fins aquí havíem arribat!. Ens comencem a moure i fer concentracions. A la setmana següent vam trucar a l’Ajuntament per assenyalar-li que no era cert el que estaven informant respecte a Pediatria. (Tenim acta de la reunió) Per sort no ho han tocat i ara fins i tot han inclòs un/una pediatra més per a cobrir les necessitats de l’ABS de Sentmenat Polinyà. Celebrem aquesta millora amb l’agraïment que es mereix.

Una altra punt que es va tractar amb la senyora Nuria Serra, va ser la possibilitat de portar el servei de rehabilitació al poble. El vam estar mirant i sembla que no hi havia un lloc adequat i ens van oferir fer-la a Sentmenat. Veient que no hi havia un altre possibilitat acceptem la proposta. Ara el que ens preocupa és que hagin pacients que esperen més de sis mesos per a ser atesos.

Les retallades ens ho posen molt més difícil cada vegada, i el que és una veritat que no es pot obviar, “les retallades maten”.

Les experiències en les gestions de les conselleries anteriors no han estat molt afortunades. Des del senyor Boí Ruiz, que ens ho va retallar tot, fins als posteriors consellers que no van voler escoltar els representants veïnals per no comprometre’s a res.

D’aquesta manera s’ha anat caminant fins a portar-nos a aquests moments de ruïnes dels Caps. Consellers que tampoc han fet gaire per a mantenir als professionals i que no marxin a la sanitat privada, o fora del país.

No es casualitat que les mútues privades estiguin pujant en detriment de la sanitat pública, i això l’hem d’aturar.

També ha anat passant any rere any i no han mostrat cap interès pel creixement demogràfic de Polinyà, això ens ha generant la deterioració constant del nostre CAP.

Senyor conseller, hem de fer que els Caps siguin més humans. Els usuaris no van al metge per plaer, els professionals han d’entendre això. Tothom que ha de tractar amb públic ha de saber empatitzar, però amb malalts encara més. Que no sigui un lloc on cada vegada que acudeixes, o truques, acabis amb una discussió i un disgust.

Hem d’aconseguir que sigui un lloc on la ciutadania consideri el CAP com el centre de salut més important en quant a l’acció més immediata pel que es refereix a la cura de la seva salut, i que dirigint-se a ells et poses en bones mans.

La sanitat pública ha de guanyar el temps perdut i s’ha de dotar de més personal i de més pressupost.

No estem d’acord en la distribució que fa de destinar 300 milions d’euros per a la Primària, dels 5 mil milions que és destina per la sanitat catalana dels fons europeus.

La societat cada vegada és més pobra i les famílies no poden fer front a les despeses d’odontologia ni d’oftalmologia. Vostès tenen l’obligació d’explorar la possibilitat de millorar i ampliar els serveis per a fer la sanitat pública més humana i solidària.

Per tant, senyor conseller, això no funciona bé. Sabem que fins que va prendre possessió del seu càrrec, vostè no te cap responsabilitat del passat. Però ¿que pensa de tot això, ara que si la té?

De moment i seguint la línia de fer la sanitat més humana, el que es podria fer des de la seva Conselleria és “anular l’idea de perpetuar les visites mèdiques via telèfon, que tan negativament ho assumeixen els pacients”. El poble de Polinyà no vol renunciar a poder mirar als ulls del seu metge.

El fet més apreciat com a pacients, es poder mirar als ulls dels nostres metges i metgesses de capçalera i que aquets ens transmetin confiança (que potser, és una de les millors medicines que ens pot receptar). Des d’aquestes línies li diem, que aquesta decisió de perpetuar el metge per telèfon, es una pèrdua que no ens podem permetre de perdre, de cap de les maneres, i si fa falta, lluitarem amb les eines que la legalitat ens empari fins a la seva eliminació.

Una altra cosa que creiem que es de la seva responsabilitat és que: quan el col·lectiu sanitari i els ciutadans creiem que els fons europeus serviríem per a adaptar i solucionar l’assistència primària, la Conselleria torna a donar-nos l’esquena deixant tan sols 300 milions d’euros en tres anys per a la primària, dels 5 mil milions que es destinaran a la sanitat catalana.

A Polinyà, igual que a la resta de pobles i ciutats de Catalunya ens estem mobilitzant per a millorar els serveis públics del nostres Caps perquè, vostès no posen a aquells professionals que el poble necessita.

En aquest any i mig hem patit molt i continuem patint massa, els nostres familiars s’han anat de les pitjors de les maneres i pels problemes que hem tingut per a ser atesos, pel semi tancament dels Caps. Una situació dels professional sense mitjans i mal atesos laboralment, que els ha portat a tots a la desconfiança i a un cansament evident.

Ara vostès ens informeu:

Que en els pròxims anys l’estructura de la població serà més envellida.

Que la població infantil disminuirà, per una reducció dels naixements.

Que la població en edat avançada augmentarà, tant per l’augment de l’esperança de vida com per l’arribada de generacions plenes.

Que la població tindrà més problemes de salut crònics i discapacitats: que el 37,7% de la població de 15 anys i més sofreix una malaltia o un problema de salut crònic (34,6% homes i 40,6% les dones), prevalença que augmenta amb els grups d’edat més avançats (Enquesta de salut de Catalunya).

Que la prevalença de la discapacitat segueix el mateix patró, superior en les dones i creixent amb l’edat.

Per a enfrontar això, necessitem la confiança en les nostres institucions que ara no tenim.

La campanya de recollida de signatures que hem dut a terme i les diferents mobilitzacions a nivell nacional i els fets a Polinyà, durant aquests mesos, ens està demostrant que les demandes que fem, estan prou justificades.

Es per això que necessitem un conseller que s’hi fiqui de ple en les solucions i que doni resposta a les necessitats de les persones.

Senyor Conseller, volem una AP forta amb capacitat d’atendre bé a la població.

 El representant de la Plataforma en defensa

 de la sanitat pública de POLINYÀ:

Roque Fernández Navarro