Fa mesos, en una de les primeres reunions de la Plataforma d’Afectats per la Hepatitis C de Barcelona, en un moment d’impasse, quan sorgien problemes organitzatius, em va trobar parlant amb una de les afectades presents. Amb la bona intenció de treure ferro als obstacles que havien aparegut, li vaig dir una frase semblant“ja se sap, els començaments son difícils i lents”. Ella ràpidament em va replicar amb tres paraules : “No tenim temps”.
Aquesta setmana passada, per tot el territori espanyol, activistes de les diferents plataformes d’afectats per la Hepatitis C han ocupat diferents hospitals i han instal.lat taules informatives. A Barcelona ha estat Vall Hebron, un Hall que a molts activistes ens és familiar. Sacs i coltxonetes.
“No tenim temps”: per que et mors.
“No tenim temps”: tractaments ja o desprès és massa tard.
“No tenim temps”: per dependre del criteri del conseller de torn de cada comunitat.
“No tenim temps”: per dependre dels pressupostos de cada una de les comunitats.
Un malalt no ha d’esperar que se li faciliti un tractament per que passi a una fase més greu de malaltia. I més en unes malalties on les diferents combinacions dels tractaments no produeixen els mateixos efectes en cada una de les persones. Les restriccions pressupostàries no poden implicar un desigual tractament dels malalts per territori. El dret a la salut és universal
.
Un gran article de la periodista Jessica Mouzo a El Pais : Enfermos de hepatitis C se encierran en Vall d’Hebron
