UN PAÍS EN LLUITA: LA LLEI ARAGONÉS ARRIBA A L’AJUNTAMENT DE REUS

facebooktwitter

Les mocions als Ajuntaments, una eina fonamental de lluita i difusió

Gairebé només hi han hagut plens extraordinaris a la majoria d’ajuntaments del nostre país després de les eleccions municipals del 26 de maig, un per nomenar Alcalde i un altre per l’anomenat cartipaç municipal o distribució de les diferents arees de govern i gestió municipal entres els diferents regidors .Però tothom tant movimentssocials com les forces polítiques han vist clarament des del primer moment que els plens dels ajuntaments podrien ser una magnifica via de lluita politica i comunicativa contra la Llei Aragonés.

A dia d’avui ja hi han mocions presentades a Lleida per la Plataforma en Defensa dels Serveis Publics i a L’Arboç del Penedés pel Grup municipal de la CUP, però la primera moció que ha arribat al ple ha estat a Reus.

Per

Motius per a una votació al ple

“Els darrers anys hem vist com s’acceleraven múltiples processos de privatització dels serveis de titularitat pública. La submissió de les institucions públiques, com ara el conjunt dels ajuntaments, als objectius d’estabilitat de deute, dèficit i despesa han facilitat i potenciat múltiples processos privatitzadors. La priorització de les necessitats dels mercats financers a les necessitats de les persones, amb una significativa i greu contenció de la despesa pública, o instruments legislatius com LRSAL que obliguen als ajuntaments a acreditar l’eficiència econòmica i la sostenibilitat financera per internalitzar serveis però no a la inversa, esdevenen un instrument afilat a favor de la privatització dels serveis de titularitat pública.

Això no és casualitat. Amb l’esclat de la bombolla immobiliària, moltes de les grans empreses que es van dedicar a especular amb l’habitatge van veure reduïda la seva rendibilitat i van trobar una suculenta font d’ingressos en els serveis públics alhora que unes institucions disposades a posar la catifa vermella. En d’altres paraules, la provisió de serveis públics per satisfer les necessitats bàsiques de les nostres vides han esdevingut un nínxol de mercat més per aquelles que fan de les nostres condicions de vida el seu negoci particular.

Així, la privatització dels serveis públics ha afectat seriosament la qualitat de serveis tan essencials com la Sanitat, l’Educació, o l’atenció social entre molts d’altres. Aquests serveis que són els que han patit amb més virulència les retallades. No és cap casualitat que siguin serveis que en moltes ocasions s’ocupen de treballs de cura, d’envelliment i dependència, treballs que són necessaris pel desenvolupament de la vida. Aquests serveis, solen ser intensius en mà d’obra i amb plantilles altament feminitzades i precaritzades.

En comptes de blindar aquests serveis a la titularitat, gestió i provisió pública, els successius governs de la Generalitat han anat regulant la possibilitat de que aquests siguin privatitzats mitjançant diferents fórmules, amb iniciatives legislatives que volen posar cara amable a unes privatitzacions que són injustificables des d’un punt de vista del bé comú.

La «llei Aragonès» – llei de contractes de serveis a les persones – n’és un exemple paradigmàtic. Introduir clàusules socials, ambientals o de gènere en la contractació administrativa, és necessari, però no serveix de res sinó aprovem prèviament iniciatives legislatives que blindin determinats serveis a la gestió directa. És una fal•làcia que amb la introducció d’aquestes clàusules s’expulsen les grans empreses i menys quan les administracions ni tan sols tenen capacitat fiscalitzadora sobre el compliment dels plecs de condicions administratives i tècniques. En lloc de regular, aquest tipus de mesures, esdevenen imprescindibles per legitimar i potenciar aquelles empreses que, com dèiem, fan de les nostres condicions de vida el seu negoci particular.

Aquesta llei no només permetrà que es consolidin les privatitzacions ja existents sinó que a més en permetrà de noves. Estableix nous objectes d’externalització i regula com han de ser aquestes externalitzacions via contractació administrativa, una modalitat que comporta necessàriament l’obtenció d’un benefici econòmic directe o indirecte a favor de la concessionària. En cap cas la nova llei garantirà vides dignes.

La llei del departament d’economia regula com les empreses han de fer negoci amb els nostres drets fomentant la desigualtat en l’accés als serveis, la competitivitat entre empreses que va directament lligada a la rebaixa de la qualitat del servei i la precarització de les condicions laborals de les treballadores.

Si la intenció és apostar per uns serveis 100% públics o per una gestió comunitària sense donar llargues mànigues a la mercantilització dels serveis públics, una llei que reguli la contractació pública hauria de ser l’última prioritat. En tot cas, hauria d’anar acompanyada de mecanismes i recursos de control que assegurin l’efectiu exercici de les prerrogatives que atorga la legislació als poders adjudicadors davant de l’incompliment reiterat dels plecs de condicions per part de les empreses concessionàries. En cap cas ens trobem davant d’una llei que ens doti d’aquests mecanismes i recursos de control. “

Que proposaba el Grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de Reus:

a) Instar el Parlament de Catalunya a rebutjar el projecte de llei de contractes de serveis a les persones.

b) Instar el Parlament de Catalunya a impulsar una iniciativa legislativa que blindi la titularitat, gestió i provisió de tots els serveis necessaris pel desenvolupament d’una vida digna.

c) Defensar els serveis 100% públics com a motor d’activació econòmica i com la única via per garantir drets de caràcter universal.

d) Implementar, aprofitant l’inici de mandat, un servei de control i seguiment de la qualitat dels serveis que ofereix l’Ajuntament de Reus i que són gestionats de forma indirecta en base a determinats indicadors, entre ells, el compliment del plec de condicions –administratives i tècniques-, contingut de l’oferta, clàusules socials, preu, etc., per tal de valorar-ne la seva internalització.

e) Elaborar un pla d’internalització progressiva de béns i serveis, prioritzant aquells que són més necessaris per cobrir els drets i les necessitats de la majoria popular i treballadora

El desenllaç al Ple

Recordem la composició del consistori. Per una banda hi un pacte de govern entre Junts per Reus (7 regidors), Esquerra Republicana de Catalunya (6 regidors) i Ara Reus (2 regidors) . A l’oposició resten els tres regidos de Ciutadans i els tres de la CUP a més dels sis regidors del PSC.

La defensa de la moció va correspondre a la regidora Marta Llorens que va afirmar de manera contundent que la #LleiAragonès segueix aprofundint en el desmantellament i privatizació dels serveis públics i que demanavem al Ple de l’Ajuntament de Reus que instés al Parlament a aturar aquesta llei i es posés al costat dels drets de les persones.

Podeu seguir tota la intervenció aquí sota:

Pel que fa a la resta de grups municipals , la portaveu de Cs, Débora García, va manifestat que “la gestió privada no té per què ser negativa”. Per altre banda la regidora socialista Sandra Guatia consideraba “pervers” que la proposta barregés la contractació amb la feina de les empreses municipals, malgrat la prèvia expriència amb Sagessa. La posició del govern municipal, va ser fixada per la regidora de Junts per Reus Maria Luz Caballero que rebutjaba la moció. Per tant la moció no va prosperar.

Des de la Marea Blanca de Catalunya volem donar tot el nostre suport al Grup Municipal de la CUP de Reus , agraïnt l’esforç i la feina per a poder dur tant rapidament al ple un tema com la Llei Aragones. Creiem que malgrat el resultat final en la votació, es molt important que apropem el debat sobre la Llei a tots els municipis del nostre país i obrim debats per tot arreu.

Aturarem la Llei Aragones entre totes tant alscarrers i places com a les institucions.!!!!

https://infocamp.cat/arxiu-seccio-vida-municipal/item/31152-reus-aprova-una-modificacio-urbanistica-per-facilitar-l-ampliacio-del-parc-de-bombers

facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *