UN PAÍS EN LLUITA : LES TERRES DE L’EBRE SÓN UNA MAREA BLANCA

Facebooktwitter

 

Les Terres de l’Ebre, els seus veïns i veïnes ,  i els treballadors i treballadors de la sanitat dissabte al matí  van iniciar una marxa en defensa d’un nou model de gestió sanitaria a les seves comarques després de la era SAGESSA i amb la voluntat de que les deficiències paleses de la sanitat a aquelles comarques es solucionin, enmarcat dins de la defensa del dret a la salut universal, gratuit i de qualitat i una sanitat 100 per cent pública.

 

Si treballadors i veins a Mora d’Ebre omplien els carrers de la localitat en defensa d’inversions pelseu centr hospitalari, a Tortosa hi havia la posada de llarg de la Marea Blanca de les Terres de l’Ebre, ja anunciada en roda de premsa aquesta setmana passada.

 

“La organització sanitària a Tarragona és tan complexa que ningú sap qui és el pare ni la mare”

Com ens va recordar la companya de la plataforma que es presentaba partim sempre del reconeximent de la salut com un dret fonamental com es fa a la Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides de 1948 aixi com en la Carta dels Drets Humans emergents del Forum Universal de les Cultures de Barcelona de l’any 2005. Només partint d’aquesta base podem atacar els procesos privatitzadors i mercantilizados que pateix la nostra salut i la sanitat del nostre país.

Innegable també tenir en compte la realitat dela sanitat a les comarques de les Terres de l’Ebre i la necessitat d’un nou model després de  SAGESSA.  La denúncia d’haver trasspassat 4 milionsdels forns de Reserva de l’Hospuital de mora d’Ebre a l’Hospital de Sant Joan  és una prova evident de que cal un altre model de gestió. Però cal tenir en compte que només la direcció de l’atenció primària i l’Hospital Verge de la cinta de Tortosa són de l’Institut Català de la Salut. La resta són empreses públiques i com ens van comentar a la xerrada, les mututes ocupen n un 70% per cent els hospitals del territori.

Clarament hi han motius per lluitar en defensa de la sanitat pública a aquestes comaques.

 

“Les llistes d’espera es la manifestacio més clara de l’exclussio implícita de la sanitat”

Ana Martinez , activista, infermera i que pertany  al Grup de Recerca de Desigualtats en la Salut de la Universitat Pompeu Fabra , presentaba el llibre “Com comercien amb la nostra salut” . Un llibre que com ella mateix ensexplicaba haviade ser una eina de coneixement i lluita. De conexiement per que el sistema sanitari és una galimaties. Quan va mostrar l’esquema realitzat pel veterà company Ramon Serna sobreel sistema sanitari tots vem tenir la sensació de trobar-nos amb un real laberint. Un coneixement que ha de ser imprescindible per a la ciutadania en general pero també pels prfoessionals. Basicament un Departament de Salut que governa, un Catsalut, comprado  que paga , i uns proveïdors de serveis dels quals cal destacar l’Institut Català de la Salut (on va a parar 39% del pressupost) mentres la resta son empreses publiques, consorcis, fundacions…….La concertació és molt dificil de controlar.

Ens va recordar que a dia d’avui l`únic proveïdor public 100 % n’es l’ICS . Es tracta d’un sitema de comprai contractació, i de subcontractació (preveu moltes vies el nou avanptprojecte de Toni Comin).

“Avui estem fent pagar l’assistència sanitària urgent”. Distingeix entre exclussió explñicita , el RD 16/2012 i la implícita que es produeix a través de mecanismes com les llistes d’espera.

“La sanitat , més que pública, ha de ser comuna per que es de tots i ha de ser gestionada per tots”

Ana Martinez finalment va assegurar que l’avantprojecte de noves formules de gestió sdanitària amb fons públics del conseller Comn el que pretenia era “maquillar” el sistema i que per aturar-lo calia mobilització al carrer de tots plegats.

 

“Vam portar la lluita a les places i carrers i amb més de 38.500 signatures, el Consorci va morir al carrer”

Gerard, company de la Marea Blanca de Ponent i Pirineus va situar l’origen del consorci de Lleida eun informe de la consultora de  Pricewaterhouse, pal de paller de la privatitzacio dels serveis publics al mon , que impuñlsaba la necessitat d’esmicolar l’ICS.

Des d’un inici  es va comprobar que la idea del consorci que es volia imposar era ideològica i que va aconseguir una dicotonomía distingint entre “ells” i “nosaltres” : “El Consorci es seu, la salut es nostra” i tractant així de dur la lluita al carrer.

Van ser 19 mesos de lluita contínua  on es va veure com  pervertint el llenguatge impulsaven petites trampes; canvis de nom, creació d’un observatori, obrir un procés de participació….

A part de la lluita la carrer amb les manifestacions, recollides de signatires, peformances, va haver-hi un paper important als ajuntaments del territori, municipalitzant la lluita i tambe institucional a la Universitat.

Obert el torn del públic assistent es van recordar els anteriors precedents ala Marea Blanca de les Terres de l’Ebre així com el fet del possible temor de treballadors i treballadores per afegir-se a la lluita.

Des d’Amposta, la ciutadania reclamaba un dioscurs més fàcil i comprensible  i així entendre que passa amb la nostre salut.

 

Mòra d’Ebre reivindica la dignitat l’Hospital per a  treballadors i veïns

Gairebé a la mateixa hora, els carrers de la localitat de Móra d’Ebre s’omplien de gent exigint més inversions per a un hospital que cobreix a usuaris i usu`riesde comarques com Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat, i que veu que a més de la falta d’inversions, 4 milions d’euros del seu hospital van cap a Reus. Alhora, hi ha equipament obsolet que encara és del dia de la seva inaguració l’any 1988. Reclamen un nou model de gestió a les comarques de l’Ebre, que tingui en compte les seves necessitats reals.

 

Només la lluita conjunta de treballadors i veïns ens portarà cap a un sistemasanitari púbvlic on hi hagi una reali veritable transparència, el control democràtic sigui efectiu i la participació de treballadors i veïns  nosigui una frase retòrica al peu d’un document.

 

Els treballadors de l’Hospital de Móra d’Ebre es manifesten per reclamar inversions

Treballadors i usuaris de l’Hospital de Móra d’Ebre reclamen inversions al centre

Facebooktwitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.